Fem via, però per canviar-ho tot!
Mai no m’ha agradat anar a festes on no m’han convidat. Encara menys quan els amfitrions de la festa se suposa que són de la família i no els ha plagut convidar-m’hi, i sobretot quan em transmeten la sensació de fer-hi nosa. Els organitzadors de la Via Catalana per a l’11 de setembre, en muntar el sarau, van deixar molt clar quin és el seu territori i quins són els seus convidats. El territori? les quatre províncies de dalt, des de la frontera amb l’estat francès fins al Sènia. Els convidats? els catalans i les catalanes estrictes, els de la Comunitat autònoma de Catalunya.
Segur que ja hi ha qui pensa que estic posant bastons a les rodes a la independència d’una part dels Països Catalans. N’estic cert, també hi ha qui pensa que ja estem els valencians torracollons entrebancant el procés cap a la independència del Principat. Fins i tot n’hi ha qui ens acusarà de que la si la seua àvia no arriba a veure la independència serà culpa dels egoistes valencians, o mallorquins, que els hi hem barrat el pas. No, podeu estar ben tranquils, no farem de llast. Però no us enganyeu, no serem nosaltres qui ho impedirem… Podem fer una travessa -i estic segur de guanyar-la- que no serem nosaltres els culpables, sinó més aviat l’estat espanyol o la mateixa burgesia catalana i espanyola que, a la fi, pactarà per salvar els mobles (d’això en diuen, la política del peix al cove).
Així, doncs, no ens culpeu a nosaltres… Mireu com som els i les de la perifèria! Tot i que no ens han convidat a la festa, encara hi ha gent del País Valencià, de la Catalunya Nord i de les Illes que, de bona voluntat, faran el possible per estendre la via cap al sud, cap al nord i més enllà la península. I ho faran perquè es creuen el país sencer, més que no pas els que no els han convidat a fer via… Jo no hi seré, em sap greu. No hi podré anar perquè treballe, però tinc els meu dubtes que en cas que poguera anar-hi ho fera. Per què? perquè no els vull rentar la cara, no em ve de gust que vulguen posar-s’hi la medalla a costa meua. Ja em van demostrar quina era la seua nació quan l’Assemblea Nacional Catalana va refusar integrar-hi la territorial de les Illes. Supose que ara és quan algú saltarà i dirà: “Coi, i aquests illencs? No ho entenen… No els deixem integrar-s’hi perquè nosaltres els respectem i no volem que ens acusen d’intromissió. Volem que ells, valencians i illencs, s’ho facen tots solets. Volem que hi ha haja tres, quatre, cinc o sis Assemblees Nacionals: ANC, AN País Valencià, AN Illes, AN Catalunya Nord, i per què no? una AN Franja de Ponent o una AN d’Andorra! I ja ens trobarem en el camí…” No, no és això. Així no construïm els Països Catalans.
Posats a fer via, preferesc la via illenca! Quina és la seua via? Doncs voler començar el curs amb una vaga indefinida a l’ensenyament. Assemblees de docents de totes les Illes estan organitzant-se per convocar una vaga, i quins són els motius?? Motius, n’hi ha molts, però la gota que ha fet vessar el got ha estat l’obertura d’un expedient disciplinari a tres companys, tres mestres, tres directors d’institut, que s’han negat a aplicar el decret de llengües. Això sí que és fer via!!! Així sí faríem obrir vies al vaixell de les retallades, al vaixell espanyol, als vaixells autonòmics… D’això es tracta, de fer-los vies fins enfonsar-los. No està malament fer una cadena humana, però posats a fer un esforç, preferesc dedicar totes les meues forces a crear un sindicat de classe dels Països Catalans per fer possible una vaga a tots els Països Catalans. Sí, ja ho sé, qüestió de prioritats.
Doncs bé, a tots i a totes les que hi anireu a fer via, us convide també a assistir a la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona, la de sempre, com tots els anys. En hi veurem allí! Nosaltres continuem i continuarem fent el treball de les formigues, pas a pas, però sense aturar-nos, sense renúncies. Nosaltres som els companys i les companyes que continuem pensant que la independència i el socialisme van intrínsecament unides, els i les que pensem que la independència ha d’abastar tots els Països Catalans. Nosaltres continuarem lluitant per una Independència per Canviar-ho Tot. Per una independència que no supose deixar una part de la nació a l’estacada com qui perd un llençol en la bugada. Per una independència que no supose haver de romandre a la Unió Europea, aplicar polítiques d’austeritat, fer retallades i pagar un deute que no és el nostre. Nosaltres fer una independència que ens permeta ser lliures en una societat justa, amb sobirania econòmica, sense explotació de cap tipus, sense pilotes de goma, i que, sobretot, tinga en compte tot el país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Sí, cal fer via. Fem via, d’Espanya i de França. Fem via, de les autonomies! Fem via, del capitalisme i l’explotació! Fem via, però de veritat, PER CANVIAR-HO TOT!
