Ariadna Calvet Vidal, nascuda l’any 1988, és militant d'Arran les Corts. Estudia educacio infantil a la UB i treballa en el lleure. Ariadna és, també, una de les encausades pels incidents de la vaga general del 29 de març i ara s’enfronta a una petició de presó per part de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Fiscalia.

Des de fa gairebé dos anys el sindicat COS ha tornat a reprendre la seva activitat al Maresme, mirant d'impulsar mobilitzacions col·lectives contra la reforma laboral, les retallades i les diverses estafes perpetrades a una ciutadania indefensa davant la dictadura dels mercats. Aquest passat més de maig ha sigut molt actiu al Maresme en la lluita anticapitalista; ens en parla l'Andreu Bautis.

El web Espai Fàbrica, espai de producció i reproducció d'idees, ha reprès aquest any l'activitat després renovar disseny, i ara emprenen una publicació en paper, Perspectives. En parlem amb l'Eloi i en Martí, dos dels impulsors del projecte.

“Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada” és el títol que des de la Comissió d’Homenatge a Cala s’ha escollit per a iniciar un documental sobre la figura d’en Josep de Calassanç Serra i tota la seva generació. Una generació que als anys 70, lluny de conformar-se amb promeses de llibertat i democràcia després de la mort del dictador, apostaren fermament per no renunciar a cap dels eixos de les seves lluites. Així mateix, foren una generació d’idees clares i de compromís implícit pels Països Catalans. Com es reitera des de la presentació del projecte: Quan el crit unànime era el de "llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia" una fornada de joves militants va fixar la vista en un horitzó més llunyà. Van dibuixar un nou mapa de lluita amb uns punts cardinals clars: independència, socialisme, Països Catalans. Crit que ha perdurat fins els nostres dies. 

El passat 2 de febrer, es presentava al Teatre de Petra (Mallorca) la campanya “Som Països Catalans” L’èxit rotund de la presentació marcava un camí entusiasta i esperançador per reafirmar allò que segons la mateixa iniciativa “alguns ens volen negar” Alçada sobre tres pilars fonamentals: cohesió a les lluites en defensa de la llengua catalana a tot el territori, impuls d’ iniciatives de diferent caràcter a nivell nacional i impuls de mobilitzacions i agitacions diverses de caràcter social, cultural i de tota mena des d’una perspectiva de Països Catalans; Som Països Catalans creix sense aturador arreu del territori i en els darrers mesos hem assistit a la seva presentació i a les primeres accions sota aquests objectius. Aquesta quinzena entrevistem a alguns membres del Grup Promotor de la Campanya per tal que ens facin cinc cèntims d’aquest nou projecte que s’estén al llarg i ample dels Països Catalans.

Alejandro Ocete Marí és estudiant de primer de Batxillerat i portaveu d’educació secundària del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a les aules. La llei de segregació lingüística i les retallades en Ensenyament amenacen greument l’educació pública a les Illes. Ocete ens valora la situació actual de l’educació a les Balears i la lluita que duu a terme el SEPC.

Marc i Lluís, membres de les Falles Populars i Combatives. Les Falles Populars i Combatives celebren enguany el seu desè aniversari, tot i que ja són les onzenes falles. Amb motiu de l’aniversari, repassem amb Marc i Lluís aquests deu anys de festa, amb les dificultats i els èxits, els canvis organitzatius i l’evolució dels plantejaments polítics. Les Falles ja no són la festa retrògrada que alguns volien imposar; i les Falles Populars en són un dels culpables.

Guido Ramellini és membre d’Altraitalia, una associació d’italians residents antifeixistes residents a Catalunya fundada el 2010. Altraitalia ha estat clau perquè per primera vegada s’investiguin a Espanya fets ocorreguts en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola. A través de la documentació de fets històrics i el testimoni de dues víctimes, l’Audiència de Barcelona investigarà els bombardejos de l’aviació italiana sobre la capital del Principat, els quals van causar més de 5.000 morts i dels quals encara se’n pot seguir el rastre, per exemple a la façana de l’església de Sant Felip Neri.

Entrevista a la Plataforma Anti-Fracking de les comarques de Castelló.