“Els rectors s’han amollat a l’estratègia d’augment de la repressió que propugnava Josep Joan Moreso (UPF)”

Després del desallotjament a l’edifici central de la UB i les posteriors càrregues policials, L’ACCENT hem entrevistat el portaveu del SEPC, Arnau Mallol, per saber com interpreten l’actuació dels Mossos d’Esquadra, l’actitud dels rectors de les universitats catalanes i les persectives de la lluita contra Bolonya.

>> Demà dijous els estudiants han convocat vaga “Contra la repressió del moviment estudiantil i per defensar la universitat pública”

Per quin motiu ha arribat el desallotjament de la Universitat Central justament ara?
Aquest desallotjament, i la posterior actuació policial pels carrers de Barcelona, respon a l’increment de l’estratègia repressiva contra el moviment estudiantil català. Aquest augment de la repressió directa neix del conflicte latent dins de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que agrupa als diversos rectors del Principat i els responsables de la Conselleria d’Universitats. Dins de l’ACUP existien dues línies de tractament del conflicte amb els estudiants. Una que apostava per un tebi diàleg amb els estudiants i que estava formada per la UB o la UdG i una altra que ho considerava com un simple problema d’ordre públic i que estava encapçalada per la UPF i la UPC. Després de mesos de discussió entre ambdós sectors, finalment els conjunt de rectors s’han amollat a l’estratègia d’augment de la repressió que propugnava Josep Joan Moreso (rector de la UPF).

Com s’han desenvolupat les negociacions amb el rector de la UB durant aquests 4 mesos?
Senzillament han estat poc productives donat la seva negativa a satisfer les principals demandes estudiantils (Moratòria a l’EEES, Referèndum Vinculant i Debat Públic). A l’encens el compromís adoptat pel Claustre de la UB de solucionar els conflictes apostant pel diàleg i la negociació s’ha vist trencat amb la intervenció policial de dimecres passat.
 
Com s’explica una violència tan contundent en contra d’un col·lectiu com l’estudiantil?
Al sol·licitar el desallotjament de la UB queia el darrer bastió de les ocupacions barcelonines i des d’Interior i Universitats es va voler donar una imatge de contundència per mirar de doblegar els ànims del moviment estudiantil i tallar el problema de soca-rel. Tanmateix no sembla que ho hagin aconseguit.
 
Penseu que ens trobem davant de càrregues eminentment polítiques?
Efectivament, s’esperen temps difícils pel context de crisi, de trepitjar el carrer sovint, de desafiar a l’Estat mostrant la nostra combativitat… I des d’Interior en són ben conscients. El moviment estudiantil com a punta de llança del que es pot succeir preocupa i molt als responsables policials que no dubten d’emprar la violència física per aturar-nos

Quin moment de la lluita contra Bolonya ens trobem actualment?
Estem en una etapa on les administracions i universitats ha mostrat la seva faceta més amarga. Desallotjaments, càrregues, assetjament, amenaces de més expedients.. Tanmateix el moviment ha resistit amb tenacitat. Som conscients que el temps ens juga en contra, però no defallim en aquesta lluita per construir la universitat pública del futur que tots volem.
 
Sempre es diu que Bolonya és Inevitable, però a Grècia ho van parar. Penseu que podriem arribar a un model semblant al grec?
La cultura política grega dista molt de la nostra, per tant establir paral·lelismes és si més no arriscat. Nogensmenys si que podrem apuntar que la força que està adquirint el moviment estudiantil Català apunta cap al model hel·lènic. Si ells han aturat la Convergència Europea és gràcies a la lluita, i aquest és el camí que hem triat.
 
Les autoritats universitaries sempre tendeixen a parlar de les organitzacions estudiantils com a “no representatives”. Malgrat això, un rector com Moreso va treure 561 vots a favor i més de 1500 en blanc. Com valoreu uns resultats així?
Son el resultat d’un vot de càstig i rebuig a un rector que ha dirigit una universitat de manera autoritària i caciquil i que no li ha tremolat el pols a l’hora de partir peres amb estudiants, professors i PAS. Amb aquests resultats s’evidencia el poc suport que tenen els equips rectorals i que hi ha una comunitat universitària que quan la piquen contesta.