Els “sobiranistes” de Convergència s’alien amb el PP per atacar la Revolució Cubana

>> ANÀLISI

Diversos dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya, enquadrats en l’autoanomenat sector sobiranista de la formació, participen d’una estratègia comuna amb destacats membres del Partit Popular per atacar la Revolució Cubana. Jordi Xuclà, Carles Campuzano, Carles Llorens, Àngel Colom, Ima Mis i Ramon Tremosa participen en programes de l’Asociación Española Cuba en Transición, juntament amb els conservadors Jorge Moragas, Javier Arenas i altres 4 diputats del PP.

Mitjançant aquesta organització espanyola, els polítics “sobiranistes” convergents realitzen apadrinaments a diferents presos cubans, condemnats per la justícia de l’illa a causa de les seues activitats mercenàries. Els “sobiranistes” de Convergència, doncs, no tenen cap dilema en donar vida a associacions espanyoles i anar del bracet del PP per tal de frenar els projectes emancipadors a l’Amèrica Llatina.

El sector “sobiranista” de CDC té en l’actualitat una gran transcendència mediàtica, especialment després de l’impacte de les consultes municipals per la independència, on Convergència juga un destacat paper en la seua estratègia per arrapar vots a ERC i tombar el tripartit a les properes eleccions autonòmiques de 2011.

Fundada a Madrid l’any 2003, l’AECT és un grup de pressió que dóna suport exterior a les Dames de Blanc, al Projecte Varela i a diverses iniciatives de premsa “independent”, a més de recaptar ajuda econòmica per als contrarevolucionaris cubans. A causa de diferents denúncies i acusacions, l’AECT reconeix en la seua pàgina web que ha hagut de renunciar a les ajudes financeres que rebia per part de fundacions mafioses radicades a Miami. Casualment, l’activitat pròpia de l’associació llangueix en el darrer any i la seua web amb feines i treballs aporta notícies i enllaços externs. L’AECT recomana en la seua plana web a tots els turistes que visiten les esglèsies catòliques i que lliuren allà medecines, diners, llibres, roba o joguines, en un gest que contribuisca a consolidar el caràcter caritatiu d’aquesta institució i garantir relacions de dependència material entre les parròquies i els creients cubans.

D’entre tots els polítics convergents, el més actiu és Carles Llorens. Responsable de les relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya, membre del seu Comitè Executiu i representant convergent al Partit dels Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeu, és autor de diversos llibres contra la Revolució Cubana, com ara Rolandito i el rei Fidel, o Dissidents, escrit  juntament amb la periodista Claudia Pujol, on es recullen els testimonis de 13 contrarevolucionaris cubans. Llorens és un dels actors principals del sector “sobiranista” de CDC i de la “Casa Gran” del catalanisme impulsada per Artur Mas.

Junt a Llorens, altres destacats convergents participen amb el Partit Popular d’aquest nou atac a la Revolució Cubana; Jordi Xuclà és en l’actualitat diputat a Madrid per la circumscripció de Girona; també diputat a Madrid és Carles Campuzano, integrant així mateix de la direcció de CDC. Amb responsabilitats internes, Ima Mis també és membre de la direcció convergent i secretària de Logística i Actes. Àngel Colom i Ramon Tremosa, col·laboradors del PP en aquesta estratègia contrarevolucionària, són tal volta els dos responsables convergents amb més vol mediàtic. Després de la seua coneguda trajectòria a la Crida, ERC i el PI, i l’ajut prestat al Ministeri de l’Interior espanyol en les diverses operacions polítiques i policials contra Terra Lliure, Colom és actualment responsable d’Immigració de CDC; per la seua banda, el catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona Ramon Tremosa, ha destacat per la seua denúncia de les balances fiscals i pels seues llibres sobre fiscalitat i economia.

La participació de convergents en activitats contra Cuba i la seua Revolució ve de llarg. L’episodi més destacat va acórrer en desembre de 2007, quan una grup d’afiliats a CiU que van entrar a l’illa amb un visat de turista van ser expulsats després de participar en una protesta al casc antic de l’Havana. Aquesta acció mediàtica no va ser espontània, sinó que va ser preparada amb un any d’antelació mitjançant diverses trobades a diferents capitals europees i finançada per la màfia anticubana de Miami.