L'Accent - Periòdic popular dels Països Catalans

El novel·lista, assagista i traductor Joan Francesc Mira (València, 1939) ha estat escollit nou president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Mira, qui ja en fou president a la dècada dels 90, substitueix al capdavant de l'entitat cívica l'activista i editor Eliseu Climent (Llombai, la Ribera Alta, 1940). Climent, membre fundador d'ACPV, romandrà a la Junta Directiva com a president fundador i previsiblement se centrarà en la branca econòmica i empresarial del conglomerat d'institucions que ha creat al voltant d'ACPV: l'Institut Ignasi Villalonga, un lobby de pressió que treballa que per la vertebració de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani (EURAM).

La darrera de les mesures presentades pel govern espanyol per fer front a la crisi capitalista ha consistit en un augment de l'IVA, un impost indirecte que afecta al consum de forma universal, sense distinció entre rendes ni patrimonis. Però a banda de la idoneïtat d'una proposta recaptadora no progressiva que segueix apostant més per retallar i recaptar que per provar d'incentivar el consum per tal de créixer, el que volem assenyalar és el fet que una de les activitats que més perjudicades ha sortit d'aquest anunci és la desenvolupada pel món de la cultura.

Els 5.000 documents que formen el llegat del poeta oriolà Miguel Hernández s’instal·laran a la localitat andalusa de Quesada (Jaén), municipi on va nàixer Josefina Manresa, la seua companya. D’aquesta manera es posa fi a la situació d’incertesa en què havia caigut el futur d’aquest material després que l’Ajuntament d’Elx trencara el conveni que havia subscrit amb els hereus per difondre i estudiar l’obra i la figura de l’escriptor d’esquerres, mort de tuberculosi a la presó d’Alacant en 1942, quan només tenia 31 anys.

La història de les ràdios lliures al nostre país ha estat sempre plena d'entrebancs. Ara ja fa 30 anys que començaren les primeres emissions lliures, i des d'aquell mateix moment, començaren també les dificultats: sancions de tota mena, desplaçaments de dial forçats, interferències per part d'emissores comercials amb o sense llicència... Ara, altre cop, l'administració mou fitxa per tal d'esborrar del dial una de les emissores lliures amb més història de Barcelona: Contrabanda FM (91.4 del dial).

El Consell de Mallorca, amb majoria del Partit Popular, ha declarat el 2012 Any Alcover. Malgrat que mossèn Antoni Maria Alcover, nascut el 2 de febrer de 1862 a Manacor -fa 150 anys- ha fet mèrits suficients per rebre aquest homenatge, sorprèn pel fet que una de les tasques a les quals dedicà la seva vida fou precisament la llengua catalana, la mateixa que el govern Bauzá, del mateix color polític que el Consell, combat.

El passat divendres 20 de gener s'havia de celebrar la que és una de les festes més destacades de la literatura catalana. Però aquest any no era com els darrers. L'anunci que al Premi Ciutat de Palma inclouria per primera vegada un premi en llengua castellana sorprengué el món literari català que decidí respondre-hi d'alguna manera, no només per la gravetat d'aquesta decisió sinó també pel fet que aquesta era la darrera d'un reguitzell de mesures decretades pel Govern Bauzá destinades a arraconar el català a les Illes.

La dramàtica situació econòmica de canal 9, fruit de la crisi i, sobretot, de la roïnissíma gestió a la que ha estat sotmesa pels seus diferents responsables al llarg dels darrers anys, contínua cobrant-se les seues víctimes; si un un primer moment es va anunciar un Expedient de Regulació d'Ocupació que de dur-se a la pràctica afectarà bona part del personal, ara s'ha fet públic que la televisió pública valenciana no renovarà el programa Trau la llengua, tot i els seus bons resultats d'audiència.

Tot i que moltes vegades poden tindre una certa base real, els tòpics (sobre un poble, una cultura, una ètnia, etc.) no deixen de ser apriorismes que necessiten d'una contrastació contínua amb la mateixa realitat. Aquesta confrontació, quan es fa, acostuma a donar resultats sorprenents que ajuden a desmuntar, almenys en part, els clixés. Sobre el País Valencià recauen una sèrie de tòpics que conformen una imatge bastant negativa, sobretot a altres indrets dels Països Catalans, dels pobladors del sud del Sénia: la llengua hi està morta, la societat és profundament reaccionària, l'anticatalanisme forma part del nostre ADN... No seré jo qui diga que la salut del català al País Valencià és excel·lent; ni qui negue l'aclaparador èxit d'una dreta cavernícola eleccions rere eleccions; ni qui obvie la fòbia a tot allò català que pateix una part de la nostra gent. Però amb això la imatge no estarà del tot completa.

Al País Valencià el sector de la cultura comença a sentir els efectes de la renovada majoria del Partit Popular en època de crisi. El president de la Generalitat, Francisco Camps, ja va anunciar al seu discurs d'investidura que, per l'any vinent, preveia una retallada total d'uns 1.150 milions d'euros (un 7,2% de la inversió autonòmica en 2011). Encara no s'han concretat els pressupostos pel 2012, però la nova consellera de Cultura -i fins ara directora de Canal 9-, Lola Johnson, ja ha començat a brandar les tisores.