Immigrants i autòctons
Ja des d’abans de l’any 2008, moment en què els brots de la crisi econòmica i social a l’Estat espanyol comencen a entreveure’s, estava ja clarament definida una categoria de ciutadans de reserva: ciutadans condemnats per la llei d’estrangeria a l’esclavitud, l’explotació, la instrumentalització pel capitalisme salvatge, i a ser utilitzats en circumstàncies com l’actual crisi.
La crisi financera, la crisi capitalista, es va relacionar des del seu principi a l’Estat Espanyol amb la immigració. Una realitat que es reflecteix en els missatges del govern espanyol quan va coaprovar la directiva de retorn de la UE i quan va presentar la reforma de la Llei d’Estrangeria. Es confonia l’opinió pública dient que els immigrants són causa de la crisi i que, per solucionar-ho, han d’accelerar el retorn, augmentar els obstacles que tenen en el mercat laboral, incrementar les taxes de renovacions dels permisos de residència, retallar els pressupostos destinats a l’acollida i la inserció social en matèria d’immigració.
Però la realitat és una altra. Les persones immigrades i les seves famílies són els més afectats per les conseqüències de la crisi. L’alta incidència de l’atur que presenten i la tremenda situació de precarietat que els envolta ho demostren. Més enllà de la pèrdua del lloc del treball, molts immigrants no cobren regularment pel seu treball, i quan ho fan, el seu sou és inferior al dels seus companys autòctons. S’afegeix a això l’escassa protecció social, quan no directament nul·la, i l’absència de xarxes socials de protecció familiar o comunitària entre aquestes persones que poguessin actuar com a “matalàs” i suavitzar l’impacte de la crisi.
Ens preocupa també la percepció social dels immigrants com a amenaça cap als recursos socials escassos i la qual s’ha accentuat amb la gravetat de la crisi i el to dels discursos xenòfobs que l’han anat acompanyant: “aquí no hi cabem tots” o “primer els d’aquí “.
Des de l’associació Cornellà Sense Fronteres, davant d’aquestes mesures clarament equivocades que van lluny de solucionar l’estat de crisi actual, cridem a la ciutadania a unir-se contra totes aquestes dinàmiques de fractura social i de comportaments racistes i xenòfobs. Denunciem els polítics del govern espanyol i la UE que castiguen doblement a les víctimes de la crisi del sistema capitalista i fan de les persones migrants part responsable d’ella. Rebutgem amb fermesa fer dels pobres i el conjunt de la classe treballadora els pagadors d’aquesta crisi. La nostra contundent convicció davant l’orientació governamental és la de la unió de la classe treballadora i del conjunt dels moviments socials en l’organització d’una vaga general que posi fi a la pèrdua dels drets laborals, socials i polítics dels ciutadans i que obri el camí a la recuperació de la dignitat de les persones.
