Hongria: entre el populisme ultradretà i la tecnocràcia europea

Els esdeveniments dels darrers dies han situat l’atenció informativa sobre Hongria. La deriva autoritària del govern de Viktor Orban, juntament amb la puixança de grups feixistes i l’adopció de mesures econòmiques aïllacionistes, ha aconseguit activar l’oposició tant de grups d’esquerra i de defensa dels drets humans com de les pròpies institucions del capitalisme europeu. El fràgil equilibri nacional de la regió, amb importants grups de població hongaresa a Romania, Eslovàquia i Sèrbia, també es pot posar en entredit. Hongria es debat entre un govern populista cada cop més escorat a la ultradreta en la persona d’Orban o a una intervenció europea per a instaurar un nou govern tecnòcrata. El pitjor escenari imaginable per a l’esquerra.

Els polítics hongaresos

L’home fort d’Hongria és Viktor Orban. Aquest antic opositor a l’estat socialista lidera el FIDESZ, el gran partit de dretes hongarès, que des de inicis d’aquest segle, i especialment en els darrers cinc anys ha anat lliscant cap a posicions més extremistes.

L’enfrontament polític entre la dreta d’una banda i l’esquerra i el liberalisme de l’altra ha estat en els darrers vint anys d’una intensitat i aspror similar a la viscuda a l’estat espanyol. La crispació, també com a l’estat espanyol, no ha estat produïda per grans posicions polítiques de fons. De fet, el paper dels socialdemòcrates, tot i tenir les seves arrels en el partit governamental de l’època socialista, ha estat clau en la restauració del capitalisme a través de la seva aliança amb els liberals. Però la cultura política d’enfrontaments entre dreta i esquerra marca de forma molt aguda l’antagonisme entre ambdós blocs. La revolució comunista de 1919 i la posterior contrarrevolució, la subordinació del mariscal Horthy a Hitler, la instauració de la República Popular i la revolta de 1956 són episodis que han forjat la fossa que separa ambdós sectors.

Com a la resta de l’est europeu, la dreta hongaresa sorgida després de 1989 -clarament diferenciada dels partits liberals de centre- ha mantingut les arrels polítiques dels règims autoritaris d’entreguerres. Reivindicacions territorials, antisemitisme, clericalisme, anticomunisme, antiliberalisme formen part de l’ADN de les dretes polonesa, eslovaca, romanesa, croata o sèrbia, a banda de la hongaresa.

Una mostra del clima tensionat de la política hongaresa foren els aldarulls de 2006. Pocs mesos després que els socialdemòcrates aconseguissin salvar el poder aliant-se amb els liberals després de perdre unes eleccions contra el FIDESZ, es filtrà l’àudio d’unes declaracions del primer ministre Ferenc Gyurcsány on afirmava que havien estat mentint deliberadament per a poder mantenir el poder.

Les protestes al carrer, que derivaren en una autèntica batalla campal a Budapest, foren instrumentalitzades per l’oposició de dretes i per una naixent extrema dreta, i marquen un punt d’inflexió en l’evolució del país des de la caiguda del socialisme. Fins aleshores l’alternança en el poder havia funcionat i no havia estat un impediment per a fer pilotar el país de l’òrbita russa cap a la Unió Europea. Però a partir de 2006 la conjuntura restà abonada per al retorn desacomplexat dels hereus de Horthy.

Tot i que els socialdemòcrates van mantenir el poder fins el 2010, elecció rere elecció la dreta i l’extrema dreta van anar recollint victòries. Aquest retorn a la primacia política dels anys 30 es veu confirmat amb l’actual composició del parlament: la dreta i l’extrema dreta ocupen el 80% dels escons. El 20% restant se’l reparteixen socialdemòcrates, liberals i independents.

L’irredentisme

La dreta hongaresa reivindica la figura del feixista Horthy, col·laborador de l’ocupació nazi.

S’ha parlat molt sovint del pes del revengisme en el sorgiment del nazisme a Alemanya. Però no és només a Alemanya on els efectes de la Primera Guerra Mundial alimenten el discurs ultradretà. Aquests també tenen un protagonisme molt important a Hongria. La derrota de l’Imperi Austro-Hongarès a la Primera Guerra Mundial portà a la configuració d’un estat hongarès que deixava fora de les seves fronteres la meitat de la població hongaresa -tot i que aquesta habitava en territoris on no era hegemònica-. El Tractat del Trianon fou l’excusa que l’almirall Horthy donà per a lliurar el seu suport a Hitler, ja que aquest li garantia la recuperació dels territoris perduts després de la Gran Guerra. Un trauma per al xovinisme hongarès, evidenciat en el fet que el propi president hongarès, Horthy, ostentava el títol d’almirall en un país que havia perdut tota sortida al mar.

L’irredentisme del que fan gala els nous polítics hongaresos ja no pren una posició explícitament annexionista, sinó que s’ampara en la defensa dels interessos de les minories hongareses en altres països -objecte de diverses discriminacions- per tal de mantenir la influència sobre aquesta població i les simpaties de l’electorat nacionalista. Aquesta política situa Hongria en conflicte amb altres socis europeus, especialment amb Eslovàquia i Romania, que alhora alimenten el seu xovinisme amb l’odi antihongarès.

L’extrema dreta

Armilles negres, gorres amb l’escut dels Arpades, botes militars. Aquest és l’uniforme de la Garda Magyar, el cos paramilitar del partit Jobbik, la tercera força del parlament hongarès. Unes noves SA que en els darrers anys han patrullat els barris més pobres d’Hongria per a “mantenir l’ordre i defensar la pàtria”. Aquesta és la missió que tenen encomanada segons els seus propis estatuts. Les prohibicions i dissolucions no han servit per acabar amb aquesta força de xoc, la qual reconvertida estèticament i legalment en una associació cultural aconsegueix fer-se notar sobretot a l’est del país, la zona més deprimida econòmicament i amb un percentatge més alt de població gitana.

L’ascens electoral de Jobbik en els darrers cinc anys, just després dels disturbis de 2006, ha estat espectacular. De tenir només el 2% dels vots i cap diputat pocs mesos abans dels disturbis, han passat a obtenir el 2010 més del 16% dels vots a la primera volta i 47 diputats al parlament. L’any anterior ja havien aconseguit 3 seients a Estrasburg amb un 15% dels vots.

La violència racista a Hongria ha anat dirigida especialment contra el poble gitano. Centenars d’atacs contra habitatges gitanos amb còctels molotov i desenes d’assassinats racistes resultat d’autèntics pogroms, juntament amb la discriminació social i la legislació repressiva contra aquest poble han alimentat un espiral racista que ha acabat fent notar els efectes secundaris a França i també als propis Països Catalans, on no són poques les famílies gitanes que hi han emigrat fugint de la discriminació i violència quotidiana en els seus països d’origen.

L’antisemitisme, malgrat que a Hongria hi visquin només 12.000 jueus, també ha perviscut en la cultura política de la dreta local tot i que més que un problema intern, s’ha convertit en un descrèdit extern.

Els canvis en la constitució

La reforma constitucional aprovada el 18 d’abril de 2011 de forma unilateral per la coalició governant ha entrat en vigor aquest 1 de gener, essent l’espurna que ha generat les mobilitzacions ciutadanes. Aquesta constitució enllaça els principis de l’estat amb els principis del Regne d’Hongria d’entreguerres, consagrant una visió ultranacionalista, aïllacionista i clerical dels principis estatals.

L’irredentisme és present en la reforma constitucional aprovada pel govern d’Orban. No només s’ha atorgat el dret a vot a qualsevol hongarès resident a l’estranger -prop de 3 milions als països veïns-, sinó que el canvi de nom del país també va en aquesta direcció. El que fins ara era la República d’Hongria -després de perdre el 1990 l’epítet de “Popular”-, ara es converteix simplement en Hongria. Un canvi que pot semblar insignificant en no comportar cap canvi en la configuració de l’estat, però que en la història hongaresa no ho és tant. República és associat per la dreta hongaresa a la pèrdua de territoris i a governs d’inspiració marxista. Aquesta mateixa dreta és la que el 1920 reinstaurà un Regne d’Hongria sense rei, sinó amb un regent. Ara, el nou nom pretén ressuscitar les bases polítiques del règim d’entreguerres.

A nivell de drets, la nova constitució institueix òrgans de control de la premsa i ataca directament els drets dels homosexuals, alhora que consagra el cristianisme com a fonament del país i de les seves lleis. També l’anticomunisme traspua en diverses lleis aprovades en els darrers mesos per tal d’obrir la possibilitat al processament de persones amb responsabilitats de govern durant l’etapa socialista, en una amenaça directa als socialdemòcrates (l’anterior primer ministre socialdemòcrata fou dirigent als 80 de les joventuts comunistes). Legislacions similars han estat instaurades en diversos països de l’est sense l’oposició d’una Unió Europea que es vanta de ser la garant de la pluralitat política.

Pel que fa a l’estructura política, una llei electoral aprovada el passat 23 de desembre canvia el sistema, reorganitzant les circumscripcions i instaurant un sistema de volta única, que afavoreix de forma descarada la perpetuació en el poder del FIDESZ, ja que impedeix en una segona volta l’aliança del vot antiFIDESZ en el candidat de l’oposició que hagi tret més vots en la primera volta.

Finalment, en matèria econòmica, la nova constitució habilita l’intervencionisme de l’executiu en el Banc Central, fet que ha irritat la Unió Europea, i fixa un tipus únic d’IRPF en el 16%. Si tenim en compte que per a canviar la constitució es requeriran dos terços dels vots, aquesta política fiscal regressiva queda pràcticament blindada a cap canvi sense l’acord del FIDESZ.

La reacció popular

L’oposició d’esquerres i liberal ha sortit els primers dies d’aquest any als carrers a protestar contra el govern d’Orban, intentant repetir les mobilitzacions de 2006, ara contra els seus màxims beneficiats. Tot i així, molts analistes polítics no creuen en les possibilitats d’èxit d’aquesta oposició i auguren Orban per temps si no hi ha una intervenció d’una altra índole, més enllà de les manifestacions. Bàsicament de la Unió Europea.

El govern hongarès ara mateix per Europa no és tant un estat membre que vulnera un seguit de drets bàsics, sinó un estat membre que amb la seva insubordinació a l’ortodòxia del diktat econòmic i les seves vel·leïtats xovinistes està posant en risc l’estabilitat de l’esglaó més feble de la Unió. Per això tant la UE com el Banc Mundial i el FMI han començat a pressionar Orban amenaçant-lo amb represàlies econòmiques si no abandona les seves aspiracions econòmiques aïllacionistes. És en aquest sentit que ja es comença a parlar d’un pla per a apartar Orban del poder i substituir-lo per un govern de tecnòcrates.

A Hongria sembla que es comença a visualitzar un escenari extremadament incòmode per a les posicions d’esquerres, on l’alternativa és o bé una deriva populista de dretes o bé la mà de ferro dels tecnòcrates europeus, avisant dels perills que el malestar provocat per la crisi pugui ser capitalitzat per l’extrema dreta.