La CUP aconsegueix posar el Parlament de Catalunya a les portes de la desobediència

Amb l’entrada a registre per part de JxS i la CUP d’una proposta de resolució que declari obert el camí cap a la República Catalana i inhabiliti la jurisdicció del Tribunal Constitucional sobre l’acció del parlament, s’inaugura la legislatura a la cambra autonòmica amb l’interrogant sobre qui ocuparà la presidència de la Generalitat. De moment, amb l’anomenada declaració d’inici es dóna sortida al full de ruta anunciat per Junts pel Sí però amb el contingut volgut per la CUP.

Quan a finals d’agost Junts pel Sí va presentar el seu projecte de full de ruta, hi va incloure una Declaració Solemne d’inici del procés cap a la independència com a primer pas a fer pel nou parlament sorgit del 27S. Aquesta declaració estava dissenyada com una proposta de voluntats que alhora contingués una apel·lació a Madrid i Brussel·les per a negociar mecanismes per a donar la veu al poble de Catalunya.

Aquest inici de perfil baix previst per JxS va encendre les alarmes dins la CUP. En els plantejaments que la CUP maneja en el debat sobre com encarar la nova legislatura hi pesen molt les lliçons extretes de l’anterior. Una d’aquestes lliçons va ser la dificultat d’explicar l’oposició a la Declaració de Sobirania. Com una gran part del sobiranisme va comprar la idea que era millor poc i junts que no que algú es despengés alertant que calia passar de les paraules als fets. I també com, un cop el temps va donar la raó a la CUP, l’autocrítica dins el sobiranisme va ser inexistent. Ni el parlament ni el govern van exercir en cap ocasió la sobirania que proclamava retòricament la declaració. De fet, la suspensió de la Declaració per part del Tribunal Constitucional va passar sense pena ni glòria.

En aquesta nova legislatura l’escenari hauria pogut ser el mateix, però l’aritmètica parlamentària, a diferència de 2013, ha convertit la CUP en decisiva a l’hora d’aprovar qualsevol nova passa en el procés. Els 10 diputats de la CUP han transformat una declaració simbòlica en una càrrega de profunditat contra la legitimitat de l’ordenament constitucional espanyol a Catalunya. Just després de les eleccions, part dels debats dins la candidatura van anar orientats a definir un escenari de ruptura o sobirania efectiva que es pogués situar com a primera acció del parlament, abans de la votació de la presidència. La fórmula anunciada en la conferència del passat 8 d’octubre era la de declarar inhabilitat el Tribunal Constitucional per a qüestionar allò aprovat pel parlament de Catalunya. Aquesta ha estat la línia vermella de la CUP en la negociació de la declaració. Una negociació, però, que ha mostrat alguns dels límits del sobiranisme moderat.

Les dificultats de Junts pel Sí d’acceptar fer explícita la desobediència van haver de ser vençudes a través de la semàntica. Fins i tot la CUP va haver d’imposar el concepte de “república” -que sembla que provoca al·lèrgia a les files de Convergència-. El tempo en què estava situada aquesta declaració -abans del ple d’investidura i en plenes negociacions sobre el què i el com- va jugar a favor de l’esquerra independentista a l’hora d’obtenir una declaració clarament rupturista. La declaració, però, encara no està completa. El següent assalt serà definir en l’annex del text aquelles lleis que el parlament instarà a desobeir per tal de fer prevaldre la sobirania del poble de Catalunya. Serà una nova ocasió per a veure els límits de cada actor i si el tercer en dansa, ERC, apareix a escena.

La declaració suposa un salt qualitatiu molt important en el procés. Situa el parlament a les portes de la desobediència. Que aquest llindar es creui o no dependrà de la voluntat de fer acomplir aquest acord per part de la nova presidència de la Generalitat. Com a l’hora de decidir si tirava endavant la consulta inicial del 9N, com a l’hora de decidir si es convocaven eleccions just després del 9N, com a l’hora de forçar la forma en què el sobiranisme havia de concórrer a les noves eleccions. Tots aquests moments clau -possiblement els més clau del procés- han estat en mans exclusivament del president de la Generalitat. El nou moment clau, quan calgui desobeir frontalment qualsevol nova prohibició del Tribunal Constitucional, també la decisió de fer-ho estarà només a les mans de la nova presidència de la Generalitat. Qui ocupa la presidència no és qüestió menor per a la CUP, ni tan sols qüestió estètica. Fins ara, en el moment de consumar el xoc de legitimitats, Artur Mas sempre ha premut el fre. La CUP vol assegurar que la propera presidència de la Generalitat premi l’accelerador.

TEXT COMPLET DE LA DECLARACIÓ

El Parlament de Catalunya:

PRIMER.- Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

SEGON.- Declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.

TERCER.- Proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

QUART.- Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

CINQUÈ.- Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

SISÈ.- Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d’altres.

SETÈ- Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol de tal manera que permeti l’empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.

VUITÈ.- Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.

NOVÈ.- Declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.