La corrupció a l’Ajuntament de Barcelona.
>> Els casos de l’Hotel del Palau i de les llicències de Ciutat Vella marquen el final del mandat d’Hereu.
Cas Hotel del Palau
Ja fa més de 3 anys, els veïns del Casc Antic van començar a recollir signatures contra el projecte d’hotel de luxe que els gestors del Palau de la Música, a través d’una empresa intermediària, volien tirar endavant en una finca que estava qualificada com a equipament educatiu. El solar, que havia estat cedit per l’escola La Salle Comtal al Palau, va anar a parar a l’empresa Olivia Hotels.
Les bones relacions que tenien Fèlix Millet i Jordi Montull amb totes les administracions van possibilitar que l’Ajuntament de Barcelona requalifiqués el solar de forma favorable als seus interessos, gràcies a la intervenció de Ramon Garcia-Bragado, regidor d’Urbanisme i home fort de l’ajuntament i del PSC de Barcelona. L’any 2009 va esclatar el cas de la Fundació Palau de la Música, o cas Millet, que destaparia el defalc dels gestors de la fundació d’ingents quantitats de diners provinents de subvencions, així com els pagaments a diferents fundacions de partits, com la Fundació Trias Fargas, de CiU. El cas però, esquitxaria també al PSC, quan la requalificació irregular de l’hotel sortí a la llum i arribà als mitjans. Finalment, resultarien implicats Ramon García-Bragado, el gerent d’Urbanisme, Ramon Massaguer, i l’advocat Carles Díaz. L’Alcalde Jordi Hereu va haver de cessar del càrrec d’urbanisme García-Bragado, si bé afirmà que es tractava d’un “relleu temporal” d’un dels seus més estrets col·laboradors, mentre durés el procés. Cap càrrec municipal va assumir cap mena de responsabilitat política pels fets.
Cas llicències de Ciutat Vella.
 |
Hereu col·loca l’insígnia de regidor a Roger Pallerols, al fons, divertits, García-Bragado i Escarp. |
Aquest cas es començaria destapar arran de la intervenció als prostíbuls de Castelldefels Saratoga i Riviera. El registre al despatx d’un dels implicats, Joaquin Quilez, descobrí una trama de suborns d’empresaris del sector de l’hosteleria a càrrecs municipals per aconseguir llicències d’activitat. El fil va portar fins a Heliodoro Lozano, destacat càrrec municipal de Barcelona, que havia estat cap de serveis tècnics de Ciutat Vella. Quilez i Lozano, que arribarien a ingressar a presó durant uns mesos, cobraven entre 2000 i 4000 euros per ‘agilitzar’ la concessió de llicències d’activitats, sobretot d’apartaments turístics. Segons declararen nombrosos testimonis, Heliodoro Lozano, alies “Helio”, es movia lliurement per l’Ajuntament des de feia més de vint anys. Però l’arribada de la regidora Itziar González a Ciutat Vella, escollida com a independent a les llistes del PSC, va suposar el desplaçament d’Helio, i un intent de netejar el districte de tot un seguit de pràctiques irregulars. Les conseqüències no es feren esperar. El juliol de 2009, González, així com diverses membres del seu equip, com la Gerent de Ciutat Vella Mercè Massa, i l’arquitecta Lourdes Conesa, van començar a rebre greus amenaces, així com els seus familiars, amenaces per les quals arribaren a rebre un servei d’escorta. En el sumari del cas apareix investigat Roger Pallerols, president de l’agrupació de Ciutat Vella del PSC, de la qual podrien haver sortit les amenaces, i actual regidor de Comerç i Petita i Mitjana Empresa. i Joan Albert Dalmau, gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat.
Itziar González acabaria dimitint del càrrec, sense explicar els motius que, tanmateix, s’han acabat fent públics. Va ser substituïda a la regidoria de Ciutat Vella per Carles Martí, defenestrat dos mesos mes tard de manera fulminant després del fracàs del referèndum de la Diagonal, i finalment per Assumpta Escarp. Sota el mandat d’aquesta, que ha negat cap implicació de càrrecs de l’ajuntament en la trama de les llicències, així com en les amenaces i coaccions, han estat apartades dels seus càrrecs diferents persones properes a González.
