L'Accent - Periòdic popular dels Països Catalans

Com és possible que els immigrants, un dels grups de població (el 12,17 %) amb menys poder polític i econòmic i amb una influència social més reduïda, siguin els responsables d’un dels mals que pateix la major part de la població de la nostra societat, l’atur?

Aquest juliol el Seminari TAIFA d'economia crítica ha presentat un avanç del seu nou informe, on exposa una visió alternativa a la qüestió de l'endeutament dels estats, aspecte que ha marcat l'actualitat econòmica dels darrers mesos amb la dificultat dels països del sud d'Europa per accedir a finançament i retornar els diners que els han prestat, i els plans d'ajust imposats per la UE per accedir-hi. L'ACCENT us oferim un resum dels principals eixos d'aquest treball que permet una millor comprensió de l'allau d'informacions econòmiques que rebem, sovint descontextualitzades.

Els problemes financers de Grècia continuen i ha de recórrer de nou a la Unió Europea per a resoldre les seves dificultats. Els 110.000 milions d'euros que va obtenir com préstec fa un any no són prou i es tem que hagi de demanar a la Unión entre 30.000 i 70.000 milions d'euros i/o una reducció en els tipus d'interès exigits. Es planteja, fins i tot, que s'hagi de procedir a una reestructuració del deute (que encara que es vulgui camuflar amb altres noms no deixa de ser un quitament –disminució de l'import a percebre com pagament–), i fins i tot diuen que s'ha contemplat que aquest país abandonés l'euro, encara que aquesta possibilitat ha estat ardentment rebutjada. És a dir, totes les mesures que Grècia s'ha vist obligada a prendre no han resolt la seva situació financera i, no obstant això, han empitjorat molts altres dels seus problemes: decau l'activitat econòmica i es deterioren les condicions dels treballadors (salaris i atur) i els seus drets socials. Grècia està pitjor que fa un any. I l'única solució que se'ls presenta és prendre més la mateixa medicina, doncs encara que indiquen que la UE planteja el nou rescat amb condicions menys dures, és probable que si proporciona els fons necessaris imposi altres exigències.

Encara no s'han complert ni dos anys de la darrera reforma en matèria de Seguretat Social (Llei 40/2007, de 4 de desembre) que, encara que amb alguna millora del nivell de protecció, com va poder ser el reconeixement de la pensió de viduïtat per a les parelles de fet -encara que s'ha de matisar que no en igualtat de condicions que les parelles legalment casades-, va suposar una important retallada de protecció tant en matèria d'incapacitat permanent, disminuint en la pràctica l'import de les bases reguladores i de la pensió corresponent; com en matèria de jubilació, dificultant l'accés a la modalitat de jubilació anticipada o, principalment, exigint 15 anys de cotització efectiva per accedir a la pensió mínima; com, precisament, en matèria de viduïtat, limitant l'accés -i de vegades negant-lo- el dret dels exconjugues a la seva percepció, però també convertint en temporal en alguns casos -2 anys, si el causant mor durant el primer any de matrimoni com a conseqüència d'una malaltia ja contreta a la data de l'enllaç- una prestació que sempre va tenir vocació de vitalícia.

>> ESPECIAL VAGA GENERAL
El 9 de setembre d'enguany el Parlament espanyol va aprovar una Reforma Laboral que transforma alguns dels pilars del que havien estat fins ara les relacions laborals a l'Estat espanyol.

Les causes de la crisi actual, la més gran des de la Gran Depressió, són fàcils d'entendre. Les empreses (i molt especialment les empreses mitjanes i petites, que són les que creen més ocupació en qualsevol país), no en poden, a més de tenir dificultats per aconseguir crèdit dels bancs, tenen insuficient demanda dels seus productes.

La retallada de drets ha estat històrica, però tot apunta que en els propers mesos es materialitzin noves importants regressions en els drets dels treballadors i pensionistes. Zapatero estudia la resposta ciutadana al carrer, mentre la patronal, la banca i el FMI reclamen anar més enllà.