La CUP, entre l’aparell i l’obertura
La CUP va celebrar el passat 17 de març la seva Assemblea Nacional. Uns set-cents militants es van reunir a Olot per afrontar un debat eminentment organitzatiu, però amb un fort contingut de plantejaments de fons sobre com estructurar la unitat popular.
L’assemblea tenia com a objectiu reorganitzar l’estructura de la candidatura després de l’entrada al parlament. Bàsicament, afrontava dos debats. D’una banda, com articular internament la tasca parlamentària i assalariar militància per a desenvolupar algunes feines. De l’altra, la participació de tot el moviment generat al voltant de la candidatura a les autonòmiques i de la militància de l’esquerra independentista en la presa de decisions de l’organització.
A nivell global, la majoria de la militància va decidir refredar la participació de les organitzacions externes a la CUP en l’òrgan de seguiment parlamentari, el qual va acabar configurat com un apèndix del Consell Polític, que és qui tindrà la darrera paraula en cas que en el Grup d’Acció Parlamentària no hi hagi consens.
Tot i així, el fet que els sectors més partidaris d’un model organitzatiu obert fossin els qui portessin el pes de la redacció de les ponències, ha deixat petja en el fet que l’organització sí que ha institucionalitzat diversos espais de participació que fins ara funcionaven només de manera informal. Així, les assemblees obertes a nivell local, on hi pot participar tota la militància de moviments populars d’una localitat, podran tenir caràcter vinculant. De la mateixa manera, les comissions sectorials sobre temes com construcció nacional, sociolaboral o feminisme continuen obertes a la participació de militants de fora de l’organització.
El resultat final apunta tendències però no defineix. Si bé d’una banda hi ha una tendència dominant cap al reforçament intern de l’aparell nacional de la CUP, d’altra banda es posen en dansa diversos mecanismes de participació del conjunt de la unitat popular. El nou Secretariat Nacional també combina ambdues tendències a parts quasi iguals. Així doncs, l’esdevenidor organitzatiu de la CUP dependrà sobretot del rumb que imprimeixi el dia a dia de l’organització. Un aspecte molt important en una organització que fa de la democràcia participativa un dels seus principals actius, i que va assolir representació institucional a partir de la suma de múltiples sectors.
Un dels punts que presenta una novetat més gran és el de la proposta de les Trobades d’Unitat Popular, unes reunions a l’estil dels fòrums socials que serviran per a discutir aspectes estratègics de la política de la unitat popular. Aquestes trobades precediran, en certa manera, les assemblees nacionals de la CUP, servint així per a canalitzar una part de la participació del conjunt del moviment en la candidatura. La posada de llarg d’aquestes trobades es preveu que serà d’aquí a pocs mesos, en un procés de debat que la CUP vol engegar per a definir la seva estratègia política en els propers dos anys. Aquest procés ha de finalitzar a la tardor amb una nova assemblea nacional.
