La Diada de Catalunya Nord: per l’Estatut i per l’Ovidi Montllor

El 7 de novembre de 1659, el rei Felip III d’Aragó signava el Tractat dels Pirineus en virtut del qual la Catalunya Nord era cedida a la monarquia francesa. Poc després, en un presagi del que succeiria més tard a l’altra banda dels Pirineus, fou prohibida la llengua catalana en actes públics i en els escrits oficials i foren abolides totes les institucions catalanes. Així, cinquanta anys abans que la resta dels Països Catalans, la Catalunya Nord inicià el tortuós camí de la colonització i de l’opressió nacional, amb l’agreujant de trobar-se a soles contra un estat en plena efervescència política i econòmica.

Després de més de tres-cents anys, la llengua és, possiblement, el testimoni més fidel de com d’intens ha sigut el procés de descatalanització: segons dades del 2004, menys d’un 5% del prop de mig milió de nord catalans parlen el català. Això, però, no ha sigut incompatible amb un sentiment identitari fort, que es manifesta en altres aspectes de la vida quotidiana, com es pot comprovar en el suport a l’equip de rugbi local, la USAP. Altres iniciatives com La Bressola o Ràdio Arrels demostren que la catalanitat és ben viva a l’altra banda dels Pirineus

El correllengua a Perpinyà

La campanya per la llengua sorgí a Mallorca i al País Valencià a mitjan dècada dels noranta i, de seguida, fou implantada al Principat. Des del 1999, la cloenda del Correllengua se celebra simbòlicament a Perpinyà, coincidint amb la celebració de la Diada. I també com a retorn simbòlic de la flama de la llengua, associada a la flama del Canigó, que després de recórrer els Països Catalans, retorna a la Catalunya Nord, i, més en concret, al Castellet de Perpinyà, on es custodia la flama que cada 23 de juny encén la foguera del Canigó.

Enguany, el Correllengua de Perpinyà se centra en la reivindicació d’un Estatut per a la Catalunya Nord, que, amb la reorganització territorial que projecta l’Estat francés, corre el perill de diluir-se i d’invisibilitzar-se encara més. El lema triat per a la Diada és “Sem Catalunya Nord, volem un estatut” i amb aquest objectiu en ment, el Col·lectiu Sem Catalunya Nord va organitzar el dijous 5 de novembre una taula rodona amb representants de les llistes a les properes eleccions regionals.

Els actes del dissabte inclouran, com ve sent habitual, una manifestació a les 16h des de la plaça Catalunya, que clourà ales 18h amb els tradicionals parlaments al Castellet. A les 19h eixirà una marxa de torxes cap a la Casa Musical, on un concert servirà per retre homenatge a Ovidi Montllor. En aquesta ocasió, el valencià Feliu Ventura compartirà escenari amb artistes locals i d’Occitània.

L’esquerra independentista, com cada any, s’ha sumat a la convocatòria i algunes organitzacions han preparat actes propis. És el cas de la CUP, que, tot i que no consta a l’agenda del seu web, ha preparat un acte polític a la plaça dels Peluts a les 11h del matí. Per animar a la gent del Principat a participar-hi, l’esquerra independentista ha difós un cartell unitari on fa una crida a “pujar-hi”.