“Hem usat una relectura de la pedagogia llibertària a Catalunya lligada als models de culturització autònoma”
>> Entrevista a Joan i Elvira, membres del Sitesize.
El mes de juny es va inaugurar la 53a edició de la Biennal d’Art de Venècia, un dels esdeveniments artístics més prestigiosos al món, on aquest any per primer cop hi ha tingut cabuda un pavelló català. L’ACCENT ha pogut entrevistar en Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, membres de Sitesize i uns dels artistes activistes que formen part de Venezia-Catalunya 2009, una exposició que en els eventi collaterali de la Biennal està oberta al públic fins al 22 de novembre.
Quan us arriba la proposta i quins són els primers passos per participar en aquest projecte?
La proposta ens arriba quan l’Institut Ramon Llull convoca el mes de setembre de 2008 un concurs a nivell internacional per la selecció d’un comissari encarregat d’elaborar la proposta artística de Catalunya que participarà a la Biennal. El jurat que triarà aquesta proposta està presidit pel director del Centro de Arte Reina Sofia, Manuel Borja Vilell i està format per persones vinculades a institucions d’alt nivell en l’àmbit artístic com són Daniela Ferreti, conservadora del Palau Fortuny de Venècia; Marta Gili, directora del Jeu de Paume de París, Chus Martínez, conservadora en cap del MACBA a Barcelona i directora aleshores del museu Frankfurter Kuntseverein; i Vicente Todolí, director de la Tate Modern de Londres. Es van presentar propostes de continguts diversos i finalment el jurat va escollir el projecte de Valentín Roma “La Comunitat Inconfessable”.
Aquest concurs és un sistema d’elecció de continguts que no es fa a d’altres biennals d’aquest tipus,ja que moltes vegades no s’escullen les propostes mitjançant jurats, sinó que en la majoria de pavellons un comissari escollit a dit pel govern o el ministeri de cultura d’un país tria els artistes i les obres que pensa poden representar-lo. Catalunya, en canvi, la tria ha tingut aquesta peculiaritat més oberta, pública i transparent.
Quina importància té el model de la Biennal de Venècia en el context artístic? i com és d’important per l’art al nostre país?
El model biennal és una aposta que fan moltes ciutats per atreure l’atenció del públic expert i no tan expert i serveix com a difusor de l’art contemporani a nivell internacional. Funciona també com a un “atractor”, que en definitiva respon més a un tipus de màrqueting urbà. Hi ha centenars de biennals al món, però la de Venècia és molt destacada ja que té més de cent anys. En aquest temps ha integrat molts canvis en la recepció de l’art contemporani i es manté com un fòrum de debat que continua vigen a nivell mundial en l’àmbit artístic, amb repercussió en esferes com les escoles, les tendències metodològiques i les polítiques culturals, etc. Aquests tipus d’esdeveniments, tenen en general, un caràcter més espectacular que reflexiu. Per aquest motiu és important la proposta de Valentín Roma per que vol introduir dins el format de la biennal un espai de reflexió, que obliga a una lectura més lenta amb la voluntat d’obrir el debat.
És important per l’art del nostre país i pot ser-ho encara més si es pot consolidar com un compromís de renovar la reflexió i el debat que aquest marc internacional de projecció proporciona.
Bé i quina és la proposta que escull finalment el jurat i com hi participes?
La proposta de “La Comunitat Inconfessable” parteix d’un llibre de Maurice Blanchot en el que el filòsof francès reflexiona sobre la idea de comunitat. Una reflexió que es va generalitzar entre filòsofs i escriptors francesos a principis dels anys 80. És una comunitat que busca la forma d’allò comú en associacions no estructurades, no lligades a formes rígides com els partits polítics o les institucions tradicionals, i que arriba a allò comú a través d’altres lligams. El concepte d’inconfessable, també hi té relació ja que són comunitats que parteixen de vincles no explícits, pensem que tot això enllaça amb algunes pràctiques culturals i socials que s’estan reactivant actualment. En Valentín Roma ha triat tres plataformes que conformen el projecte per estendre aquest reflexió del comunitari en les formes artístiques actuals. Una és Sitesize en el qual participem, una altra és Technologies To The People de Daniel G. Andújar que és un espai dedicat a les noves tecnologies en les formes de gestionar el coneixement de forma oberta i comunitària i la darrera és l’Archivo F.X. de Pedro G. Romero que és un fons documental en construcció des dels anys noranta centrat en la reflexió sobre les formes d’iconoclastia.
El denominador comú dels tres projectes són les formes de treball col·laboratiu, definint aquest tipus de plataformes que a més cerquen la interrelació amb altres àmbits culturals i socials i per tant van més enllà del valor de l’autoria personal i de la idea de la creació com a treball individual i autònom.
Més concretament, quina és la proposta que fa Sitesize?
La proposta de Sitesize està centrada en les relacions que s’estableixen entre l’experiència i la vivència del territori i allò que és comunitari. Explora com es crea la identitat i l’apropiació dels llocs a partir de les formes col·lectives d’acció cultural.
Per explicar bé tot això hem dividit l’exposició en dues parts. La primera part, s’anomena “Narracions metropolitanes” i tracta de mostrar com es defineix l’espai social metropolità des de formes culturals i creatives. Les narracions són la suma de les visions parcials que es superposen en un territori. Un territori normalment fet de fragmentacions i superposicions, com per exemple l’actual ciutat metropolitana. La segona part l’hem anomenada “Aula permanent” on tractem de mostrar la relació entre territori i comunitat i com aquesta relació pot activar-se sota formes d’aprenentatge col·lectiu.
Entenent aprenentatge i pedagogia en el sentit actiu d’implicació i reflexió sobre el lloc i amb el lloc, és a dir la reflexió des de l’acció directa sobre el territori.
Alguns treballs que pertanyen a l’acció col·lectiva sobre el territori hi són mostrats, com per exemple el que es va dur a terme amb la Campanya contra el Quart Cinturó o la reflexió i el debat col·lectiu obert sobre la dinàmica i evolució de la ciutat en el vídeo La ciutat suplantada, que és un exercici de resignificació de paraules com: llibertat, poder, espai públic, autogestió, ecologia urbana, etc.
En la vostra exposició hi té un paper destacat la figura de Ferrer i Guàrdia. Què en destacaries d’aquest autor i en què us ha inspirat?
En destacaria la idea d’aprenentatge lligada a l’experiència de la ciutat i del territori. Això és una constant en la seva obra i en la tradició pedagògica llibertària, és a dir, l’aprenentatge fora les estructures formals, fora de l’escola.
En relació a això, el projecte que presentem ha tingut en compte una relectura de la pedagogia llibertària a Catalunya, tant de les primeres escoles racionalistes lligades a Ferrer i Guàrdia com dels ateneus que van ser models de culturització autònoma.
Aquesta experiència s’ha plasmat en una publicació que recull les bases i les referència de la pedagogia llibertària, connectant-les amb les formes actuals de pedagogia i ciutat, que s’estan treballant actualment a nivell internacional. Hem fet un recull i hem convidat a escriure els impulsors de diferents projectes pedagògics en contextos urbans actuals, com per exemple el Center for Urban Pedagogy de Nova York, l’Escola Cidade de Sao Paulo, l’experiència d’Aulabierta de Granada o LaFundició de Barcelona. En aquesta publicació hi trobareu reflexions sobre les metodologies pedagògiques de treball aplicades i sobre la implicació, reflexió i acció a les ciutats.
Per acabar, el treball que mostrem al pavelló català, també hi ha a un treball sobre la resignificació i la transmissió de la memòria de la revolta de la Setmana Tràgica a Barcelona l’any 1909, ara que es commemora el seu centenari.
MÉS INFO:
WWW.VENEZIACATALUNYA2009.CAT
WWW.LACOMUNITATINCONFESSABLE.CAT
WWW.CONSTRUCCIOAUTONOMA.NET
WWW.SITESIZE.NET
