Jo també era al Parlament
Sense defraudar, mantenint l’espectacle, la instrucció judicial pel bloqueig al Parlament de Catalunya, va regalar-nos amb l’excepcional visita de l’Audiència Nacional. El jutge del Central 6, Eloy Velasco, va acaparar tots els focus visitant la colònia, prenent acta als subdits i anotant arguments per, amb una jaqueta guixada, un parell d’empentes, tres escopinades i quatre insults, mantenir el procés a 22 catalans per delictes greus de presó.
En un calaix han quedat agressions al meu parer més greus contra el bon funcionament de l’administració i contra drets individuals. Començant per l’operatiu policial d’aquell dia que hauria comportat dimissions sinó fos perquè era manat al minut pel Conseller Puig. Una actuació inusualment passiva que convertia una acció simbòlica en real. Un atenuant per imprudència que pel moment es nega, com altres vulneracions de principis jurídics i de competència de tribunals, detencions injustificades i un esperpèntic assalt a la Ciutat de la Justícia.
No es jutjarà aquells que van empènyer als manifestants a fer molt més real el bloqueig del que mai cap dels qui érem allà ens podríem haver imaginat. Com tampoc els motius que ens hi van portar i que eren l’inici de les retallades. Toca a ara exercir la solidaritat cap als represaliats i reconèixer el mèrit per valentia als qui, després de rebre tants cops en el desallotjament de la plaça Catalunya, es van apropar al Parlament. Valentia i solidaritat que necessitarem per avançar, malgrat la repressió.
Diputats citats: Anna Isabel Marcos, Gerard Figueras, Josep Maria Llop, Jordi Turull i Santi Vila, per CiU; Joan Boada i Salvador Milà, per ICV (no hi van anar); Alfons López Tena, per SI; i pel PSC, Ernest Maragall i l’exconsellera d’Interior i Justícia, Montserrat Tura, qui havent tret importància als fets aquell matí, a la tarda rectificava per treure’n rèdits situant-se com una víctima i comparant-se amb les d’Auschwitz. El President Mas, també haurà de declarar més endavant.
