La notícia de la mort de Mavi Dolz va córrer com la pólvora per la blocsfera al llarg del cap de setmana. Dolz era moltes coses i això es nota en els records que persones molt diferents han fet en les seves bitàcoles els darrers dies.

En parlen els “seus” Obrint Pas. Xavi Sarrià amb un breu però sentit “Avui et plorem. I ja t'enyorem” i des de la Índia Miquel Gironès la recorda com la “millor fan i millor ambaixadora”. Gironès la defineix amb tres adjectius “enèrgica, alegre i lluitadora” i recorda la seva ajuda en construir espais de llibertat.

Malgrat el títol de la secció en aquesta ocasió farem esment a una anotació de la xarxa social del moment, el Facebook, i no pas d'un bloc. “El cotó no enganya... els polítics sí” recorda algunes de les declaracions (maleïdes hemeroteques deuen pensar més d'un!) sobre el túnel de Bracons "en uns llunyans 2003 i 2004". Sis anys després mentre el PSC en bloc ha assistit a la manifestació per reivindicar "el paper de l'esquerra en transformar el país", des d'ICV es reindicava el seu paper per transformar el projecte i rebaixar-ne l'impacte mentre que ERC feia mutis. Però què havien dit anys enrere?

Sayed Parwez Kambakhsh és un jove periodista afganès empresonat a 20 anys per haver distribuït un article sobre la relació entre la religió i l'opressió de les dones. Els tribunals el van condemnar a mort l'octubre de 2007, però la pressió ha aconseguit que li canviessin per la presó. Aquesta setmana el seu germà, també periodista, serà a Barcelona per denunciar el cas, i també la persecució de periodistes a l'Afganistan. L'Ateneu Barcelonès l'acollirà el dijous 26 al vespre per donar eco a l'exigència que els governs occidentals deixin de donar suport al govern que ha empresonat el seu germà.

[L'ACCENT 145]

Només hi ha una cosa més perillosa que escriure d'orelles, fer-ho en mala fe. N'és conscient el xativí Francesc Francès, també col·laborador de L'ACCENT, respecte a una informació del periòdic Levante sobre una concentració per Gaza a València de la política. La notícia diu que eren 400 persones i les fotografies que apareixen a Sóc el que veus, el bloc de Francès, ho desmenteixen. Com a mínim, eren uns quants més i això que no té un gran angular de massa magnitud.