L'Accent - Periòdic popular dels Països Catalans

La convocatòria del referèndum d'independència d'Escòcia per al 18 de setembre de 2014 ha posat en marxa diferents iniciatives polítiques per a posicionar-s'hi. A les campanyes del No unionista i del Sí oficialista del SNP, s'hi ha sumat la iniciativa Radical Independence, que combina una campanya a favor del Sí a la independència amb l'extensió del debat públic sobre com utilitzar la independència per a construir un nou model de societat. L'ACCENT us oferim una selecció d'articles de membres d'aquesta iniciativa, que creiem que són especialment útils per a fer una reflexió comparativa amb l'actual moment polític als Països Catalans.

S'havia dit sovint que l'entrada de la CUP al Parlament de Catalunya, si s'esdevenia, seria en un escenari de baixa participació i erosió electoral d'ERC. Doncs bé, els 126.219 i 3 diputats obtinguts per la formació han estat obtinguts en un context de participació rècord i amb un dels millors resultats de la història d'ERC.

Bankia havia de ser la plasmació financera d'allò que algun estratega del PP va anomenar “eje de la prosperidad”, però ha acabat essent el major escàndol financer a l'estat en tot el que portem de crisi. De la mateixa manera que la llei del sòl 6/1998 va suposar obrir la veda a la destrucció del litoral, la fusió freda de Bankia va suposar la sentència de mort del sistema financer valencià. En poc més d'una dècada, l'encimbellament i la caiguda d'una classe social vinguda a més i sustentada sobre la bombolla immobiliària ha marcat l'evolució social i política al País Valencià.

Fa uns anys, corria una petita historieta per a remarcar el poder de La Caixa en la nostra quotidianitat que, actualitzant-la a 2012, diria així: “Imaginem-nos un dia en la vida d'un ciutadà mitjà, típic i tòpic, que resideix a Barcelona o en alguna gran ciutat dels voltants. Viu en un pis o casa que va comprar a una gran immobiliària, posem pel cas que era Colonial o Metrovacesa. Es desperta al matí i es dutxa. L'aigua li subministra AGBAR i l'escalfa amb Gas Natural, amb qui potser també té l'electricitat contractada. Va al pàrquing de la cadena Saba, on hi té llogada una plaça a buscar el cotxe. Agafa el cotxe i para a una gasolinera Repsol a fer benzina. Per treballar s'ha de desplaçar alguns dies a Girona, altres a Vilafranca i baixar un cop al mes a València. Tot a través d'autopistes de peatge d'Abertis. Tant el telèfon de casa, com el de l'empresa, tant el mòbil particular com el de l'empresa, tant l'adsl de casa com el de l'empresa estan contractats amb Telefònica. I si els tingués amb una altra companyia, aquesta pagaria a Telefònica per l'ús de la xarxa. Ja sigui perquè es malfia de la seguretat social, o perquè a l'empresa li ho paguen, té una assegurança mèdica contractada amb Adeslas”.

En motiu del 9 d'octubre, hem volgut parlar de la realitat nacional del País Valencià a través del prisma d'algú que lluita en una de les trinxeres més difícils per a la reconstrucció del País Valencià. Manel González és militant del comitè local d'Endavant a Alacant, i en aquesta entrevista fa un repàs als principals reptes a què s'enfronta la lluita d'alliberament nacional i social al País Valencià.

La crisi iniciada el 2008 ha portat com a conseqüència secundària el minatge de les bases sobre les que es sustentava el model autonòmic. El descens d'ingressos del model fiscal imperant i les dràstiques retallades en serveis socials estan qüestionant aquest model. La crisi i l'esgotament de l'autonomisme, llargament predita per l'Esquerra Independentista, ha trobat un nou episodi en els anuncis dels rescats autonòmics, que semblen destinats a despullar la ficció de sobirania que fins ara havien representat alguns governs autonòmics. Davant d'això, les propostes polítiques de superació de l'autonomisme semblen anar a l'alça, però el programa polític del nacionalisme espanyol s'aplica dia a dia com un corró.

Les retallades en ensenyament suposaran, entre moltes altres conseqüències, la pèrdua dels llocs de treball per a més de 10.000 professors interins als Països Catalans. Això ha provocat que aquests s'organitzin, al marge moltes vegades dels propis sindicats d'ensenyament, i hagin proposat un calendari de mobilitzacions contundents per a una tardor que tot sembla indicar que serà socialment molt conflictiva. L'ACCENT expliquem, a través d'alguns dels seus protagonistes, la lluita del professorat interí.