La lluita de l’Hospital de Sant Pau, capdavantera en la defensa de la sanitat pública
La retallada de la paga extraordinària d’aquest desembre i l’acomiadament de 4 treballadores ha estat el desencadenant d’una nova onada de protestes en defensa de la sanitat pública. Una onada que ha tingut com a capdavantera la tancada a l’hospital barceloní de Sant Pau per part dels i les treballadores d’aquest centre, que tenen previst mantenir-la de forma indefinida, i que poc a poc, ha fet que altres centres hagin començat a emprendre mobilitzacions.
El cas de l’hospital de Sant Pau és un dels que exemplifiquen les retallades patides per la sanitat pública catalana, especialment afectada per les retallades d’un govern, el de CiU, que ha apostat sense complexos per una privatització progressiva de la sanitat. A Sant Pau des de l’abril passat hi ha hagut el tancament de 84 llits; el tancament de les consultes externes 11 dies laborables l’any; una saturació d’urgències causada pel tancament del servei d’urgències de centres propers; altes precipitades, que han acabat supsosant reingressos i allargament de les llistes d’espera. Les treballadores en lluita denuncien a més la retallada en farmàcia hospitalària; la retallada en elements tant bàsics com pròtesis i catèters; la reducció de l’activitat de serveis com Radioteràpia, Radiologia, Medicina Nuclear i Hemodinàmica; i el tancament de quiròfans a la tarda, amb una reducció d’intervencions programades de 713 intervencions anuals (que suposa 3 sessions quirúrgiques diàries menys).
El comitè d’Empresa denuncia que aquestes retallades del servei sanitari als ciutadans han anat acompanyades de l’atac als drets i condicions laborals dels treballadors des de juny del 2010, com ha estat la baixada de salaris, la retirada del fons social, del complement del menjador laboral -triplicant-ne el preu-, la retirada de l’ajut d’escola bressol, l’ anulació del complement de salari en cas de baixa per malaltia i la paga de Nadal, factor aquest últim, que ha desencadenat la tancada junt amb l’acomiadament de 4 companys amb una vinculació a l’Hospital de entre 2 i 6 anys i que segons la llei tenien contracte fix.
Una gestió tacada per nombrosos escàndols de malversació
L’Ambient a Sant Pau ha estat especialment enrarit pels escàndols protagonitzats per la direcció, al mateix temps que s’intensificaven les retallades dels serveis i de les condicions dels treballadors. Uns escàndols que han portat a diversos càrrecs a ser imputats pel jutge per malversació de fons públics, són Albert Folia, president fins fa pocs mesos del patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’hospital (ara presidida per l’exconseller Xavier Pomés), i l’administrador de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un càrrec rotatiu nomenat pels membres de la fundació, integrada per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Arquebisbat. La investigació, que podria acabar afectant excàrrecs públics de l’etapa de govern tripartit i del període anterior, se centra en l’operació de descapitalització de l’hospital, que començà el 1991 quan els treballadors passaren, sense que es fés públic, de dependre de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a la Fundació Gestió Sanitaria, sense capital completament deficitària, i la gestió començà nombroses operacions irregulars com el nomenament de càrrecs ficticis per a col·locar personatges de confiança política amb grans remuneracions. Un dels casos més flagrants ha estat el cas de Ricard Gutiérrez ex “gerent adjunt” i personatge de l’òrbita del PSC, que cobrà des de 2004 fins a 2011 entre 80.000 y 110.000 euros anuals sense tenir cap vinculació amb el centre, i rebent una indemnització de 158.000 euros en ser acomiadat. Així, des de la secció de la Federació de Treballadors de Catalunya (FTC) a Sant Pau denuncien l’actuació dels directius, que “enlloc de defensar el centre i el servei als ciutadans practiquen la genuflexió amb la Conselleria de Sanitat”; l’existència de “càrrecs numeraris”; “de veure com la nostra entitat esta històrica i contínuament esquitxada per escàndols envers la gestió del recursos públics, com ens redueixen l’activitat sanitària, ens tanquen llits i ens augmenten les ràtios de pacients, provocant un empobriment de la qualitat assistencial”.
Una ‘tancada’ oberta a totes les lluites
La tancada va començar el dijous 29 de novembre al matí, quan uns 200 treballadors començaren la protesta, instal·lats amb tendes al vestíbul de l’hospital, i ha acabant essent una protesta també dels i les veïnes que han vist retallat el servei sanitari públic i han mostrat el seu suport assistint a les nombroses activitats organitzades. Igualment, ha esdevingiut un centre de trobada i de difusió d’altres lluites i mobilitzacions laborals i socials de Barcelona. S’hi han fet actes explciant la lluita dels treballadors de TMB, de denúncia de la repressió dels Mossos exposant el cas de l’Ester Quintana i les bales de goma; xerrades de Teresa Forcades, dels treballadors de Telefònica en lluita, cinefòrums, i fins i tot concerts d’òpera de músics que han volgut donar el seu suport a la lluita. La tancada ha rebut el suport de les organitzacions i col·lectius de l’esquerra de Barcelona, entre ells les de diverses assemblees de barri i d’organitzacions de l’esquerra independentista com la CUP i Endavant OSAN, que hi realitzaren algunes de les seves assemblles.
Altres hospitals inicien mobilitzacions
La mobilització dels i les treballadores de Sant Pau ha estat la més ferma i decidida, i té voluntat de ser indefinida, però poc a poc altres centres, que pateixen també grans retallades i empitjorament de les condicions de treball, han iniciat també mobilitzacions. A l’Hospital de la Vall d’Hebron, el més gran de la comunitat autònoam de Catalunya, amb una plantilla de 7.000 persones, la junta de personal convocava una tancada d’un dia el dimecres dia 12 des de les nou del matí, també reclamant el pagament de la paga de Nadal i en protesta per les retallades, en una tancada que tenia també voluntat de confluència amb altres lluites, com la dels veïns de la Guineueta que lluiten en defensa del CAP del barri, o els treballadors del campus Mundet de la Universitat de Barcelona que se sumaven a la protesta. També es feia tancada a l’Hospital Clínic de Barcelona i al Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Els treballadors de l’hospital de Bellvitge a l’Hospitalet també convocaven el mateix dia una cadena humana i assemblea, igual que a l’hospital de Viladecans. També es convocaven actes de protesta l’Hospital Joan XXII de Tarragona, a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, i a la Mútua de Terrassa, entre altres, en el que pot ser l’inici d’una onada de lluites per la sanitat, aquest cop protagonitzada pels i les treballadores.
L’obscur projecte de privatització de l’Hospital Clínic |
|
|
El cas de l’Hospital Clínic de Barcelona, el segon hospital públic més gran de Catalunya en llits i activitat, és especial, ja que es troba al caire d’un procés d’imminent privatització si el govern de CiU aconsegueix els suports necessaris. “Tot està punt”, declarava Roser Fernández, número dos de Boi Ruiz i secretària general de la Conselleria, poc abans de les eleccions passades i comptant amb una majoria absoluta de Mas. El cop rebut per la formació conservadora ha frenat el procés, però no ha aturat els plans de privatització d’aquest històric centre. Recentment, informacions dels mitjans ElDebat.cat i del Diario Médico destapaven alguns aspectes del procés de privatització, fins ara encoberta, que beneficiaria afigures properes a CDC i Mas. Es revelaven alguns detalls escandalosos, com tractes per reservar llits per a potentats malalts d’Emirats del Golf Pèrsic i també fons de Qatar interessats a invertir-hi, mitjançant societats de capital risc.
La privatització tindria com a protagonista Jaume Aubia, home fort del del Col·legi de Metges de Barcelona des de fa 30 anys i figura emblemàtica de “la CDC dels negocis”. Inicialment hi hauria tingut un paper important Josep Prat, ara apartat per la seva imputació judicial arran dels escàndols de l’Institut Català de Salut. Una altra figura rellevant és Xavier Pomés, antic conseller de Sanitat i Interior amb les governs de Pujol, i actual president de la polèmica Fundació de Gestió de l’Hospital de Sant Pau i també president del patronat del Clínic. A més, és un alt directiu de congregacions eclesials amb interessos en la sanitat, segons alguns analistes l’home més fort de l’església Catòlica en l’àmbit sanitari principatí. Tant Aubia com Pomés, igual que abans Josep Prat, estan ben relacionats amb personatges com Feliu Sucarrats, Ramón Bagó o la família Sumarroca, propietaris dels principals grups privats que es beneficien de la privatització de la sanitat al Principat sota el govern de CiU.
