Els treballadors de Telefonica denuncien els acomiadaments per estar de baixa mèdica
El passat 8 de juny de 2011 el Jutjat Social 4 de Barcelona va ser testimoni del judici d’un dels acomiadaments objectius de Movistar (Telefonica) que aplicava la indemnització mínima pel fet de que el treballador havia estat de baixa mèdica. A l’empresa Telefònica de la ciutat hi havia convocada vaga de 4 hores en senyal de protesta.
Acomiadaments amb la nova Reforma Laboral
El litigi que analitzava la jutgessa es remunta al passat 4 de febrer, quan en Marcos, empleat de dècades a Telefonica, afiliat a Cobas i que havia patit processos d’Incapacitat Temporal en els darrers mesos, va rebre una carta de l’empresa. El contingut el va deixar de pedra: en aplicació estricta de la nova Reforma Laboral, se l’acomiada per “absentisme”, a pesar d’haver patit baixes mèdiques justificades, amb una indemnització de 20 dies per any treballat.
A la seva carta, l’empresa reconeix que les baixes mèdiques han estat “justificades” pel metge de la Seguretat Social, però argumenta que “la seva prestació de serveis no resulta rendible, fet pel qual no existeix cap altre solució que finalitzar el seu contracte de treball.”.
Mobilització solidària
Ben puntual a les 11 del matí, uns dos-cents treballadors de l’empresa es concentraven davant dels Jutjats Socials, ben identificats amb una samarreta blava amb consignes de “sí, som rendibles”, i amb la indignació d’uns serveis mínims que havien arribat al 60% en molts seccions.
El cas dels acomiadats per estar de baixa ha vingut a sumar-se a la comunicació de la multinacional de la seva voluntat de portar a terme un ERO en els propers mesos que afectaria 8.500 treballadors.
| Entrevista a Jordi Juan, advocat del Col·lectiu Ronda, que ha portat a terme la demanda d’en Marcos: “Han acomiadat en Marcos per a pressionar als sindicats pel nou Conveni” |
|
Quin és en síntesi la reclamació d’en Marcos? Entenem que el que es va veure al judici ha deixat ben clar que l’acomiadament d’en Marcos no va tenir com a causa les seves baixes mèdiques, sinó que va ser una represàlia de l’empresa contra els treballadors en general, i contra el sindicalisme en particular, en el marc de la negociació del Conveni Col·lectiu, unes eleccions sindicals i a les portes d’un ERO que es pretén aplicar a 8.500 empleats. Entenem doncs que hi ha una lesió de drets fonamentals, tant individualment al treballador sindicat i compromès, com col·lectivament, intentant a través d’acomiadaments obligar als sindicats a acceptar el que l’empresa està intentant imposar a la negociació col·lectiva. En quin context sindical a l’empresa es dóna l’acomiadament? Cal tenir en compte la cronologia temporal del cas. El 21 de desembre s’inicia la negociació d’un nou Conveni Col·lectiu, i l’empresa pressiona per prorrogar l’antic, que de facto representaria la signatura d’un nou Conveni. Davant de les resistències sindicals, la direcció amenaça explícitament d’aplicar els nous mecanismes de la Reforma Laboral, i de no complir els acords en matèria de baixes a l’empresa. Poc després s’inicia el procés d’eleccions sindicals als principals centres de Madrid i Barcelona, on el sindicalisme combatiu té una força important. I l’1 de febrer es comunica a dos treballadors l’acomiadament pel suposat absentisme, el primer cas en dècades, precisament un a Madrid i l’altre a Barcelona. És evident que hi ha un nexe temporal entre tots aquests fets. Aquests acomiadaments tenen lloc just enmig d’una negociació tensa, i la seva única explicació és que l’empresa utilitza tots els mecanismes per imposar els seus interessos, fins i tot incomplint la llei. Hi ha antecedents d’acomiadaments d’aquest tipus a l’empresa? Telefonica té actualment 80.000 treballadors, i els més antics no recorden que com a mínim en els darrers 20 anys s’apliqués un acomiadament objectiu per baixes mèdiques a l’empresa. És surrealista que l’empresa intenti dir que eren inassumibles aquestes dues baixes mèdiques, quan mai ho havien estat per milers de treballadors durant dècades, i ara just han passat a ser causa d’acomiadament en el marc d’unes negociacions com a mínim tenses. Hi ha una clara discriminació, i l’empresa no ha sabut explicar en seu judicial perquè aplica en aquest cas el que no ha aplicat en milers de casos idèntics. Podem guanyar o perdre el judici, però va ser evident que Telefonica no tenia cap argument per defensar el perquè d’aplicar aquests acomiadaments ara i a aquestes persones, quan no s’havia aplicat mai a una empresa tan gran. Per tant estem davant d’uns “caps de turc”? Entenc que sí i amb l’afegit d’una “torna”. L’empresa acomiada un treballador sindicat d’uns dels centres amb més força del sindicalisme combatiu de Barcelona, com “avís per navegants”, i acomiada alhora una treballadora no sindicada a Madrid, per dir que no només acomiada sindicalistes. La noia de Madrid seria simplement la “torna”. Creus que aquests acomiadaments han tingut efectes a la negociació del Conveni? És evident que aquests dos acomiadaments només van ser un avís inicial, i que el plat fort era l’ERO de 8.500 persones, que evidentment ha posat la por al cos a milers de treballadors i a les seves famílies. Però és evident que estem davant d’una demostració de força de l’empresa, no en termes de gestió del personal, sinó de pressió il·legítima de la negociació col·lectiva amb una vulneració evident dels drets sindicals i fonamentals. No es pot permetre que s’utilitzin acomiadaments discriminatoris per a tenir posicions de força en la taula negociadora d’una conveni. |
