Per a Aminatou Haidar, que va poder tornar a El Aaiún el 17 de desembre després d'estar un mes en vaga de fam a  l'aeroport de Lanzarote, continua l'intimidació i la por. Contràriament del silenci mediàtic que n'estan fent els polítics i els mitjans de comunicació, tant de l'Estat espanyol com del marroquí, és ara quan Haidar està patint les represàlies més grans.

Haidar va estar un mes en vaga de fam per reivindicar el dret a tornar a casa seva, després que el govern marroquí l'expulsés per haver especificat a la seva targeta d'embarcament que vivia al Sàhara Occidental i no al Sàhara del Marroc, i per haver deixat en blanc la pregunta sobre la nacionalitat.

>> La repressió social i política al sud de Corea

La visió construïda del Sud de Corea, i assumida arreu,  és la d'un estat que, en contraposició al nord de Corea, ha estat capaç de desenvolupar-se econòmicament, consolidar un règim de llibertats formals homologable als règims democràtics occidentals i donar un bon grau de benestar i satisfacció a bona part de la seua població. Els jocs olímpics de Seul el 1988 escenificaren a nivell internacional el "miracle" sud-coreà.

Aquesta visió, però, dista força de la història real del sud de Corea d'ençà de l'entrada de les tropes nord-americanes el setembre de 1945.

>> "L’agent de la llei pot arrestar sense mandat judicial una persona, si té causa probable per creure que aquesta ha comès algun acte il·lícit que en permeti la seua expulsió dels Estats Units”

>> "Si existeix la sospita raonable que la persona estrangera es troba de manera il·legal als Estats Units s'emprendran diligències practicables per a la comprovació de l'estatus migratori d'aquesta"

Aquesta nit l'exèrcit israelià ha assaltat el vaixell de la Freedom Flotilla que es dirigia cap a Gaza amb ajuda humanitària i l'ha atacat violentament. Segons diversos mitjans internacionals (AlJazeera), ja són 16 persones mortes confirmades i més de 30 ferits.

L'exèrcit ha atacat un dels vaixells des d'helicopters amatrellant la coberta del vaixell. La flota es trobava en aigües internacionals. La dimensió internacional d'aquest atac podria comportar una confrontació oberta entre estats a la zona. Turquia avisa d'una dura resposta.

El valencià David Segarra, la catalana de Vic Laura Arau i el madrileny que viu a la capital d'Osona Manuel Tapial eren al vaixell al moment de l'atac. A la flota hi viatgen 800 activistes internacionals, entre els quals 30 diputats europeus i àrabs.

Al moment de l'atac, diversos mitjans expliquen que els tripulans estaven mostrant banderes blanques.

>> La Generalitat de Catalunya diu que tots tres catalans estan vius: Notícia de l'ACN

En un vídeo emès per al cadena britànica BBC, tres membres de l'organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna donaven a conèixer una declaració que feia pública la decisió, adoptada fa mesos, de no realitzar accions ofensives.

L'organització citava la trajectòria de lluita en defensa dels drets democràtics del poble basc enfront els intents d'aniquilació i integració en el marc espanyol, anunciant que avui dia, el seu parer, hi ha l'oportunitat d'avançar vers un desbloqueig de la situació antidemocràtica d'excepció imposada per l'estat, que permeti un canvi polític.

Uns 20.000 policies antidisturbis i militars han pres literalment la ciutat d'Urumqi, al Turquestan Oriental, després dels 156 morts en els avalots del diumenge i d'aquest principi de setmana entre la minoria uigur i l'ètnia majoritària han. El conflicte, més que un conflicte religiós -entre musulmans i un grup heterogeni (budistes, taoistes, ateus...)- és un conflicte nacional, entre els uigurs i la Xina, on també es mescla la religió.

Per la seua banda, el president de la Xina, Hu Jintao, ha hagut de deixar la reunió del G-8 a Itàlia per a fer-se càrrec dels aldarulls en el seu país. Avui mateix aterrava l'avió en territori xinés.