En defensa de l’estat de dret i la convivència social

Aquest article va dedicat als manipuladors de les paraules, els conceptes i la terminologia, per a aconseguir soterradament la condemna de persones amb una ideologia política diferent, que els fem  nosa, ja que qüestionen democratica i pacificament la seva manera de governar.

Poden d’arribar a trepitjar  la línia de la il·legalitat per a aconseguir els seus objectius, la qual algunes  vegades, deferentment poden arribar a transpassar , inclusiu emprant l’aplicació de la legislació i les forces d’ordre públic per acallar les boques que no els convenen i emprar una artilleria bastant barroera, per a criminalitzar-los, denigrar-los i atemptar en contra de la seva  i  nostra dignitat ,  sense cap tipus de consideració.

Hauríem de fer una clara diferenciació entre el que és legal i el que és legitim. No la solen tenir massa clara a l’hora d’argumentar i justificar segons quines actuacions.

Aquestes “persones”  no van sobrades de  coratge, i el seu codi ètic és bastant opac i confús.

En aquest sac, hi ha polítics, governants, funcionaris, intel·lectuals, periodistes, i d’altres professions,  que solen tenir els sentiments a la sola de les sabates i empren el seu estatus professional per anar pegant cops de destral a destre i sinistre, sense importar-los en absolut en contra de qui s’acarnissen, tot i  emprant un vocabulari quarterer i deixant caure manifestacions i declaracions verbals acusatòries , però sense atrevir-se a dir clar el que amollen com un suposat, quan aquestes manifestacions les fan en públic. Mesuren bastant bé les paraules i els  efectes tòxics que volen que tinguin. Poden mostrar un caire “amable” si els convé. Quasi sempre de cara a la galeria.

A vegades empren la mentida, o les mitges veritats, de tal manera que acaben arribant a creure-se-les. Creuen estar tocats pel dit de déu ( el seu) per a desenvolupar una tasca messiànica, on elles, ells, són els bons i els altres els dolents que mereixen esser vilipendiats i castigats.

Aquesta gent  s’aprofita de la que hauria d’esser una vertadera democràcia: Govern real del poble. Elles i ells no  creuen en la democràcia, simplement l’aprofiten i es valen d’ella, sucant-la per a obtenir els seus rèdits, beneficis i estatuts. Poden esser cavalls d’Atila, quan tenen majories absolutes.

Desqualifiquen a persones sense tenir cap tipus de proves, sense arribar a dir les coses que pensen en el fòrum públic i llancen les seves sagetes enverinades en petit comitè. Bé es salvaguarden d’una denuncia per calumnies i injuries i el dret a l’honor.

No són  gaire de fiar.

De tant en tant mostren el llautó i hom que es observador els hi veu, malgrat es beslluma  des d’enfora. Ens segons quins moments empren fets, que els hi són propicis com armes llançadores per fer mal, criminalitzar de forma lasciva, inclusiu llançant els seus míssils, per crear una crispació i trencar la convivència social.  
Condemnen la violència física quan s’ha emprat en contra d’ells- jo també condemn totes les formes de violència, i a lo llarg de la meva vida ho he demostrat – i elles i ells, poden justificar la violència física quan és emprada en contra dels altres, d’altres que simplement manifesten i expressen els seus drets. La violència moral que elles i ells exerceixen no la tenen en compte per res, no els interessa.

Solidaritat i proïsme no saben el que signifiquen. Son incapaos de posar-se dins la pell i el patiment d’altres persones, que viuen situacions doloroses. Inclusiu són capaços de disparar, verbalment, en contra d’elles, sense cap rastre de comprensió.

Segueixen un full de ruta marcat des de la “jefatura del estado” que marca les directrius per on es mouen sense qüestionar-les, ja que si les qüestionen els foten a defora. En tenim algun exemple recent per les nostres contrades, per devers Manacor. No saben el que significa acords assemblearis per consens, funcionen jerarquicament i el que es mou no surt a la foto. Ara bé, si es comporten tenen algun quin altre regal o canòngia, pels serveis prestats.

Llegiu “1984” de George Orwell i els veureu ben reflectits i reflectides.

“Ni vencereu, ni convencereu” modific una frase d’Unamuno, ja que el diàleg i l’argumentació des de la raó, no sol esser el seu fort.  

Qui llegeixi aquest article, no tindrà cap problema en posar-les nom i llinatges.