La CUP debat sobre una ponència que proposa anar a les properes eleccions autonòmiques del Principat

parlament CAC

>> Destaca la presentació de dues esmenes a la totalitat, que rebutgen l’oportunitat d’anar a les autonòmiques del Principat.

En el moment de tancar aquesta edició de L’ACCENT, falta una setmana per la celebració de l’assemblea nacional de la CUP a Girona.* Aquesta vegada el debat se centra molt clarament en la necessitat o no de la participació de la CUP en les properes eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

En aquest sentit s’ha presentat la ponència titulada “La CUP i les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya“, favorable a la participació electoral que inicialment signaven les assemblees locals de Celrà, Girona, Manresa, Mataró, Montesquiu, Sant Cugat del Vallès i Viladamat, i a les quals s’han afegit les d’Elx, La Garriga, Salt i Sant Salvador de Guardiola. I a banda d’un paquet d’esmenes presentades per millorar el text base, destaca la presentació de dues esmenes a la totalitat, que rebutgen l’oportunitat d’anar a les autonòmiques i que aposten per centrar-se de moment en les properes eleccions municipals. D’aquestes dues esmenes a la totalitat, una la signa l’assemblea local de Vic (titulada “Els reptes de la CUP: horitzó 2011“), i l’altra és recolzada per les CUP de Berga, Capellades, Reus, Sallent, Valls, Vilafranca i Vilanova i per la UM9 de Sant Pere de Ribes amb el nom “2011: des de viles i ciutats, construïm l’alternativa!“.

De Mataró a Girona

La de Girona és la segona assemblea nacional en menys d’un any. El segon cap de setmana del mes de gener va tenir lloc a Mataró una assemblea nacional extraordinària en què s’havia de decidir l’estratègia de l’organització. En aquella ocasió es van contraposar quatre ponències, d’entre les quals la militància en va escollir una. El sistema de votació fou per liminació de la ponència menys votada en cada ocasió, prèvia retirada d’una de les ponències, la que presentava la CUP de Berga. 

Dles tres que en restaren, fou la ponència “L’alternativa necessària“, signada per les CUP de Manresa, de Lleida i de Sant Celoni la que obtingué la majoria dels vots totals, tot i que la més votada en primera instància havia estat “Municipalisme d’alliberament i unitat popular“, presentada per les assemblees locals de Capellades, Martorell, Sallent, Sant Pere de Ribes, Valls, Vilafranca i Vilanova. “L’alternativa necessària” es presentà en aquell moment com una solució de consens entre dues línies que es manifestaven contradictòries, ja que volia mantenir la identitat municipalista de la CUP, però també la volia convertir en una organització amb capacitat d’intervenció a nivell nacional, que fos “la punta de llança de l’esquerra independentista i la unitat popular”.

Aquesta vegada l’element fonamental de l’ordre del dia és molt més concret. Cal anar, sí o no, a les eleccions all Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya? Però malgrat el caràcter excloent de les possibilitats que hi ha sobre la taula, algunes de les esmenes que s’han presentat plantegen alguns matisos o condicionants a la decisió que la militància pugui prendre diumenge vinent. Com per exemple la possibilitat d’haver de ratificar la decisió que es prengui en una assemblea nacional extraordinària en el cas que sigui favorable a anar a l’esmentada convocatòria electoral. O també, i en cas que la decisió sigui contrària a presentar la CUP a les autonòmiques del Principat, la possibilitat d’obrir un procés de consultes amb la resta d’organitzacions de l’esquerra independentista per, en cas de consens, presentar una possible candidatura electoral que alliberi a la CUP del treball autonòmic i la permeti centrarse en la convocatòria municipal del 2011.

Un debat públic

Dues setmanes abans de l’assemblea nacional, el diari Avui publicava un anunci a pàgina completa amb el manifest “Volem que la CUP es presenti a les eleccions al Parlament”. Impulsat pel militant de la CUP de Manresa Pere Fontanals, el manifest demana, entre altres coses, “una nova manera de fer política a les institucions, (…) ampliar el ventall de possibilitats de vot nacional (…) i obrir el panorama i l’acció política institucional a agents de base, socials, populars i ecologistes”. A més, pretén “posar fi a la desorientació i frustració que pateix una part de la ciutadania, i en concret d’una part del sobiranisme, amb l’actual situació política i que podria provocar un desencís en les properes eleccions autonòmiques, amb la consegüent abstenció”.

Algunes de les adhesions que han recollit, i que no tenen perquè significar un compromís de votar la CUP en cas que es presentés, trobem gent que no milita a la CUP com Víctor Alexandre, Joan Reig, Pep Riera, Josep Maria Terricabres i fins i tot Víctor Terradellas, conseller nacional de Convergència.

En nom del Secretariat Nacional de la CUP, Marc Sallas ha afirmat a L’ACCENT que “aquest manifest ha sorgit des de fora de l’organització i expressa les aspiracions de determinats sectors populars, però que en qualsevol cas, i això és molt important, la decisió la prendrà la militància més enllà de les opinions externes que s’expressin en una o altra direcció”.

*15 de juny de 2009