Entitats veïnals, feministes i pels drets dels immigrats reclamen la legalització de la prostitució

Des que fa gairebé 4 anys, el 23 de desembre de 2005, es va aprovar l’Ordenança del Civisme a Barcelona, que les treballadores sexuals de la ciutat denuncien la repressió i vulneració de drets que pateixen.

La problemàtica ara s’ha vist agreujada per l’assetjament a què s’han vist sotmeses, ja no només per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, sinó també pels mitjans de comunicació arran de la publicació d’unes fotografies de prostitutes treballant al Mercat de la Boqueria.

+ anàlisi de la feminista i sindicalista Alícia Moragues

Una situació que no només es dóna a la capital principatina, sinó que s’ha estès arreu del país. I és que l’Ordenança de Barcelona va provocar un efecte dominó, i en molts pobles i ciutats se’n van aprovar de molt similars. Un exemple n’és la Jonquera, on està prohibit “oferir, sol·licitar, negociar o acceptar, directament o indirectament, serveis sexuals a l’espai públic”, amb multes que arriben fins als 3.000 euros. I on, precisament per la por a aquestes multes i la persecució policial a què estan sotmeses les prostitutes, una dona va morir atropellada a la carretera el passat dissabte 19 a la matinada mentre fugia d’una patrulla dels Mossos.  
O a Lleida, on la CUP criticava durament que “tipificar com a infracció el treball sexual ofert a la via pública reforça la imatge degradant que la dona viu com a treballadora d’aquest sector, i al sancionar-la es criminalitza la víctima d’una situació discriminatòria i de violència contra les dones com és la prostitució”. I instava a retirar l’ordenança.

Etern debat: la regulació com a solució?
I és que més enllà de l’enduriment de la situació de les treballadores sexuals arran de la criminalització i persecució a què estan sotmeses, més enllà de l’ordenança del civisme i la voluntat dels ajuntaments d’amagar la prostitució (que no eliminar-la) hi ha problemes més greus: proxenetes, màfies i explotadors. Desigualtat social, discriminació, racisme, violència contra les dones.

Les associacions de treballadores sexuals i veïnals, s’han posicionat a favor de la regulació, doncs consideren que amb les polítiques de repressió actuals l’únic que s’aconsegueix és empitjorar la situació de les dones i traslladar-les de zona. I sobretot, han reclamat que les dones que exerceixen la prostitució puguin fer-ho de manera “digna” i en condicions, i que puguin participar de les decisions que es prenguin a partir d’ara per a solucionar el conflicte obert. En aquest sentit, a més de valorar positivament la possibilitat de la nova obertura de meublés, també han proposat l’obertura d’habitacions als bars. Tot i que tal i com ha expressat més d’un cop l’associació Àmbit Dona, les màfies actuen més fàcilment en els llocs tancats, i és per això que moltes prostitutes se senten més lliures i volen continuar treballant al carrer.

A la Catalunya Nord la prostitució no està penalitzada
A la Catalunya Nord, i tot l’Estat francès, la situació és força diferent. La prostitució no està penalitzada ni a l’interior de locals ni al carrer. Tot i això, el govern francès està estudiant canviar la legislació per tal de multar-ne els clients, situació que ja succeeix a molts municipis dels Països Catalans. Associacions de dones i de treballadores sexuals han advertit, però, que la majoria de denúncies que reben avisant de situacions d’explotació i coacció per part de proxenetes i màfies a prostitutes venen precisament d’aquests clients, que temen que a partir d’ara deixin de fer-ho.

ANÀLISI

La prostitució: reproducció de les relacions entre classes i rols de gènere

ALÍCIA MORAGUES *

El diputat d’ERC Joan Tardà, presentava el passat dia 16 al Ministeri espanyol d’Igualtat una proposta per a què ‘reguli la prostitució d’aquelles persones que l’exerceixen lliurement i de manera voluntària’ a l’Estat espanyol. Com defensen els seus col·legues de l’ANELA (Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne) que tal com ells mateixos es defineixen són “ese valiente grupo de ciudadanos (..) que luchando conseguirá que la regularización de la prostitución sea un hecho, y la sordidez de un sector que necesita con toda urgencia ser considerado como una actividad empresarial más”.

Deixant de banda els detalls que tot plegat suposaria, aquesta distinció entre prostitució “lliure” o “neta” i prostitució forçada, que aquests proxenetes ens volen fer creure, no existeix. Afirmar el contrari seria llençar per terra tots els estudis fets amb les persones que es dediquen a la prostitució sobre les raons que les han empès a fer-ho.

Si estudiem els orígens i les trajectòries socials de les persones que es prostitueixen, la constatació és implacable: la prostitució reprodueix les relacions socials entre classes i els rols de gènere de totes aquelles persones que han viscut i crescut en entorns marginals i amb un nivell acadèmic molt limitat, malgrat el nou fenomen de dones amb alts nivells de renda i estudis que s’estan afegint a aquest món que ni de bon tros són representatives. La prostitució amaga sofriments que totes les persones que hi participen comparteixen a nivells diversos i que sovint són difícils d’expressar. Els que diuen prostituir-se lliurement reprodueixen aquesta dominació sexual de l’home sobre la dona, moltes vegades sense saber-ho, o fins i tot considerant-ho un mal menor, ja que s’ha abusat sexualment d’ells de xicotets o han estat maltractats en les seves relacions de parella i creuen que almenys, si cobren, la situació no és tan dolenta. Reivindicar la lliure elecció significa no sentir-se tan víctimes. Aquesta lliure elecció doncs, és un miratge on reflectir i assumir la seva nova identitat, lluny de la victimització. No tractem de deslegitimar la opinió d’aquestes persones quan des de l’abolicionisme reclamem una política a favor seu, es tracta de desemmascarar aquest argument de la lliure elecció que recolza les dinàmiques socials existents. L’abolició de la prostitució vol dir destruir la pobresa, l’explotació sexual i l’opressió. En definitiva, el capitalisme i el patriarcat, i potser això ja no interessa tant al senyor Tardà i als senyors d’ANELA.

* Alícia Moragues és sindicalista i feminista