L'Accent - Periòdic popular dels Països Catalans

Fa vora un any les treballadores i anticapitalistes d'aquest país ens estàvem organitzant i confluint, com feia molt que no fèiem, per fer front a la salvatge Reforma Laboral plantejada pel PP i “millorada” (en la seva accepció més crua) pels regionalistes de CiU. Llavors ja vam denunciar les perverses conseqüències d'aquesta: enfortiment del poder de classe dels capitalistes, reducció salaris, facilitar EROs i acomiadaments, possibilitat d'acomiadament per baixes justificades... I l'evident paradoxa que suposava que venguessin que abaratint l'acomiadament es produiria un augment en la contractació i una reducció de les xifres d'atur, extrem que la realitat s'ha encarregat de desmentir, mes a mes, amb un augment imparable de la taxa d'atur.

Un dia abans de convertir-se en diputat al parlament de la CAC per la CUP, David Fernández tancava la campanya electoral i presentava al Ca Revolta de València el seu llibre “Cop de CUP” on, entre d’altres qüestions interessants, analitzava el perfil i la composició dels i les militants de la CUP a través d’ una radiografia molt interessant: edat (majoritàriament joves), nivell d’estudis ( majoritàriament universitaris), amb un nivell de politització molt elevat (molts integrants o exintegrants d’organitzacions polítiques, sindicals, estudiantils o juvenils) etc… i deixava anar una perla a mode de crítica incisiva: “la major de les pors dels i les militants de la CUP  davant el pas de presentar-se a les institucions és “l’aburgesament””.

En un clarificador article sobre la seva postura i concepció de diversos aspectes de la política de l’Esquerra Independentista (EI), Aure Silvestre ens pregunta a l’MDT el que tothom ja sap des del 25 d’abril, quan vam realitzar el primer acte de presentació a València de la iniciativa Nosaltres els Fusterians (NeF), per reivindicar el Fuster més polític i compromès amb la reconstrucció nacional dels Països Catalans i la lluita per la independència. Tanmateix, ho tornarem a explicar.