La bellesa quotidiana de la Franja de Gaza
El periodista i documentalista David Segarra (València, 1976) va estar a Gaza els tres mesos anteriors a la darrera campanya militar de l’exèrcit israelià contra aquest territori palestí, l’operació Marge Protector, que es va desenvolupar el passat estiu (els noms d’aquestes accions bèl·liques acostumen a ser una barreja de cinisme i crueltat). Segarra formava part d’un col·lectiu d’activistes que feien d’escuts humans per als llauradors palestins, i va aprofitar aquell període per a aplegar informació per a un documental que tenia en ment.
Amb una càmera de fotos precària i prestada va realitzar milers d’instantànies de la vida diària a la Franja. Pocs dies després de l’inici dels bombardejos israelians, Segarra va marxar de Palestina. El fruit d’aquell trimestre captant el dia a dia del poble palestí és el llibre de fotografies Viure, morir i nàixer a Gaza, editat per Sembra Llibres i que ha esdevingut un homenatge a les gents de la Franja i al seu capteniment davant la situació d’opressió que pateixen.
L’obra està dividia en tres parts, cadascuna anomenada amb una paraula àrab: Hayat (vida), Sabr (paciència, perseverança) i Shukr (gratitud). I en cadascun d’aquests capítols les imatges de Segarra capten la quotidianitat d’aquest bocí de terra palestina, fugint de les imatges habituals del conflicte i la violència. No ho fa, però, per evasió, sinó amb la voluntat de mostrar com és una societat que considera culta i civilitzada, un col·lectiu humà que només rep l’atenció dels mitjans de comunicació per motius de l’ocupació.
L’objectiu de la càmera de Segarra ha capturat instants de la vida de pescadors, llauradors, xiquetes i xiquets, mesquites i esglésies, estudiants, famílies, gats… Les imatges, belles -el fotògraf Germán Caballero ha treballat en el seu tractament-, mostren un país que, malgrat la situació extraordinàriament dramàtica que pateix, s’entesta a viure. I això ja és tot un acte de resistència. La destrucció causada pels atacs de l’Estat d’Israel, però, és inevitable, i les fotografies recullen l’estat d’edificis i infraestructures malmesos pel foc israelià.
Les instantànies van acompanyades de textos d’autors de la mediterrània, des d’Ausiàs March a Estellés, tot passant per al-Russafí, Ibn Arabí, Kavafis, Martí i Pol o Mahmud Darwix i d’escrits del mateix Segarra, que fa apunts històrics, conta anècdotes viscudes a Gaza o hi aporta alguna reflexió. El resultat és una edició molt acurada, per a la qual l’editorial va aconseguir reunir més de 12.000 euros en una campanya de micromecenatge que va doblar la quantitat que es volia assolir en un primer moment.
Viure, morir i nàixer a Gaza, no és el primer treball de Segarra sobre Palestina: l’any 2010 va participar en la coneguda com a Flotilla de la llibertat, que tractava de trencar el bloqueig sobre la Franja i portar-hi ajuda humanitària. La Flotilla fou atacada per tropes israelianes i sobre aquells fets Segarra va realitzar el documental Foc sobre el Màrmara. El documentalista valencià, amb bona part de la seua trajectòria professional desenvolupada a Veneçuela, encara té històries sobre Palestina per contar. No podem descartar, per tant, nous treballs sobre aquest país i la seua gent. Perquè, malgrat que els focus dels mitjans internacionals han abandonat Palestina, l’ocupació persisteix; i davant l’opressió, la resistència i la vida s’alcen cada dia.
