Història d’una infàmia. Tancament “Joan March i Hospital General”

Altra vegada s’ha fet palesa la insensibilitat, prepotència i interessos econòmics per sobre de l’ajuda social, amb el tancament dels dos hospitals més emblemàtics de Mallorca. Dos hospitals que havien arribat a un grau d’excel·lència arran d’un treball de molts d’anys en la preparació del seu personal sanitari i l’atenció més que acurada als malalts. Aquest article és testimonial ja que vaig poder tastar de ben a prop la sensibilitat i el bon sabre fer de tots els treballadors del Joan March: Metges, infermeres, zeladors, i tot l’altre personal, en una ocasió trista i dolorosa com varen esser els darrers instants de vida dels meus sogres. Intent escriure aquest article amb el cap fred malgrat el meu cor em bategui de ràbia i  d’indignació.

No saben quina excusa treure a la llum pública, una d’elles fou en principi que eren obsolets, una altra mentida a la que estem acostumats, ja que el Joan March farà un any que es va remodelar. I que l’hospital General, atenia més que bé als malalts que el necessitaven  amb una reforma, tal volta més antiga, però no per això eficaç per la seva funció. Un hospital com el Joan March, on les cures pal·liatives dels malalts crònics i/o terminals, amb una humanitat que vessa al seu personal , serà una pèrdua irrecuperable per a tota la societat mallorquina. Aquests polítics que l’intenten tancar, i que d’amagatotis ja han començat, ja que prop de quaranta malalts ja han estat desplaçats a altres centres hospitalaris, també com tot mortal no duraran per sempre, malgrat a vegades s’ho creguin. Tindran amics, amigues, familiars, inclusiu ells mateixos que necessitaran d’aquesta atenció i ara estan provocant que la mateixa es converteixi en deficitària. Quan sortia de l’habitació del Joan March, on estava el meu sogre, tant la meva dona com jo, malgrat el moment dur, podíem omplir l’ànima caminant pels seus jardins i contemplant la natura que ens revoltava dins un silenci relaxant i compassiu. No serà el mateix a Son Dureta, massificat amb renous, incomoditats d’aparcament i moltes altres, vos ho puc assegurar. El govern de Bauzá semblen un exercit de zombis autistes amb una connotació de cavall d’Atila, que on trepitjava no tornava créixer l’herba. La història els posarà al seu lloc. La societat mallorquina n’està farta, d’aquesta prepotència, dels insults cap a la seva dignitat com a poble, no entraré ara mateix amb el tema de la llengua, i els hi estan contestant al carrer. Mai a Mallorca s’havien vist tantes manifestacions, tantes concentracions, tantes protestes de molts diversos estaments: Educatius, sanitaris, etc.

Jaume Santandreu: Clam desesperat dels marginats” Sense pèls a la llengua, els qualifica de lladres, criminals i feixistes. “Governants d’extrema dreta i dictadors de la democràcia   La  majoria absoluta a les passades eleccions , no els justifica el dret de cuixa, i poder fer i desfer sense donar explicacions a ningú. Fins i tot els seus votants se n’adonen d’aquesta prepotència. Ens estan humiliant com a poble, ens estan apunyalant la nostra dignitat, no són nets ni  transparents. Tornen a les seves obsessions especulatives barrinant els pocs espais que queden verges a Mallorca.

Els hem d’aturar per nosaltres, pels nostres fills i pels nostres nets. Qui estima Mallorca no la destrueix! En cap aspecte.