Garbo: l’actor revelació de la Segona Guerra Mundial
El 1940, un jove de la burgesia catalana que duia per nom Joan Pujol Garcia s’estableix a Madrid. El seu paper durant la Guerra Civil no havia estat precisament gaire heroic, però l’inici de la Segona Guerra Mundial va despertar en ell una estranya voluntat de “servei a la humanitat”.
Amb el propòsit d’esdevenir un espia al servei de la causa aliada es dirigeix a l’ambaixada britànica, però la seva proposta és denegada.
En Joan Pujol no s’arronsa i, decidit a seguir provant fortuna en el món de l’espionatge, presenta candidatura ara als nazis, que el contracten. Ell sol, des de Lisboa, i amb un anglès més que precari fabula viure a Londres des d’on ha aconseguit teixir una xarxa d’una vintena de col·laboradors. No serà fins que els britànics observin aquesta increïble habilitat en l’art de l’engany que en Joan Pujol esdevindrà “Garbo”, un doble espia al servei de Gran Bretanya.
Aquest és només el primer episodi de la història que explica el documental Garbo. El espía i que té en l’episodi del desembarcament de Normandia que en Joan Pujol fa creure als nazis que és una maniobra de distracció davant el desembarcament veritablement rellevant que s’havia de produir a Pas de Calais el seu clímax. No és la primera vegada que la seva vida s’ha vist reflectida a les pantalles -el 2007 TV3 li va dedicar un dels sis programes de la sèrie-documental d’espies catalans Doble joc- però ara ha fet el salt al cinema. I ho ha fet de la mà del productor Edmon Roch que, amb aquest treball, debuta en la direcció d’un llargmetratge. Un debut que és prou lluït, d’entrada, perquè ens estalvia el suplici de les recreacions històriques, molt pròpies dels documentals amb pretensió d’arribar al gran públic. Edmon Roch fuig d’aquest instrument narratiu i es recolza en un ric fons d’arxiu i en l’ús intel·ligent i a voltes divertit de pel·lícules que, com Mata Hari -interpretada per la Greta Garbo- o El dia més llarg, s’apropen a la temàtica de l’espionatge i a la mateixa vida d’en Joan Pujol. Però també per una narració oberta en la què són diferents especialistes sobre el personatge els que ens apropen, des de punts de vista singulars, a l’actor revelació de la segona guerra mundial.
