Josep Garganté: “Que ens puguem presentar no significa que l’Estat espanyol sigui democràtic”

En una roda de premsa aquest dijous al matí a Barcelona, Josep Garganté, candidat d’Iniciativa Internacionalista – la Solidaritat entre els Pobles, ha explicat que el fet que la candidatura es pugui presentar “no significa que l’Estat espanyol sigui democràtic”. I és que Garganté subratlla que “encara hi ha organitzacions basques que no es poden presentar a les eleccions”.

La roda de premsa l’ha organitzat el Grup de Suport dels Països Catalans per valorar la decisió del Tribunal Constitucional de deixar a la candidatura concórrer a les eleccions.

També per explicar la campanya arreu del país que han organitzat a través de grups locals. Hi han participat Josep Garganté i l’advocat Jaume Asens, en nom de les persones que van signar en contra de la il·legalització. S’ha fet davant de la delegació de la Comissió Europea a Barcelona.

Josep Garganté, que ocupa el tercer lloc a la candidatura estatal, celebra que es puguin presentar: “Volem ser a Europa per portar-hi la veu dels pobles sotmesos per una Constitució imposada i per denunciar la situació creada per la Llei de partits a Euskal Herria, la manca de democràcia que hi ha i la nul·la voluntat de diàleg, i que tot plegat només ha contribuït a agreujar el conflicte”. I pensa que és precisament per tot això que l’Estat espanyol ha intentat impedir-los que hi siguin presents.

A consulta d’un periodista, que ha insistit en saber si Iniciativa Internacionalista condemna les accions d’ETA (tema reiteratiu aquests dies en les rodes de premsa de la candidatura), Garganté ha explicat: “Entenem que les condemnes dels polítics professionals a les accions armades d’ETA, igual que les declaracions dels mateixos polítics i la patronal en relació als centenars de morts a la feina, no serveixen de res. El que serveixen són les accions i els fets, no les paraules. Així, en relació al conflicte basc, el que serveix per resoldre’l és el dret a decidir, i en relació a les morts a la feina el que serveix és reduir les càrregues de treball, augmentar el pressupost en material de seguretat i posar més inspectors de treball”.
 

L’advocat Jaume Asens lamenta que continua dempeus la Llei de partits
A la roda també hi han convidat Jaume Asens, advocat i vocal de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, que ha intervingut en nom de totes les persones que van firmar en contra de la voluntat del Tribunal Suprem espanyol d’il·legalitzar la candidatura. Entre les signatures hi havia persones significades com l’economista Arcadi Oliveres, l’escriptora Isabel Clara Simó o el geògraf-urbanista Jordi Borja.

Jaume Asens ha valorat que “la sentència del Tribunal Constitucional és una bona notícia pels que hem participat en campanyes i firmat manifestos contra la Llei de partits, ja que entenem que aquesta llei és un perillós instrument de limitació de drets”. Però Asens ha volgut subratllar que, “tot i ser una bona notícia, encara resta dempeus del problema, que és la Llei de partits, que es va crear el 2002 com un recurs per silenciar qualsevol opció política que simpatitzés amb l’esquerra abertzale”. L’advocat ha considerat molt greu que amb Iniciativa Internacionalista ha estat la primera vegada que l’objectiu il·legalitzador era una llista on no hi ha cap candidat basc. Però celebra que el TC hagi hagut de reconèixer que no hi havia base per a la il·legalització. Un cop superat l’escull legal, ara Asens valora que “és important que algú (i esperem que Iniciativa Internacionalista no sigui l’única) sigui capaç de criticar la legislació i les polítiques antiterroristes a Europa”.

Preguntat per un dels periodistes, Josep Garganté ha explicat que està convençut que els Països Catalans poden ser una part decisiva per tal d’aconseguir l’eurodiputat.

Garganté també ha volgut contraposar el discurs d’II al de la resta de partits, explicant que no els preocupa l’abstenció: “Perquè a nosaltres ens votarà gent que no vota mai, gent que ha votat molt poques vegades, gent que vota tapant-se el nas i gent que fins fa poc no tenia a qui votar perquè l’opció que volien votar eren partits il·legalitzats”.