Interins en peu de guerra

interinsvalenciaLes retallades en ensenyament suposaran, entre moltes altres conseqüències, la pèrdua dels llocs de treball per a més de 10.000 professors interins als Països Catalans. Això ha provocat que aquests s’organitzin, al marge moltes vegades dels propis sindicats d’ensenyament, i hagin proposat un calendari de mobilitzacions contundents per a una tardor que tot sembla indicar que serà socialment molt conflictiva. L’ACCENT expliquem, a través d’alguns dels seus protagonistes, la lluita del professorat interí.

Les retallades ofeguen l’educació pública al País Valencià

Fran Agulló i Pau tobar, Elx. En els tres últims anys el sector educatiu valencià ha hagut d’apuntalar un servei públic cada vegada més menyspreat pel govern de la Generalitat, que considera la seua inversió en ensenyament una despesa desmesurada. Un fet que contrasta amb les polítiques del balafiament dels últims 15 anys.

La precarietat del sector s’ha agreujat des de l’aprovació del Decret 1/2012 de mesures urgents per a reduir el deute i l’aplicació del Reial decret 14/2012 de racionalització de la despesa educativa. Tot això implica un augment de l’alumnat per classe del 20%, augment de la càrrega lectiva per al professorat (amb el que “sobra” personal i es redueixen de manera dràstica les vacants per al curs vinent), 8000 cessaments anticipats per al professorat interí amb incompliment de contracte, retallada en les nòmines del professorat de fins a 300 €…

acampada interins Direcc Territorial Educacio PROP 472 223Durant el mes de juliol, on es realitza la previsió i planificació per al pròxim curs ja s’han observat greus deficiències amb les retallades en les plantilles dels centre. S’ha hagut de recol·locar 962 professors en altres destinacions, dels quals uns 200 han retornat al seu origen perquè era inviable adjudicar-los altra plaça per la incongruència d’uns gestors que retallen amb brutalitat sense realitzar una anàlisi prèvia. Pel que fa al professorat interí que completa la plantilla a col·legis i instituts es reduirà la seua contractació en un 75%. Així, de les 10443 llocs vacants que s’oferien al juliol de 2009 hem passat a 5000 al juliol de 2012.

Com a conseqüència de totes aquestes mesures milers de docents interins quedaran en atur l’any vinent. En algunes especialitats, a més, resta en l’aire el cobriment de places per a professorat en expectativa (aquell que ha aprovat l’oposició però esperen un destí definitiu). A més a més, l’aplicació d’aquestes mesures produeixen que professionals de diferents especialitats hagen d’acomplir el seu horari amb la impartició d’altres matèries.

Les retallades afectaran també als usuaris de l’ensenyament públic. Per exemple, la reducció de les plantilles (que en alguns casos supera el 20%), suposarà la reducció d’optatives. Els objectius d’“excel·lència”, qualitat en l’atenció a la diversitat, i lluita contra el fracàs escolar, defensat per la Conselleria d’Educació queden en entredit si tenim en compte que els professors hauran de multiplicar els seus esforços amb aules de 30 alumnes en primària, 36 en secundària i 42 en batxillerat. Per altra banda, el govern autonòmic ha suprimit beques, reduït aules suport i desdoblaments, eliminat línies de PEV (ensenyament en valencià)…. I en l’ensenyament universitari ha liquidat el 30% de les titulacions i ha augmentat les  taxes universitàries entre un 15% i un 25%.

La comunitat educativa valenciana ha denunciat que la precarització de l’ensenyament públic agreujarà les diferències respecte a les institucions d’ensenyament privades i, per tant, l’escletxa social que separa als alumnes d’ambdós models. Per tot això, s’augura un inici de curs conflictiu, i una tardor calenta en la qual es preveuen vagues, mobilitzacions, tancaments, i, en definitiva, lluita per una educació pública i de qualitat.

El professorat acomiadat interí encén la metxa al juliol

interins-txt1Fran Agulló i Pau tobar, Elx. Durant aquest mes de juliol el professorat segueix mobilitzant-se i generant noves fórmules de protesta per a pressionar a la Conselleria. A finals de curs es constituí a Gandia la Coordinadora de Professorat Interí del País Valencià, amb l’assistència d’uns 200 docents. L’espurna que féu posar en marxa la Coordinadora és l’acomiadament, el 30 de juny, de la totalitat dels professors interins valencians.  

L’inici de les accions del professorat interí tenen com a escenari València. La més destacada s’inicià el matí del 9 de juliol quan al voltant d’una trentena de persones aconseguí accedir a la Conselleria d’Educació amb la intenció d’acampar. Una actuació a la qual l’empresa de seguretat de l’edifici respongué amb la tancada de portes, impedint l’accés del més d’un centenar de docents que pretenia sumar-s’hi i que en no poder fer-ho tallà l’Avinguda de Campanar. Després d’hores de concentració, i amb un parell de tendes ja plantades a l’interior del complex, les amenaces de sancions per part de la policia espanyola -que procedí a identificacions massives- provocaren el desallotjament. Tanmateix, l’acampada es traslladà a les portes del PROP, on més de vint persones decidiren fer nit al ras, malgrat les amenaces policials. L’acampada es mantingué a València durant    quatre dies, amb la realització de diferents accions com ara l’escridassada a Fabra, Barberà, i Gallardón, o el suport actiu a les lluites dels veïns de Campanar-Tendetes pel manteniment de la  La Fe o dels i les treballadores d’autobusos de l’EMT.

guillotina11-07-12 472 272A les comarques del Sud, els professors interins es concentraren des del passat 2 de juliol i durant dues setmanes, a l’interior de la Direcció territorial d’Educació d’Alacant de 11:00 a 14:00h. La seguda al terra del vestíbul es convertia en assemblea permanent. Després de la primera setmana  aconseguiren entrevistar-se amb el Director Territorial, Ramón Rocamora Jover, a qui exposaren les seues queixes. Després d’aquesta primera entrevista els representants baixaren per tractar en assemblea la informació rebuda amb el centenar de professors. 15 minuts després aparegué un nombrós dispositiu policial, avisats pel mateix Director Territorial amb qui havien parlat, que ara els acusava de desordre públic. Tot i la presència policial la concentració pogué continuar.  

L’11 de juliol, la seguda diària rebé una nova empenta amb l’arribada a Direcció Territorial d’autobusos des de Xixona amb al voltant de 200 veïns, alcalde inclòs, per dipositar una queixa aprovada en ple municipal extraordinari en contra de les retallades en el seu municipi. Els xixonencs se sumaren activament a les protestes dels professors.

El 17 de juliol es convocà al professorat interí per lliurar de manera massiva, a la mateixa institució, recursos d’alçada per l’incompliment de contracte que suposava el seu acomiadament.   Després d’una nova entrevista amb el Director Territorial es confirmaven les previsions més pessimistes, un fet que provocà la protesta espontània d’una trentena de docents que es desplaçaren fins la seu de Canal 9 i tallaren l’Avinguda Aguilera durant 15 minuts, fins l’arribada dels efectius de  la policia espanyola que dissolgueren l’acte sense provocar incidents.

Escridassats per tot arreu

Les retallades en l’ensenyament públic comencen a passar factura. El president Fabra, la consellera Català, i altres polítics del PP comencen a ser rebuts amb protestes allà per on passen. L’escridassada rebuda per Alberto Fabra i Rita Barberà en la recepció al ministre Gallardón a València, és només una mostra.

El passat 20 de juliol, la visita del president a Guardamar del Segura es produí entre la indignació d’un centenar de veïns que manifestaven la seua oposició a les retallades en la pública al crit de “aquesta és la lluita de la classe obrera”. La comitiva presidencial marxà a tota pressa del poble entre llançament d’ous i insults.

Més vista tingué la consellera d’educació María José Català, que suspengué la seua participació a la sessió inaugural de la Universitat d’Estiu de Gandia. De fet l’acte no es pogué dur a terme perquè l’alcalde de Gandia, Arturo Torró (PP), va ser escridassat durant més de 20 minuts per un grup de 50 treballadors de l’ensenyament.

Els interins i substituts del Principat en lluita en defensa de l’educació pública.

Vaga13Elisabet Bermejo, Barcelona. Els dos darrers mesos del curs s’han intensificat les mobilitzacions i la coordinació del col·lectiu d’interins i substituts al Principat, coincidint amb les mesures del Departament d’ensenyament que reduirà la plantilla en prop de 3.700 llocs de treball el curs vinent, tot i l’increment d’alumnes.

Les mesures de la consellera Rigau per reduir la plantilla docent i els costos laborals del professorat interí i substitut són: increment de les ràtios a tots els nivells educatius, no es cobriran les baixes ni es nomenaran substituts fins a passats 10 dies lectius, increment de l’horari de docència del professorat (que ha augmentat dues hores des de l’any 2010) i reducció de les hores de tutoria i coordinacions. A aquestes mesures cal afegir-hi la decisió, saltant-se tots els acords de les Meses Sectorials de negociació, de no pagar el sou dels substituts del mes de juliol i l’anunci que el curs vinent les substitucions només es realitzaran per l’horari docent efectiu i no es cobraran ni es faran la totalitat d’hores de coordinació, tutoria  o vigilància dels patis a la primària.

Aquestes mesures impliquen la reducció de la plantilla al Principat. I la previsió que les substitucions es realitzaran en una situació de més precarietat que els anys anteriors i la majoria de les direccions preveuen problemes greus en la organització dels centres, comptant amb tan poca plantilla.

La resposta del col·lectiu d’interins i substituts no es va fer esperar i durant el mes de juny ja s’han coordinat en l’Assemblea groga, que aglutina la comunitat educativa. S’han fet mobilitzacions com la del dia 12 de juny amb una encadenada al Departament i una acampada que fou desallotjada a mitjanit. S’ha perseguit la consellera en nombrosos actes institucionals, com en l’acte de lliurament de premis de projectes emprenedors que es va fer a la seu de la patronal de Terrassa, la  CECOT, en l’acte de lliurament de notes del dia 20 de juny o en la xiulada del darrer dia de curs al Col·legi de Llicenciats el passat 21 de juny. També s’han fet cadenes humanes, murals, recollides de signatures del manifest i es preparen accions pel dia 29 i 31 d’agost, que és quan comencen els primers nomenaments.

rigaucecotLa decisió més contundent és la convocatòria de vaga pels primers dies de curs. El passat 10 de juliol la Coordinadora d’Interzones d’ensenyament, nascuda de les assembles del professorat actiu en la defensa de l’ensenyament públic i que és representativa sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, va acordar i constituir un Comitè de Vaga, amb el suport legal de la CGT-Ensenyament.

La convocatòria és pels primers dies de curs 12, 13 i 19 de setembre dels centres públics de primària, secundària, cicles i escoles d’adults, i també pels dies 26 i 27 de setembre, amb la intenció de continuar amb una vaga indefinida discontínua de dos dies setmanals avaluable pel propi òrgan convocant en assemblea, fins que el Departament accepti obrir un període de negociació amb el col·lectiu que permeti retornar als centres públics la qualitat, els recursos i els docents necessaris per afrontar amb garanties d’èxit l’educació de les futures generacions.

La vaga ha rebut l’adhesió i el suport de moviments socials, i col·lectius diversos, com són la COS, el SEPC i la CGT en l’àmbit sindical, de l’esquerra independentista com Endavant, o la CUP de Barcelona, i del moviment de les assemblees vinculades al 15-M de diferents barris i ciutats. Tot el mes de juliol, s’està fent una intensa campanya per ajudar en la difusió de la vaga i en la creació de grups de suport de l’ensenyament públic que des del conjunt de la societat puguin implicar-s’hi i participar-hi.

interzonesdocent.blogspot.com
http://assembleagroga.info/moodle/

*Elisabet Bermejo és Membre de l’Assemblea Interzones i de l’Assemblea d’Interins i Substituts.