La Fiscalia de Medi Ambient porta a la central nuclear d’Ascò als jutjats

radiacionsLa denuncia va dirigida contra l’exdirector de la planta, Rafel Gasca; l’excap del servei de protecció radiològica, Francesc González; el cap de l’explotació de la central J.S.; i l’inspector resident titular, A.G., aquest a més membre del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Serà la jutgessa de Gandesa qui decidirà si admet o no a tràmit la denúncia de la fiscalia de Tarragona, que exposa quatre presumptes delictes arran de la fuita radioactiva ocorreguda a Ascó el 2007.



Els fets

La nit del 26 de novembre de 2007, segons la investigació de la fiscalia, quan finalitzava la recàrrega,va haver-hi un vessament d’aigua radioactiva. Com no es va activar la ventilació d’emergència, no hi havia els filtres corresponents que haurien evitat l’emissió de partícules radioactives a l’exterior, i aquestes van eixir pel fumeral. L’equip directiu, va alterar els sensors de radiació per evitar que s’encengués l’alarma i aquesta temeritat, segons, la fiscalia, van impossibilitar l’entrada en funcionament de la ventilació d’emergència. A més, ja coneguda la fuita no es va comunicar el fet al CNS ni tampoc es van cancel·lar les visites d’estudiants.

La denúncia

Cal recordar que els fets es conegueren un any després (2008) per la denuncia feta per Greenpeace. Arran de la descoberta el Ministeri d’Indústria imposà una multa de 15,4 milions d’euros a l’empresa explotadora (Endesa Generación SA), que encara que es tractà de la sanció més alta de la història nuclear catalana i estatal, no supera els beneficis que la central optè en un sol dia de funcionament. Ara, l’informe de la fiscalia afirma que no hi hagué errada tècnica i acusa l’equip directiu d’Ascó de “negligències, imprudències i omissions” al permetre que es propagaren a l’exterior partícules radioactives sense cap control i que, durant quatre mesos van poder ésser transportades per l’acció del vent i la pluja. En resum, la fiscalia denuncia la “pressumpta comissió de delictes contra la seguretat col·lectiva per exposició a radiacions ionitzants a persones per imprudència greu, contra el medi ambient, contra els drets dels treballadors i falsedat de documents”.

Precedents

Ens trobem davant del segon cas de la història, onze anys després que els responsables de Vandellòs I foren encausats per l’incendi que quasi provoca una catàstrofe el 1989, en el que fou l’accident nuclear més greu que mai s’ha donat a l’estat espanyol. En aquell cas el lobby nuclear obtingué una sentència absolutòria i guanyà la partida a l’acusació popular representada per l’advocat mediambientalista Marc Viader.