La Crida per Sabadell posa en marxa el model de Sobiranies

Com construir des de les institucions el gèrmen d’una nova societat? Com no caure en la gestió de les engrunes? Aquestes han estat preguntes recurrents del municipalisme alternatiu. Un grup d’activistes fa mesos que està treballant i plantejant un model de gestió transformadora des del municipalisme que pugui donar resposta a aquestes qüestions.  La candidatura Crida per Sabadell, integrada per l’Entesa per Sabadell, la CUP, el Moviment Popular de Sabadell i desenes d’activistes socials, ha decidit fer seus aquests treballs i encarar la seva tasca en aquests paràmetres.

Aquest dissabte, la Crida per Sabadell va convocar la primera trobada de Sobiranies, per posar en comú els treballs realitzats pels diversos grups que des de novembre han estat treballant. La trobada, que va tenir lloc el passat dissabte al Centre Cívic Josep Maria Plans de Can Deu, va reunir més de 150 persones que van participar de diversos debats per tal d’establir les  línies polítiques del programa en els diferents àmbits que afecten a la vida de les persones de la nostra ciutat.

L’economista Josep Manel Busqueta, un dels impulsors del projecte de sobiranies, va obrir la jornada plantejant la necessitat d’adoptar el municipalisme com una proposta de proximitat que permeti el contacte i la intervenció directa de les persones en els assumptes que els afecten. L’economista va exposar que cal un municipalisme que vagi més enllà de la gestió del poc poder i recursos que tenen les institucions en un context on tot allò rentable està essent cedit al mercat i a l’esfera privada. Dit d’una altra manera,  Busqueta va afirmar que davant ‘l’estadi actual del capitalisme hi ha tres opcions: la deutecràcia, la gestió progressista de la misèria o teixir polítiques de ruptura’.

De la mateixa manera va assegurar que les propostes i projectes que es puguin anar desplegant en el treball conjunt i articulat entre la incidència a les institucions, la pressió social des dels moviments socials i la construcció d’alternatives ‘tenen més pes que mil discursos’ i és en aquesta direcció que la trobada de sobiranies va plantejar idees, propostes i debats en una jornada oberta a tota la ciutadania.

Els grups de sobiranies es van omplir amb gent de totes les edats i de diversos barris de la ciutat i en cadascun d’ells hi van assistir persones convidades que exposaven experiències relacionades amb la temàtica en altres territoris o que, com a expertes, exposaven el seu anàlisi en l’àmbit corresponent.

Per exemple, Pere Rosell del col·lectiu Remoure, va participar del grup de Sobirania Alimentària. Xabier Bonal, sociòleg i profesor universitari, va enriquir el debat i les propostes del grup de Sobirania Cultural que tractava els temes centrats en l’educació. Diverses persones i agents culturals com artistes, promotors, gestors o difusors van ser convidades a la taula de debat de la Sobirania Cultural.

En el grup de Sobirania Residencial, Guillem Fernández, membre del Coop 57, va exposar algunes de les línies per explorar, partint d’un anàlisi del moment actual en matèria d’habitatge a Catalunya i, en concret, a Sabadell.  El grup local de ‘Som Energia’ va participar, també, del debat del grup de Sobirania Energètica.

Per tancar, tots els grups van posar en comú algunes de les propostes concretes i línies de treball que s’inclouran en el programa de la Crida.

Anna Lara, una de les portaveus de la candidatura, manifesta que el treball per sobiranies és un dels trets identitaris de la Crida i que diferencien aquest projecte de qualsevol altre. ‘Són grups oberts a la participació de tothom que treballen en àmbits concrets per a presentar propostes que facin de Sabadell una ciutat més vivible i humana i aquests continguts són els que perfilaran el programa’. D’altra banda va voler destacar la importància  del moment polític que es viu a Sabadell afirmant que ‘és un moment clau en el que tenim la capacitat i la responsabilitat de posar les institucions al servei de les persones, realitzar canvis profunds i posar fre a la situació d’emergència social que pateix la ciutat’.