Actes arreu dels Països Catalans per commemorar la Diada del 25 d’Abril
- • : Actualitat política
- • : 24 Apr PM
El 25 d’abril del 1707 les tropes franco-castellanes guanyaven la batalla d’Almansa (Castella- La Manxa) i derrotaven les tropes austriacistes en la Guerra de Successió. Amb aquesta victòria les tropes borbòniques entraven als Països Catalans pel País Valencià. Set anys després, l’11 de setembre del 1714, queia a mans franco-castellanes la ciutat de Barcelona, després de resistir un setge de mesos.
Aquesta guerra acabà 8 anys després, el 1715, amb la caiguda del Regne de Mallorca. L'abolició dels furs per part de Felip V significà també que quedaven abolides les jurisdiccions pròpies dels valencians. El 25 d’Abril, doncs, és una data assenyalada, no només per als valencians, sinó per al conjunt dels catalans, ja que marca l’inici de l’ocupació castellana que encara hui patim.
Així, a València, la Diada és objecte d’una gran mobilització anual, i, alhora, a cada cop a més punts dels Països Catalans la Diada també és commemorada.
Actes previs a la manifestació
Els actes en commemoració del 25 comencen al barri de Benimaclet de València el divendres 19, on l’esquerra independentista ha convocat una joranda conjuntament amb l'Assemblea de Veïns del barri i també amb la plataforma Som Països Catalans; els actes comencen a les 20h a la plaça de Benimaclet on es demana que la gent porti llibres en català per fer una performance amb el lema “omplim els Països Catalans de llibres en català”. Tot seguit a la seu de l'Assemblea de veïns, hi haurà la presentació del llibre per a joves El Pas dels Maulets i els actes acabaran a la mateixa seu amb un sopar popular. El mateix dia però a l'Ateneu de Bétera (Camp del Túria) també faran la performance; tot seguit hi haurà un passi del documental València necessita una cançó amb la participació de Borja Pons (autor del documental), Mireia (cantant de Rapsodes) i Rubén (baixista dels Make Some Are Us), i en acabar hi haurà sopar de pa i porta.
La performance dels llibres sobre la sil·lueta dels PPCC es repetirà a molts barris i pobles del territori i servirà també per celebrar el 23 d’Abril d’una manera reivindicativa (vegeu les pàgines centrals).
El dissabte 20 d'abril, a Burjassot (Horta Nord) es farà una xerrada amb el nom de "la construcció dels Països Catalans a través de la Unitat Popular" a càrrec de Josep Villarroya, professor d'història i membre d'Endavant (OSAN) a la seu de l'Associació Ca Bassot, que com recordaran les nostres lectores fa uns mesos celebrava els seus primers vint anys de vida al poble.
El dimecres 24 d'abril el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de la UV organitza un concert amb Cesk Freixas, Feliu Ventura i El Diluvi a la Sala Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. El concert començarà a les 18h i el bo d'ajut serà de 2 euros.
El 25 hi ha també concert d'Al Tall a la ciutat de Xàtiva a les 21h al gran teatre, organitzat per Endavant(OSAN) i l'associació cultural L'Encobert.
Més al sud, a Alacant, els actes tindran lloc el 27 d’abril amb la performances del llibre i un cercavila, i posteriorment eixirà un autobus cap a València.
Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans
Els dies 27 i 28 d’abril tindrà lloc al barri valencià de Benimaclet la III Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, enguany, de la mà del CS Terra. La Trobada comptarà amb dues sessions de debat i una assemblea plenària. Com a novetat, s’hi presentaran les dades d’una enquesta realitzada entre els casals i ateneus del territori amb l’objectiu de poder detectar punts d’interés comuns sobre els quals es puga actuar coordiandament.
Mobilització central el 27 d'abril
Finalment el dissabte 27, Arran convoca manifestació a les 12h del migdia a Gandia i, conjuntament amb la resta d'organitzacions nacionals de l'esquerra independentista a les 18h a la plaça de Sant Agustí de Valènciaper a la manifestació nacional sota el lema “Des de la unitat popular construïm els Països Catalans”.
Els organitzadors han explicat a L'ACCENT que la convocatòria d'enguany vol denunciar l'ofensiva espanyolista, però també el regionalisme que patim dins la nació, i per contra, vol refermar que sols la unitat com a poble ens permetrà sobreviure. Així mateix, la convocatòria no oblida l'ofensiva centralista i de retallades i privatitzacions que estem patint en aquests moments de crisi capitalista.
'Només lluitant es combat l’oblit'
- • : Actualitat política
- • : 24 Apr PM
Aquest passat 11 d'abril es recordava arreu dels Països Catalans, el 20é aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló a mans dels feixistes. L'organització juvenil independentista Arran ha sigut la impulsora d'aquests actes que finalitzaren amb una manifestació nacional i un concert a Burjassot, el passat 13 d'abril. Entrevistem a les militants d'Arran de l'assemblea Benimaclet Horta Nord i membres també de la Comissió 20 anys sense Guillem.
Quina valoració féu des d'Arran dels actes realitzats durant aquestes darreres setmanes arreu dels Països Catalans per recordar l'assassinat de Guillem Agulló?
Fem una valoració d'allò més positiva. Estem molt contentes per la quantitat d'actes que s'han organitzat arreu dels Països Catalans per recordar al nostre company. I estem molt orgulloses perquè han estat moltes assemblees de diferents llocs que han recordat qui era Guillem Agulló, per què el van assassinar fa 20 anys però sobretot perquè han recordat que només lluitant es combat l'oblit en què molts volen que caiga Guillem.
Considereu, doncs, que heu acomplert els objectius marcats al principi d'aquesta campanya?
I tant! Un dels objectius d'aquesta campanya era que es denunciés la impunitat en què actuen els feixistes així com una denúncia de totes les agressions que patim a través del record al nostre company Guillem. Amb els actes que s'han celebrat al llarg dels PPCC estava present aquesta lluita i denúncia alhora que es recordaven els motius pels que va ser assassinat Guillem Agulló que no són més que els nostres ideals, els d'un món just, lliure i sense discriminacions i opressions, que el van matar per ser com nosaltres, independentista, ,antifeixista, maulet, rebel.
La campanya ha tingut el seu punt àlgid a Burjassot el dissabte 13 de març amb diferents actes a la seua localitat natal. Quina acollida han tingut aquests actes?
El cert és que hem tingut una molt bona acollida. La manifestació d'Arran i la resta d'actes van comptar amb 2000 participants i pensem que és un gran èxit, passen els anys i cada vegada en som més. Destaquem el fet que en aquests últims 20 anys, no hi havia hagut una mobilització tan gran a Burjassot. El més semblant va ser la manifestació pels 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló, aquella vegada organitzada per Maulets.
Sobretot ha estat impressionant la quantitat de gent jove que ha participat de tots els actes, la majoria dels quals no havia ni nascut l'any 1993 i açò ens ha encoratjat molt, ens demostra que entre totes estem fent una gran feina perquè Guillem siga present en la memòria col·lectiva dels Països Catalans.
També hem de destacar totes les mostres de suport que hem rebut en aquest acte, amb més de 100 organitzacions, col·lectius, casals... que s'han volgut adherir a l'acte així com la carta que ens van escriure els amics i familiars de Yolanda assassinada 13 anys abans que Guillem i pels mateixos motius, aquesta carta va ser llegida durant l'acte.
Heu format part de la Comissió 20 anys sense Guillem, encarregada d'organitzar els actes a Burjassot i a altres indrets. Qui en forma part d'aquesta?
La comissió està formada per el Centre Social Terra, l'associació cultural el Bassot i nosaltres, així com pels centenars de col·lectius i associacions que s'han adherit i han donat recolzament a tots els actes. Ca Bassot és una associació cultural de Burjassot que porta des de fa 20 anys organitzant setmanes antifeixistes en record de Guillem i la ja molt tradicional concentració l'11 d'abril a la plaça de l'ajuntament. El Centre Social Terra porta deu anys recordant a Guillem Agulló i han estat impulsors de desenes d'actes i campanyes, durant tots aquestos aquestos anys per recordar a Guillem. Així que, per justícia, aquests dos també devien estar presents en els actes que es feren en homenatge a Guillem ja que durant aquests 20 anys ells han mantingut ben viu el seu record.
Doneu per acabats els actes al llarg d'aquest any o hi ha algun altre acte previst?
No! ni molt menys. Durant tot aquest any tenim pensats més actes, per exemple les jornades antifeixistes encara no han acabat, el proper 18 d'abril a Montcada es farà una xerrada sobre el cas de Guillem i el feixisme a la comarca de l'Horta a càrrec de Natxo Calatayud i Vicent Marqués. També tenim pensat un acte per finalitzar l'any que ja l'anunciarem més endavant.
Vídeo i imatges del desallotjament del Casal de Gràcia
- • : Repressió i DDHH
- • : 09 Apr PM
Ahir, dilluns 8 d'abril, els Mossos d'Esquadra van desallotjar el Casal Popular de Gràcia. Dues unitats de set furgones de la BRIMO van procedir al desallotjament ocupant els carrers de Torrent de l’Olla i Ros de Olano. Alhora, més d’una cinquantena de persones s’hi van concentrar al mateix indret per mostrar-hi el seu rebuig després d’onze anys en què el Casal Popular ha esdevingut un espai alliberat, autogestionat i ocupat per l’Assemblea de Joves de Gràcia, ara ARRAN Gràcia...
Al vespre, centenars de persones es van manifestar contra el desallotjament. Acabada la manifestació hi va haver enfrontaments entre joves graciencs i els mossos d'esquadra pels carrers del barri.
Us oferim un vídeo realitzat per 15Mbcn.tv
Una sèrie de fotos del desallotjament i de les protestes posteriors realitzades per Dani Codina:
A GràciaViva podeu trobar-ne una crònica sencera:
Arran es presenta a la comarca de la Safor per reactivar la lluita juvenil
- • : Actualitat política
- • : 30 Nov PM
El passat dia 17 de novembre al local “Malavida” de la platja de Gandia, va tindre lloc la presentació de la nova assemblea d'Arran la Safor. Amb l’aparició d'aquesta nova assemblea, creada per antics militants de Maulets i altres joves de la comarca, ja són 40 les comarques on l’organització juvenil de l’esquerra independentista està present, fet que converteix Arran en l’organització de l’esquerra independentista amb una major implantació als Països Catalans.
L’objectiu d'aquesta assemblea és la lluita tant a nivell nacional com local, centrant-se en les problemàtiques comarcals que afecten especialment el present i el futur dels i les joves saforencs i saforenques: l’atur, la degradació de l’ensenyament i els centres escolars públics, el retard en la construcció i l’intent de privatització del futur hospital comarcal, la destrucció de la marjal, la possible urbanització de la platja de l’Ahuir, etc..
La presentació de l'assemblea, que va tenir un caràcter festiu i reivindicatiu, va incloure diversos actes des de les sis de la vesprada fins ben entrada la nit: una actuació acústica del grup Odi, un tast de begudes de la terra, un sopar popular de més de 200 persones i un concert amb grups procedents de les comarques veïnes: Garrotada, Arrap, Kaoba, Mos-kou i Escak al rei.
Durant tots els actes no van faltar consignes de resistència i esperança, per part del públic assistent, i en especial, en la lectura del comunicat, on la nova assemblea animava els joves i les joves a unir-se a l'organització.
Així doncs, després d’un breu parèntesi, sembla que una nova etapa s’inicia, una etapa en la qual la lluita juvenil per la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans estarà de nou present als carrers de la Safor.
Emotiu homenatge a Jordi Martínez de Foix
- • : Actualitat política
- • : 11 Nov PM
En Jordi Martínez de Foix i Llorenç, andreuenc, va morir el 14 d'octubre de 1978 mentre manipulava explosius per fer una acció commemorativa, l'endemà, aniversari de l'afusellament del President Companys. Al pis franc on va morir, a Nou Barris, hi van trobar uns materials que no es corresponien amb el tipus d'explosiu, circumstància que ha fet pensar sempre en una infiltració policíaca dins el seu cercle d'afinitat.
El passat 19 d'octubre, l'Assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant va organitzar el ja tradicional homenatge a en Jordi, “comunista i patriota català mort en combat”; l'acte té lloc cada any des del 2005. Precisament, les intervencions de la família, que sempre participa de l'acte, van en la línia de denunciar el cas d'en Jordi com el d'un “crim d'Estat”, ja que mai s'ha investigat la seva mort. Amb l'arribada de la 'democràcia' i els canvis de govern a la Generalitat, la família havia confiat en un esclariment del cas.
Aquesta desampar i aquesta amnèsia cap a una part de la memòria democràtica del nostre país ha fet més necessari que mai l'homenatge popular que la família ret cada any al Jordi. Aquest homenatge és tot visitant el Fossar de la Pedrera, a Montjuïc, aprofitant la memòria del president Companys. A més, cada 14 d'octubre publiquen una esquela recordatori al diari, on també convoquen a l'acte d'Endavant.
En aquest sentit, l'acte polític esdevé l'evidència més clara que la lluita d'en Jordi no només era necessària aleshores, sinó que segueix sent ben vigent a dia d'avui. El fet que enguany l'acte d'homenatge coincidís amb la presentació de l'organització juvenil Arran a Sant Andreu, va fer palès que “Arran recull el testimoni d'un jove combatiu com en Jordi”, que va morir als 21 anys.
Amb una crida a l'organització popular de la classe treballadora catalana, Endavant va convidar a lluitar “amb tots els mitjans que es considerin legítims” tant el 14 com el 25 de novembre. “Aquestes dates, la vaga general i les eleccions, no són fins sinó eines que ens han de servir per organitzar-nos i acumular forces”, remarcant la necessitat d'una praxis anticapitalista i de Països Catalans.
Les referències internacionals a la victòria de la Veneçuela bolivariana i a l'escenari de Xile, “on l'Estat només existeix per reprimir i obrir mercat, sense cap mena de prestació o servei social”, van posar punt final al parlament. Per concloure, dues gralles van interpretar La Muixeranga i els Segadors; el públic, una cinquantena llarga de persones, els va cantar dempeus i amb el puny alçat.
Finalitza el procés de confluència juvenil. Arran es consolida com la nova organització juvenil de l’EI
- • : Actualitat política
- • : 18 Oct AM
S’autodissolen així Maulets i la CAJEI organitzacions que iniciaren el procés fa prop de quatre anys i al qual s’hi ha sumat més d’una desena de noves assemblees.
Celebrada a les Terres de l’Ebre aquest passat cap de setmana, la segona part de l’Assemblea Nacional Constituent d’Arran – que va haver de ser partida en dues parts per motius tècnics- ha esdevingut el darrer pas del procés de confluència iniciat fa prop de quatre anys per Maulets i la CAJEI. Queda, així, totalment consolidat el nou projecte juvenil de l’Esquerra Independentista al qual s’hi ha sumat més d’una desena d’assemblees locals durant aquest temps donant com a resultat Arran, que el passat juliol ja va quedar constituït oficialment i va iniciar el seu projecte polític. Es tanquen, doncs, en aquest cap de setmana alguns debats pendents com l’estructuració de l’Esquerra Independentista o algunes apostes tàctico-estratègiques com la defensa del territori o la lluita antifeixista.
Reforçar i cohesionar l’Esquerra Independentista: una necessitat davant la conjuntura actualCal fer una aposta ferma i decidida per l’òrgan de coordinació del moviment que s’està construint. És necessària una direcció col•legiada del moviment que permeti dotar l’Esquerra Independentista d’unes eines i un espai des d’on articular respostes ràpides i contundents en una conjuntura com l’actual. Alhora aquest òrgan coordinador tindrà la tasca de marcar les línies estratègiques del moviment i de reforçar el treball, el debat i les apostes tàctiques conjuntes de l’Esquerra Independentista. En definitiva, Arran veu en aquest espai de coordinació l’eina des d’on articular i desenvolupar el nostre programa polític alliberador per a les classes populars catalanes i considera vital la seva creació i posada en marxa de forma immediata.
Una Esquerra Independentista més forta i implantada que mai, però amb constants reptes i noves necessitats: Podem constatar, novament, un augment en implantació i força del conjunt del moviment. Els fruits dels darrers anys són evidents: un major desplegament d’ateneus i casals arreu del territori; un augment molt substancial de la implantació i representació aconseguida de la CUP en els diferents consistoris de la CAC; un sindicalisme que respon amb més força davant les agressions neoliberals, ja sigui obrint noves seccions sindicals en el cas de la COS o reforçant els nuclis existents, creixent qualitativament i quantitativa per aconseguir recuperar el protagonisme en la lluita estudiantil en el cas del SEPC. Una organització antirepressiva, Alerta Solidària, que ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i realitzar una àrdua tasca de recolzament i suport a les independentistes encausades en els diferents punts del territori català permetent mantenir-nos fermes davant l’escalada repressiva aconseguint tenir una estructura antirepressiva que ha fet possible mantenir la combativitat i la confrontació amb l’Estat.
És necessari, però, afrontar nous reptes per solucionar mancances històriques del moviment. És el cas de la lluita feminista, no n’hi ha prou en entendre l’opressió de gènere com un dels tres pilars bàsics d’opressió i prioritzar—ne el treball i la lluita. És necessària la vertebració d’una sectorial feminista dins l’Esquerra Independentista que treballi pròpiament la lluita per l’alliberament de gènere històricament deixada de banda per l’EI i que al mateix temps permeti dotar les mobilitzacions i campanyes conjuntes d’una perspectiva de gènere que ha de ser necessàriament transversal a tota acció política del moviment.
Al mateix temps, reafirmem l’aposta per reforçar la COS, prioritzant la sindicació de la nostra militància, amb el treball conjunt i impulsant el seu naixement en els territoris on Arran tingui presència. També cal fer un salt en la implicació de la militància d’Arran al SEPC per aconseguir, així, que es consolidi com el referent estudiantil als Països Catalans.
La lluita al carrer, l’antifeixisme i la defensa del territori; lluites que el jovent no podem menystenir.
Arran fa una aposta decidida per la defensa del territori, en línia amb el treball desenvolupat per l’Esquerra Independentista els darrers anys. És necessari estructurar la lluita en la defensa del territori en diferents àmbits com: l’especulació, el model energètic i de l’aigua, la mobilitat i els transgènics. Al mateix temps, a part de plantar cara a aquestes agressions hem de treballar constructivament per saber respondre creant una alternativa al model actual de territori.
Ens reafirmem en la lluita al carrer i l’agitació activa com a eines de confrontació i oposició al sistema considerant-les mitjans de lluita legítims, necessaris i complementaris a tota la resta.
Finalment hem de destacar l’aposta per seguir mantenint la lluita antifeixista com una important aposta tàctica en un moment de crisi econòmica on el feixisme s’està reorganitzant aconseguint més suport i força que mai al llarg i ample del continent europeu i així, treballar per frenar un possible contagi d’aquest fenomen als Països Catalans.
*Marc Garcés és portaveu nacional d’Arran
Centenars de persones es manifesten a Gràcia contra el desallotjament del Casal Popular
- • : Societat
- • : 18 Ago PM
Unes 300 persones s'han manifestat aquest dissabte 18 d'agost a Gràcia en la manifestació convocada en defensa del Casal Popular, que es troba amenaçat de desallotjament. La manifestació, en plena festa major, ha transcorregut pels carrers de la vila amb crits com '10 anys de casal no s'ensorren' o 'cap desallotjament sense resistència'.
La manifestació, que estava convocada per Arran-Gràcia, i comptava amb el suport de diferents entitats del barri. La marxa ha acabat a la plaça del Raspall, on celebra la festa major la Coordinadora de Festes Populars, i una portaveu dels convocants ha llegit un manifest on s'ha recordat els motius que van dur a okupar el casal, motius que segueixen vigents, i que faran que el casal continui.
En declaracions a L'Accent, un mebre d'Arran Gràcia ha confirmat que el passt mes de juny l'advocat del Casal va presentar el darrer recurs en el procés, que es preveu que es resolgui el setembre, o l'octubre coma molt tard.
(Foto: Gràcia Viva)
'Volem situar el Camp de Túria dins de l’agenda cultural dels Països Catalans'
- • : Totes les entrevistes
- • : 16 Ago PM
Paco Boquera, militant d’Arran de Camp de Túria. Els aplecs tinguren una gran importància en la recuperació nacional durant els últims anys del franquisme i els primers de la Transició. Després d’un llarg parèntesi -amb algunes excepcions-, poc a poc tornen a recuperar-se. Un dels últims és l’Aplec del Camp de Túria, que tindrà lloc el 1 de setembre a Bétera. Entrevistem a Paco Boquera, nascut a Llíria i militant d'Arran. És estudiant de Dret i Ciències Polítiques a la UV.
Què és l’Aplec del Camp de Túria?
L’Aplec del Camp de Túria és un projecte que es materialitza enguany per primera vegada i que tindrà lloc a Bétera el proper 1 de setembre. Aquesta primera edició comptarà amb una jornada plena d’activitats on ens trobarem amb espais de caràcter lúdic com puguen ser els concerts, cercaviles, jocs i teatres, cercatasques, etc.; espais de recuperació de cultura popular com els tallers de danses i pilota valenciana, i espectacles amb correfocs i muixerangues; o fins i tot aquells espais amb un caràcter polític més marcat com puguen ser la fira d’entitats on es donaran a conèixer els col·lectius de la comarca, o la xerrada que tenim preparada sobre el paper dels ateneus i casals en el desenvolupament del teixit associatiu a nivell local.
Com va sorgir la idea de l’Aplec?
La veritat és que l’Aplec és un projecte que l’assemblea hem tingut en ment des del nostre naixement ja fa ara més de tres anys. Sempre hem cregut que el Camp de Túria és una comarca on existeix una bon grapat d’associacions culturals, ateneus i casals, col·lectius pel valencià, de recuperació de la memòria històrica, organitzacions polítiques i juvenils… que han desenvolupat una tasca molt gran i important però que, trobem, no s’ha visualitzat com podria haver-ho fet, quedant tota aquesta feina un tant difusa, sense una vertebració que haja permès oferir un espai cultural i polític potent, de referència. Açò el que ha suposat és que la gent del Camp de Túria, i en especial els i les joves, hagen tendit a buscar aquest espai en altres llocs provocant una espècie d’emigració cap a València o, fins i tot, cap a altres comarques més properes. Nosaltres pensem que ací al Camp de Túria comptem amb la capacitat suficient per construir i vertebrar aquest espai cultural i polític que, fins ara, ens ha mancat. Llavors, una vegada teníem feta la reflexió, no ens quedava altra que ficar-nos mans a la feina.
Qui està al darrere de l’organització?
Com comentava abans al Camp de Túria existeix un teixit associatiu molt ample i divers. Nosaltres pensàvem que un espai d’aquestes característiques havia de ser fruit de la voluntat i del treball conjunt de tota aquesta gent que ja fa anys treballa a la comarca. Així ara per ara en l’organització de l’Aplec participem una vintena de col·lectius com puguem ser Arran, el Casal Jaume I, els Ateneus de Bétera i de Benaguasil, Escola Valenciana, l’Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant, l’Institut d’Estudis Comarcals, els grups de danses de l’Aljama de Bétera i el Tossal de Llíria, la Muixeranga de Bétera, diverses colles de dolçainers i cors de música compromesos amb el valencià, el 15M, grups de teatre, scouts, grups de muntanya… i fins i tot persones a nivell individual. Nosaltres esperem que aquesta primera edició servisca per prendre espenta i que, poc a poc, l’Aplec es convertisca en un espai que aglutine cada vegada més gent i més col·lectius. Sense el treball comú de tots i totes aquest aplec ni tindria sentit, ni seria possible.
Amb quines dificultats vos heu trobat?
Doncs la veritat que les dificultats no han estat poques. Ens hem pogut trobar amb entrebancs que van des de les diferències en les dinàmiques de treball que suposa organitzar un aplec d’aquestes característiques entre la vintena de col·lectius que hi participem; els aspectes econòmics als que sempre hem de fer front quan organitzem un esdeveniment d’aquestes característiques; o fins i tot, alguna que altra discrepància amb les institucions a l’hora d’obtindre permisos i facilitar-nos la tasca de l’organització. També la inexperiència en l’organització d’una primera edició, d’un projecte nou que, ara per ara, per a nosaltres resulta bastant ambiciós. Tot plegat són dificultats que estic segur que aniran desapareixent amb el temps i el rodatge i, les que no, ja ens ho farem per fer-les més senzilles.
És aquest el primer aplec que es fa al Camp de Túria o ja se n’havien celebrat amb anterioritat?
En realitat encara que publicitem aquesta edició com la del Ir Aplec del Camp de Túria, ací a la comarca no és la primera vegada que se’n celebren. De fet va ser precisament al Parc de Sant Vicent de Llíria on tingué lloc el I Aplec de la Joventut del País Valencià l’any 1959, en plena dictadura, el qual va acabar d’una manera prou caòtica quan arribà la Guàrdia Civil per dissoldre la trobada. Tanmateix, més enllà de l’aplec que es feu ja fa tres anys en commemoració del 50 aniversari de l’organització d’aquest I Aplec de la Joventut, i d’algun altre que s’ha organitzat entre aquests dos, la veritat és que no hi ha hagut cap mena de continuïtat en la celebració d’aquest tipus de trobades. Ara volem engegar un nou projecte, amb un format diferent, que es consolide per tindre lloc una vegada a l’any arreu dels pobles del Camp de Túria, de manera itinerant. És per això perquè decidírem que aquest havia de ser el Ir Aplec del Camp de Túria.
Què espereu de l’Aplec?
La resposta està un poc relacionada amb allò que comentava abans de com va sorgir la idea d’organitzar l’Aplec. En primer lloc esperem que l’Aplec es consolide perquè es puga convertir en un espai de referència per a la gent no sols del Camp de Túria sinó, també, per a la gent d’arreu del país. Un espai de referència per a majors però sobretot per a la gent jove. Volem que l’Aplec servisca per situar el Camp de Túria dins de l’agenda cultural dels Països Catalans. A més, que siga un espai de debat i conscienciació política, un espai de defensa del valencià, de la nostra cultura i de les nostres tradicions. Un espai de participació i implicació directa. Volem que l’Aplec es convertisca en un espai on tots aquests col·lectius dels què parlàvem abans es donen a conèixer i que, a la fi, siga un espai que ajude a enfortir i a fer créixer el moviment juvenil i el teixit associatiu del Camp de Túria.
Per què el lema “a poc a poc Aplec”?
En primer lloc perquè no ens ha sigut fàcil arribar fins a aquest punt. Com comentava abans la idea d’organitzar un aplec comarcal ja fa anys que ens rondava pel cap i no ha estat fins enguany que l’hem pogut desenvolupar. Açò ha suposat un recorregut previ molt gran de treball en comú amb els diversos col·lectius de la comarca, d’idees, de propostes i contrapropostes… realment trobe que el camí fins el punt on ens trobem ara ha estat llarg i lent però necessari. I en segon lloc perquè aquesta només és la primera edició, i per poder assolir tots els objectius dels què parlàvem abans estic ben segur que ens en caldran moltes més; ni la consolidació ni la referencialitat de l’Aplec vindran d’un dia per a altre. Tot plegat és com un treball de formiguetes que acaba de començar. Un treball continu i de molta gent que poc a poc, i amb l’esforç mutu de ben segur que obtindrà bons resultats.
Un motiu per anar a l’Aplec?
De motius, precisament, en sobren! Pense que aquest Aplec és una oportunitat immillorable per passar un bon dia i conèixer un poquet més el nostre país i tots els col·lectius que hi treballem cada dia. Uns col·lectius que sense cap tipus d’ajuda han organitzat una jornada amb activitats molt àmplies i diverses i enfocades per a tot tipus de gent. És una bona oportunitat per passar un dia entre amics i amigues, participar de la cultura popular i de la música en valencià, debatre, raonar, aprendre i, sobretot, és una bona oportunitat per a gaudir i passar-s’ho bé. Nosaltres és un Aplec que afrontem amb moltes ganes i il·lusió, i esperem poder compartir-ho amb tothom.
“Hem nascut per vèncer”
- • : Actualitat política
- • : 01 Ago PM
Dissabte de Rebrot a la tarda. Centenars de persones desfilen pels carrers de Berga en manifestació darrera d'una pancarta d'Arran, la nova organització de joves de l'esquerra independentista, fruit de la unió de Maulets, la CAJEI i altres assemblees de joves. Enfilen la Ronda de Queralt amunt, en direcció al Teatre Municipal. Un teatre que compta amb mig miler de butaques i que va quedar ple de gom a gom. Una pancarta cobreix tota la balconada del galliner amb el lema que s'ha anat popularitzant des de l'assemblea constituent d'Arran: “Hem nascut per vèncer”. Comença l'acte de presentació d'Arran.
La reivindicació de l'herència històrica
“Tinguem un record molt especial per a totes aquelles persones que han patit la repressió en aquests 25 anys per la seua militància a Maulets. Començant pel primer insubmís que hi va haver als Països Catalans, per Ferran. Continuant per la Núria Cadenes i tot el que va patir, i per les desenes de militants multats i detinguts en casernes dels diferents cossos policials, fins a dia d'avui, en què l'Andreu ha estat diverses setmanes a la presó per la seva participació a la vaga general. El nostre record més especial és, però, per a Guillem Agulló”. El públic assistent a l'acte va respondre amb una forta ovació aquestes paraules de Natxo Calatayud, antic portaveu de Maulets, que va reivindicar la història de l'organització i el seu full de servei a la lluita independentista.
“Celebrem la unitat de la CAJEI i Maulets, dues organitzacions que han demostrat la seva solvència, la seva coherència i la seva capacitat de lluita arreu del territori”. Aquesta fou una de les frases més aplaudides que pronuncià l'antic portaveu de la CAJEI, Xavi Gispert. Hi havia en el disseny de l'acte la voluntat de remarcar que la història no s'oblida, que es continua essent hereu d'un passat que s'assumeix i es mostra amb orgull. Una forma en positiu de donar per tancat el debat sobre l'abandonament del nom històric de Maulets, que tantes passions havia desfermat en les setmanes precedents a l'assemblea constituent d'Arran.
Debats oberts
L'acte també va tenir el seu espai per a la confrontació d'idees. El debat dins l'esquerra independentista és viu i l'acte no va pretendre defugir les visions contraposades que sobre molts aspectes hi ha. Així, el representant del MDT Joan Pujolàs, feina una crida a intervenir en el moviment per l'autodeterminació -és a dir, a l'ANC- i demanava “sortir al carrer, sortir més enllà dels nostres ambients de militants convençuts”. En canvi, la representant d'Endavant, Laia Hernández, contestava: “Cal que recordem tots els trens que havien de ser els últims? Des d'Endavant creiem que l'Assemblea Nacional Catalana no és, en cap cas, el nostre projecte”. El contrapunt al debat el posava el representant de la CUP, Joan Teran, en anunciar que aquell mateix matí, en el consell polític de la formació, s'havien posat les bases del nou òrgan de coordinació de l'esquerra independentista. No va faltar, doncs, en la celebració d'una passa endavant de l'esquerra independentista, l'anunci que calia treballar per a la següent.
Compromís amb el moviment juvenil
Juntament a aquestes intervencions, també hi hagué espai per donar veu al SEPC, als casals i ateneus i a Alerta Solidària, mostrant així totes les veus i tots els fronts del moviment. Finalment, dos portaveus d'Arran van fer la intervenció final, que s'inicià amb el llistat de nuclis que formen part de l'organització, dibuixant el mapa quasi complet dels Països Catalans, i continuà amb un repàs històric de les experiències de lluita precedents per finalitzar amb el compromís a construir el moviment juvenil. Les línies tàctiques d'aquest treball veuran la llum en la propera assemblea nacional que a la tardor acabarà de perfilar la nova organització de joves de l'esquerra independentista.
El Rebrot de la unitat
- • : Activitats culturals
- • : 21 Jul PM
Després d’un període de treball polític conjunt que ha dut a les dues organitzacions de joves de l’esquerra independentista –Maulets i CAJEI- a la unitat orgànica –Arran-, enguany, el Rebrot, l’Aplec dels joves dels Països Catalans que fins el moment organitzava Maulets, se celebrava aquest any amb la participació d’ambdues organitzacions..
Com en les deu edicions anteriors, el Rebrot començà a mitjans de setmana, el dijous al vespre, quan hi començaren a instal·lar-s’hi els més matiners. De totes maneres, el gruix de la programació no arrencà fins divendres, quan s’iniciaren les activitats diverses: des de mostres de cultura feines tradicionals a la formació política, i de l’esport al gaudi de la música –la nit del divendres hi actuaren els quatre grups finalistes del concurs Esclat, a més d'en Cesk Freixas, Aspencat i Ebri Knight.
El dissabte va ser el dia en què es presentà, al Teatre Municipal de Berga, la nova organització de joves, en un acte polític que registrà un ple absolut, amb prop d'un miler de persones. L'acte va comptar amb la participació de totes les organitzacions de l’Esquerra Independentista -SEPC, COS, CUP, Endavant OSAN, MDT i Alerta Solidària-, a més de la intervenció de portaveus històrics de Maulets i CAJEI. En nom d'Arran, un parlament va reclamar la voluntat de recollir "l'herència dels Maulets valencians de 1707”, d'esdevenir “una eina arrelada i propera als joves del territori”, i “una organització forta i capaç d’esdevenir l’alternativa juvenil” El dia acabà amb el concert de Terratombats, Eina i Brams. Per acabar, el diumenge, a les 12 del migdia, se celebrà l’històric acte polític del Pi Jove, al qual seguiren un dinar i una actuació de música folk que clougué aquests quatre dies de compromís i festa.
