La banda fosca de la força
El 1993, Samuel Huntington va publicar El xoc de civilitzacions i la reconstrucció de l’ordre mundial, establint la hipòtesi que “la font fonamental de conflicte en aquest nou món no serà en principi ideològica o econòmica. Les grans divisions entre la humanitat i la font de conflicte dominant seran culturals”. Des de llavors els mitjans de comunicació i la propaganda imperialista s’hi han apuntat de manera tant decidida que la política mundial ha acabat semblant el darrer capítol de la Guerra de les galàxies. Occident s’enfronta a malvats de cartró-pedra com Osama Ben Laden, una mena de Lex Lutor de Superman (“la major ment criminal del planeta”) vestit de pastoret, com diria la Trinca.
Un sol número de La Vanguardia pot arribar a semblar un monogràfic sobre el tema. Què dir del segrest de catalans a Mauritània? O de l’ultimàtum d’Al-Qaeda a l’Estat Francés amençant amb l’execució de Pierre Camatte si no s’efectua l’alliberament de quatre presos a Mali?
Com sol passar, l’enemic demostra una total falta d’escrúpols i d’hospitalitat i es permet el luxe d’assassinar a l’Afganistan en un sol dia fins a sis soldats de la Força Internacional d’Assistència a la Seguretat (ISAF). Tanta incomprensió davant l’heroisme moral d’aquests joves que van abandonar els pintorescos prats de Wisconsin amb l’alta missió civilitzadora d’evangelitzar els infidels només es pot deure a una mena de malentès cultural. Però l’adversari no es limita a l’enfrontament obert i armat en països ignots. També té la manifesta intenció de corcar els fonaments morals de la societat catalana: “Des de 1980 al 2007, el nombre de catòlics practicants ha baixat del 33’8 al 18’7% (…) els no-creients han passat del 2% de 1970 al 29’1% a Catalunya -es refereixen al Principat- (…) els matrimonis civils han passat a Catalunya del 9’7% el 1983 al 62’8% el 2006”. (La Vanguardia, 11 de gener). Una part no precisada d’aquest descens es deu al creixement de la població immigrada provinent de països que encara no s’han beneficiat d’una adequada evangelització. I si les forces de l’ISAF continuen provant desinteressadament de desfer aquest “malentès cultural”, a casa nostra també hi ha qui no para quiet. No oblidem que “Catalunya és la més laica, juntament amb el País Basc i les Balears”. Cal interpretar en aquest context l’heroica lluita del batlle de Vic -pintoresca vila assetjada per les forces del mal. Si hem de fer cas de Huntington, a partir d’ara quan a un immigrant de Vic que no s’hagi empadronat per motius obvis se li negui el dret a la sanitat o l’educació, estarà simplement contemplant una entranyable mostra de tipisme i folklore. No ho entendrà, però es tractarà simplement d’un “malentès cultural”.
Afortunadament, no tot és incomunicació entre els pobles. Es veu que l’Aliança Democràtica del 23 de maig pel Canvi, principal moviment de la rebel·lió tuàreg del nord de Mali ha mostrat el seu “compromís de seguir contribuint” a la lluita contra el terrorisme al seu país. Però qui es refiaria d’un tuàreg? El batlle de Vic, no.
