La contaminació electromagnètica

antenaEstudis sobre la radiació emesa per les antenes de telefonia, ràdio, televisió, els sistemes wi-fi, etc. realitzats per diferents organismes, universitats i associacions, detecten la relació directa existent entre algunes malalties i l’exposició perllongada a estes xarxes. De manera que continuen les lluites per part de veïns d’alguns barris als quals els preocupa la implantació d’antenes de telefonia, com fa uns mesos ha ocorregut al barri de Benimaclet de València.


 

Aquest barri no és un cas aïllat ja que hi ha nombroses ciutats i països on als habitants els preocupa aquesta exposició. I és que existeixen Comunitats con la de Castella Lleó on els nivells de radiació arriben a ser 5.000 vegades més altes a les establerts pel principi de precaució, que si es compleix en alguns països europeus. Altres comunitats superen els 400 microwats/cm2, a excepció de Catalunya o Euskadi, mentre que es recomana no superar els 0.1 microwats/cm2.

Vivim en un medi exposat contínuament a energies de diferent procedència. Si bé és cert que una de les més perilloses i preocupants és la nuclear, pel perill que suposa l’exposició a aquestes potents radiacions, també ens afecten d’altres que, tot i que són necessàries per al progrés i desenvolupament de la societat, poden tenir conseqüències per a la nostra salut pel fet que, en molts casos, ens trobem sotmesos a una exposició constant.

Sovint ens preocupen més les línies d’alta tensió que les radiacions emeses pels electrodomèstics, tanmateix i si bé els camps generats per al­guns aparells elèctrics poden o solen ser inferiors als de les línies d’alta tensió o transformadors, segueixen sent milers de vegades més intensos que els naturals, encara que sovint els seu radi d’acció és xicotet i el temps d’exposició limitat.

Existeix un excés de radiació magnètica que prové de la suma d’una nombrosa xarxa de telecomunicacions que emprem en el nostre dia a dia, sobre tot en les grans ciutats. Els efectes dels camps electromagnètics artificials (CEM) en la salut depenen princi­palment de la freqüència de la radiació, la intensitat del camp, la grandària i la morfologia del subjecte exposat.

De fet, el magnetisme i l’electricitat són fenòmens inherents l’un a l’altre. Encara que l’electricitat és un fenomen en el qual apareixen associats la presència d’ones –camps magnètics– i de partícules en forma d’electrons lliures –camps elèctrics–, en la pràctica hi ha casos en els quals ens trobem davant un clar fenomen de contamina­ció elèctrica produïda pels intensos camps elèctrics que es desprenen de les parets per les quals passen cables amb corrent altern o per electrodomèstics que no compten amb una correcta presa de terra. En altres casos, el major problema és el de la contaminació electromagnètica i aquesta s’associa amb la presència d’intensos camps magnètics en la proximitat de transformadors, motors elèctrics, resistències elèctriques en cuines o prop línies d’alta tensió i fins i tot en els cables de mitjana o baixa tensió del trans­port elèctric urbà.

Si be l’ésser humà ha evolucionat ex­posat constantment a camps elèctrics i electromagnètics artificials i na­turals, des de principis del segle XX s’ha incrementat en milers de vegades la intensitat de l’electricitat ambiental a causa de la influència de CEM generats per línies d’alta tensió, xarxes elèctriques, transformadors, antenes de radio i telecomunicacions, pantalles d’ordinador o pels electrodomèstics; tant a les nostres cases, com a les escoles i els llocs de treball, alterant el conjunt del medi ambient elèctric i electromagnètic natural i afectant en major o menor mesura a la nostra salut.

Segons el GEA (l’Associació d’Estudis Geobiològics) la majoria dels fenòmens de contaminació elèctrica i electromagnètica a les nostres cases apareixen en crear-se uns camps elèctrics i camps electromagnètics a partir de corrents elèctriques alternes (50 Hz a Europa) que circulen per cables conductors o en els bobinatges de transforma­dors, motors elèctrics i altres equips elèctrics o aparells electrodomèstics.

Les recomanacions sobre nivells màxims d’exposició a les radiacions de microones (que són les utilitzades en la tecnologia Wi-Fi) varien segons el país del món que es tracte en cinc ordres de magnitud. Les directrius més restrictives són les de Salzburg (Àustria) i Liechtenstein. En aquests països la recomanació és de no superar 0,1 microwats/cm2. A Suïssa la recomanació és de no superar 1 microwat. A l’extrem contrari trobem el Canadà on el màxim permès és de 1000 microwats/cm2. Les recomanacions aprovades al Canadà es basen en l’efecte tèrmic a curt termini (exposició de 6 minuts). S’assumeix que si aquesta radiació no eleva la temperatura dels teixits del cos és “segura”.

Però altres fonts afirmen que aquestes dades límit no són correctes. S’ha documentat l’existència d’efectes a nivells molt inferiors dels quals produeixen una elevació de la tem­peratura corporal (Analysis of Health and Environmental Effects of Proposed San Francisco Earthlink Wi-Fi Network (2007).

Aquests efectes biològics comprenen una major permeabilitat de la barrera hematoencefàlica, una major afluència de calci, un augment dels trencaments de les cadenes d’ADN i un increment del càncer, la inducció de proteïnes d’estrès i danys en els nervis. L’exposició a aquesta energia s’associa amb alteracions dels leucòcits en els xiquets i xiquetes d’edat escolar; leucèmia infantil; trastorns de les funcions motores, del temps de reacció i de la memòria, mals de cap, vertigen, fatiga, debilitat i insomni.

Existeixen també altres radiacions naturals, en aquest cas, són les que la Terra emet com a conseqüència de l’energia que acumula. Aquestes radiacions anomenades tel·lúriques també poden tenir repercussions negatives sobre els éssers humans de la mateixa manera que ho fan les altres radiacions artificials. Les radiacions naturals habituals en una zona es modifiquen quan en el subsòl concorren diferents elements, com són els corrents d’aigua subterrània, fractures geològiques, borses d’aire, masses de minerals, canvis en la composició del terreny, etc.

És important que les edificacions no estiguen localitzades en zones afectades per aquests fenòmens, ja que podrien patir els efectes d’aquesta radiació d’energia. Algunes de les localitzacions d’aquestes línies de emissió de radiacions són les línies Hartmann i Curry. La xarxa Hartmann, està formada per una xarxa quadriculada, orientada N-S i E-O, que envolta tota la Terra. Els punts geopatògens se situen en els creuaments de les línies. Les malalties que provoquen són de caràcter agut i inflamatori.
La xarxa Curry, igual que la xarxa Hartmann cobreix la Terra, però està orientada NE-SO i NO-ES. De la mateixa forma que aquesta, en el creuament de punts concrets, provoca malalties inflamatòries i agudes.

Existeixen diverses maneres de valorar la biohabitabilitat dels nostres habitatges; entre alguns instruments tenim per exemple la Norma Técnica de Medició en Baubiologie (SBM-2008).

Malalties associades i geopaties

A Lió, Estat Francés, el Maig del 2011 l’OMS i la International Agency for Research on Cancer (IARC) classificava els camps electromagnètics de radiofreqüència com a possibles agents cancerígens per als humans (Grup 2B), basat en un increment del risc de glioma, un tipus maligne de càncer de cervell, associat a l’ús de telèfons sense fils.

De manera similar estudis realitzats per la Facultat de Biològiques de la Universitat de València en rates demostren que l’índex de supervivència en les que estaven exposades en zones lliures d’alteracions geofísiques era molt superior a la de les no exposades a zones de radioestèsia (alteracions magnètiques). Es comprovà en aquest estudi que el sistema immunològic d’aquests animals es veia modificat per les radiacions, sent més fort el dels animals situats en zona neutra.

No existeix encara una consciència social generalitzada pel que fa als perills que les radiacions electromagnètiques poden tindre sobre la salut humana, tot i que cada cop hi ha més informació a la vegada que es tenen noticies sobre lluites veïnals orientades a combatre la repercussió sobre la salut que tenen les antenes de telefonia mòbil o les línies d’alta tensió.

Malgrat tot, encara hi ha una gran desconeixença sobre l’efecte que tenen sobre nosaltres tots els aparells elèctrics d’ús quotidià que ens rodegen i que fem servir amb gran assiduïtat, així com d’aquells indrets on l’electromagnetisme natural és més elevat i, on sovint, sense saber-ho, construïm els nostres habitatges.