Hospital de Manises: al ‘Model Alzira’ li tornen a fallar els comptes
Al “Model Alzira” no li quadren les xifres, una vegada més. L’aposta de la Generalitat Valenciana per deixar en mans privades la gestió de diversos hospitals públics (i en van cinc) no està donant els resultats d’eficiència i de rendibilitat econòmica que els seus defensors sempre han augurat: l’Hospital de Manises (l’Horta), gestionat majoritàriament per Sanitas, ha demanat ajuda al Consell per poder afrontar un “desequilibri financer” de gairebé 76 milions d’euros, acumulat en només tres anys, els mateixos que el centre porta en funcionament.
Aquest eufemisme que fa servir l’empresa de serveis de salut no significa que l’hospital tinga pèrdues, sinó que no està obtenint els beneficis previstos, explica Voro Sanz, representant de l’UGT en la junta de personal. Com s’ha pogut llegir en diversos diaris, els costos dels procediments que es deriven als hospitals de gestió pública (facturació intercentres) -superiors a allò previst- i els endarreriments de la Generalitat a l’hora de fer els pagaments serien algunes de les raons que segons la concessionària hi ha al darrere d’aquesta situació. Entre les solucions que l’adjudicatària proposa a la Conselleria hi ha oferir més serveis sanitaris o l’ampliació de la població a la que atendre (ja que la quota que rep de l’administració és major com més persones té adscrites).
Els problemes financers de l’Hospital de Manises, que s’han materialitzat en 2012 en retards a l’hora de pagar les nòmines als treballadors (l’estiu passat), no van impedir, però, que en novembre Sanitas comprara al grup empresarial Ribera Salud les seues participacions en el centre de l’Horta i en l’hospital de Torrejón de Ardoz (Madrid), una operació valorada en 77,6 milions, d’euros, una xifra molt semblant a la del forat de Manises (operació pendent d’aprovació que es va produir un mes després que es demanara ajuda al Consell). Si la Generalitat intervé per “reequilibrar” els comptes de Sanitas, es produirà una situació que recordarà molt la que es va viure en 2003 a l’Hospital de la Ribera (ubicat a Alzira, d’on ve el nom del model).
El precedent de 2003
Inaugurat en 1999, sota la presidència d’Eduardo Zaplana, el la Ribera fou el primer hospital públic de l’Estat espanyol a tenir gestió privada, concedida a Adeslas i a Ribera Salud, un grup empresarial format per Bancaixa i la CAM, les dues principals entitats de l’extint sistema financer valencià. En 2002 ja sumava uns cinc milions d’euros de pèrdues. Per aquest motiu, la Generalitat va retirar la concessió i la va tornar a traure a concurs amb uns condicions millors per als adjudicataris (com un cànon més elevat per habitant atés o el control dels centres de salut de l’àrea -via d’entrada a l’hospital-). Els beneficiaris de la concessió foren, una altra volta, Adeslas i Ribera Salud.
Però la intervenció no es va aturar en la modificació del contracte: la Conselleria va pagar a la unió d’empreses que havia gestionat el centre des de 1999 una indemnització de 69 milions d’euros: més de 25 pel benefici que deixaria de rebre a causa de la rescissió del contracte (lucre cessant) i prop de 44 per la part de la inversió que quedava per amortitzar.
De la mà de Ribera Salud
El model que va establir l’Hospital de la Ribera es va anar estenent al mateix temps que creixia la xarxa hospitalària pública del País Valencià i sempre amb la participació de Ribera Salud en la gestió dels nous centres. En 2006 s’inaugurà l’Hospital de Torrevella (el Baix Segura), controlat per Ribera Salud al 65% i per Asisa al 35%; en 2008 es posava en marxa el de Dénia (la Marina Alta), on el grup empresarial tenia el 35% (DKV, la resta); en 2009 començà l’activitat al de Manises, on Sanitas tenia el 60% i Ribera Salud el 40%. Finalment, en 2010 arribà l’Hospital del Vinalopó (Elx -Crevillent), amb el mateixos socis que en el de Torrevella però amb unes participacions del 60% i del 40%, respectivament.
El director general d’aquest grup empresarial és Alberto de Rosa, germà de Fernando de Rosa, conseller de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana entre 2007 i 2008, home molt proper a Francisco Camps i en l’actualitat vicepresident del Consell General del Poder Judicial. La frontera entre els interessos particulars (en aquest cas, familiars) i la gestió d’allò públic fa temps que es va esvair al País Valencià.
