Ensenyament en valencià, ensenyament de futur

És ben cert, que l’actual ensenyament en valencià i totes les seues implicacions socials son fruit de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). Una llei que a hores d’ara cal analitzar-ne l’origen i les limitacions que té, però també, i molt especialment, l’aplicació, els fruits i la projecció de futur d’aquesta norma.

Al llarg d’aquestos anys sempre s’han fet anàlisis quantitatives del creixement de l’ensenyament en valencià, quants centres, quants alumnes, etc., però no anàlisis qualitatives reals dels Programes Bilingües. És el moment propici perquè la comunitat educativa valenciana obriga un procés de debat i diàleg per tal de corregir les mancances i dissenyar el futur que volem per a l’escola pública, i en valencià. Un futur que passa indefugiblement pel desenvolupament del plurilingüisme des del basament bilingüe actual. Així cal reconèixer que:

· Malgrat que hi ha més de 1.100 línees educatives i prop de 210.000 alumnes als programes d’ensenyament en valencià (PEV) i d’immersió lingüística (PIL), només el 30% de l’alumnat vehiculen el seu ensenyament en valencià.
· El creixement de l’ensenyament en valencià quasi es troba paralitzat. I les darreres notícies es parlen d’una aturada per part de l’administració valenciana en quan obrir noves línies educatives en valencià.
· S’està creant la tendència a configurar una mena de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat/privat en castellà (sols hi ha uns 40 centres concertats en tot el País que fan ensenyament en valencià, dels quals sols 3 es troben a la província d’Alacant).
· La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels centres públics que ensenyen a llegir i escriure en valencià al seu alumnat: mentre a la província d’Alacant són el 43%, en la de Castelló són el 82% i en la de València el 68%.
· Mentre que el percentatge de professorat amb competència lingüística supera el 86% a Infantil i Primària, no arriba al 65% en Secundària i descendeix vertiginosament al Batxillerat i a la Universitat on sols s’acosta al 30%.
· La manca de catalogació lingüística en Secundària, dificulta que l’alumnat puga continuar en el programa bilingüe en què s’ha iniciat l’escolarització.
· Amb l’arribada de població nouvinguda (ja prop del 15% del nostre alumnat és immigrant i escolaritzat en més del 85% en l’escola pública), cal fer un esforç per integrar i acollir aquests alumnat en valencià.
· Sense tenir en compte l’experiència positiva dels Programes Bilingües Enriquits (PEBE) posats en marxa a l’any 1998, la Conselleria crea l’actual xarxa de centres trilingües o centres pilots en anglés. Tot sense una planificació coherent i amb els recursos i formació del professorat necessaris.
· Junt a la manca de publicacions i materials didàctics per a l’ensenyament del valencià, el castellà torna a ser l’única llengua de comunicació de l’administració amb els centres educatius.

Des d’Escola valenciana volem proposar deu mesures bàsiques que cal desenvolupar, per millorar l’ensenyament en la nostra llengua, l’ensenyament sense dubtes que obri les portes al futur.

1) Cal fixar un període de transició per promoure l’extensió dels únics programes que garanteixen el domini de les dues llengües oficials : PEV i PIL.
2) Cal anant fent desaparèixer els PIP (Incorporació Progressiva del Valencià), que en la pràctica són el refugi de l’ensenyament unilingüe en castellà amb l’afegitó de l’assignatura de valencià.
3) S’ha de condicionar els concerts educatius només a aquells centres que complesquen la normativa d’ensenyament en valencià.
4) S’han de catalogar amb perfil lingüístic valencià totes les places de l’ensenyament secundari, dels cicles formatius i dels ensenyaments de règims especialitzats.
5) S’ha de garantir la continuïtat dels estudis en valencià des d’infantil fins a la universitat. En els programes dels cursos de formació permanent d’adults ha de figurar obligatòriament l’ensenyament del valencià.
7) El valencià ha de ser la llengua d’acollida i integració per als nouvinguts.
8) La formació lingüística del professorat ha de ser una fita prioritària. Alhora cal donar formació i suport pràctic al professorat en relació amb les noves situacions que es viuen en l’ensenyament en els darrers anys.
9) El nostre alumnat serà plurilingüe des del basament del bilingüisme. Cal comptar en el bagatge pedagògic i d’ensenyament de llengües de l’escola en valencià.
10) La Conselleria d’Educació ha d’estar oberta al diàleg i el consens. No pot generar conflictes que obliguen a la comunitat educativa a dut a terme una consulta popular que desautoritze la política educativa de l’administració.

* Diego Gómez i García és president d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua. Aquest article apareix també en el monogràfic sobre educacció que ha publicat L’ACCENT