Falten 42 bales
>> L’altra crònica del tiroteig de Leitza que els mitjans no han explicat
Fa escasses setmanes em llevo amb la noticia d’un tiroteig a les portes de la caserna de la Guàrdia Civil de Leitza. Un militar ferit al braç i 4 impactes més a l’armilla, tot comença apuntant a ETA i poques hores més tard, desprès de despertar l’alcalde per exigir-li condemnes i esquitxar de merda tot un poble als mitjans de comunicació, la teoria cau i ens anuncien un muntatge del mateix agent, que s’hauria ferit ell mateix.
Aquest cap de setmana, parlant amb gent del poble, la versió canvia dràsticament.
Segons m’expliquen, els veïns van sentir crits durant més de mitja hora dins la caserna i diverses ràfegues de trets, i fins i tot, m’apunten que en realitat hi va haver 47 trets i no 5, i que el perímetre de 20 metres de seguretat al voltant de la caserna, no era pas per protocol, sinó per reunir tots els veïns en un local del partit UPN, per saber que havien sentit, per tal de fabricar una versió versemblant, mentre d’altres agents utilitzaven les obres del Pla E del poble, per col·locar tubs de plàstic a la muntanya que simulessin una llançadora rudimentària que facilités la credibilitat de la seva versió.
I tot això, sense que cap mitjà, se’n faci ressò, sense que ningú demani responsabilitat als militars destacats al poble, sense exigir cap condemna, etc…
No és la primera situació tràgica que viu la població, 2 caçadors tirotejats a les portes de l’antiga caserna a la dècada dels 80, un altre agent mort en estranyes circumstàncies en la mateixa caserna -la versió oficial diu: agent mort mentre netejava l’arma-, i infinites situacions de prepotència del cos armat al llarg dels anys. No es d’estranyar doncs que en els propers dies el poble es torni a manifestar per la desmilitarització del municipi, ja que la caserna fa més de 100 anys que està instal·lada al poble. Cal recordar que 47 trets no els fa una sola arma, i que per tant, queden molts agents al poble que alguna cosa hi tenen a veure, ja sigui com a tiradors o com a còmplices, i que al poble ningú dubta que la bala que porta al braç, no va ser cap accident, ni disparada pel ferit.
A tot això, tant sols cal mirar d’altres situacions i veure que si són capaços de tal muntatge, que no han estat capaços de fer en d’altres situacions. La desaparició del militant d’ETA, Jon Anza, les tortures arxivades a Portu i Sarasola, la guerra bruta denunciada cada cop més sovint per militants abertzales, les ràtzies contra el jovent organitzat, i fins al punt de fer despullar a un deficient cerebral per realitzar una visita a un pres polític, tot esperant trobar-hi algun tresor amagat. Vist això, és normal que la gent no s’estranyi del cas, sinó del fet que coses com aquestes no passin més sovint, o simplement surtin a la llum.
