La manifestació contra la derogació de la Doctrina Parot i l’oblit del feixisme
PP, UPyD, i Ciutadans, conjuntament amb les Associacions de Víctimes del Terrorisme, (em sembla que s’oblidaren de l’Associació 11 M, o no els interessa?) varen omplir els carrers de Madrid en contra de la derogació de la Doctrina Parot. El Tribunal d’Estrasburg de Drets Humans ha emès una sentencia declarant-la il·legal i els que diuen acatar les sentències dels tribunals de justícia surten al carrer a manifestar-se en contra.
Les declaracions dels diversos “líders del PP” són de llibre de por. Es posen a la boca la paraula “botxins” i demanen drets humans per a les víctimes i no pels “botxins”. Esperança Aguirre s’ha cobert de glòria.
Fem memòria: el PP s’ha negat a condemnar els crims del Franquisme; posà pals a les rodes a donar la informació sol·licitada per la jutgessa argentina que va obrir la causa contra dels crims del franquisme; també ha posat molts problemes per arribar a localitzar les fosses comuns on varen esser enterrats republicans i republicanes assassinades, a les quals portaren a fer “el paseillo”.
No volen saber res dels torturadors del franquisme que encara segueixen vius , igual que els membres del Govern Franquista que tenen responsabilitat en les darreres condemnes a penes de mort. Un d’ells emparentat de prop amb el ministre de Justícia Ruiz-Gallardon.
Una delegada de Govern, Llanos de Luna, s’ha atrevit a muntar un acte d’homenatge a “La hermandad de la División Azul” (ho escric en castellà, ja que estim massa la nostra llengua). Aquesta “División Azul” va donar suport al nacionalsocialisme i a Hitler durant la II Guerra Mundial.
Empren algunes associacions de víctimes del terrorisme com a punta de llança per als seus interessos tot manipulant-les, tot i que dir que no ho necessiten massa.
Durant la comissió parlamentaria que va cobrir l’aberrant atemptat terrorista de l’11 M (encara hi ha coses no massa clares, que no sé si s’arribaran a aclarir mai; esper que si per les víctimes propiciatòries) Pilar Majón, presidenta de l’Asociación 11 M, s’adreçà a alguns diputats del PP que reien mentre es descrivien els fets : “¿De qué se rien sus señorias?” Una de les que reien, ara és la Presidenta del Consell Insular de Mallorca, la senyora Salom.
Tornant a la manifestació, hi ha comentaris de premsa que diuen que mai s’havia vist tantes mans amb la salutació feixista des d’abans de la II Guerra Mundial; el mateix amb banderes franquistes “pre-constitucionals” prohibides (i sense que tinguessin cap problema per part de la policia).
Puc entendre el dolor per la mort d’una persona estimada, però no entenc que demanin revenja, quan allò que haurien de demanar és justícia.
Cap assassí de republicans i republicanes espanyoles (Franco fou un terrorista!) ha passat per un judici i anat a parar a presó. Ans el contrari, quasi tots tingueren bons càrrecs i bones remuneracions.
Nosaltres i molts com jo, no demanam revenja, demanam justícia i que caigui sobre els torturadors franquistes, sobre els que tingueren a veure amb les condemnes a mort que no obeïen a cap procés legal i reparació per la quantitat de mancances judicials; demaman justícia per a totes les víctimes que donaren suport amb la seva vida a la llibertat i la democràcia.
Volem que tots els símbols franquistes desapareguin de les nostres ciutats. No volem la indignitat d’haver de passar-hi per devora ell i que ocupin llocs “d’honor” a les places i llocs emblemàtics. Si qualcú els vol guardar que li munti un museu.
També existeix el terrorisme d’Estat fet des de despatxos. Hi ha molta gent que té les mans mullades de sang i no ha premut mai el gatell d’una pistola. Ells mai han cregut en la democràcia, l’han emprada per manejar, manipular, escalar i tocar doblerets públics dels partits espanyols de dretes; és aberrant. Tant aberrant que ofereixen un càrrec a les llistes per a les properes eleccions a la Presidenta de l’AVT Angeles Pedraza.
Vull denunciar l’oprobi d’aquesta mala gent que intenta fer treure a defora la visceralitat d’una gent que la poden manipular a la perfecció. Tots els presidents dels diversos governs espanyols varen negociar amb ETA, des d’Aznar fins a Zapatero. Fins i tot podria afirmar-se que, a alguns, ETA els hi va anar de conya.
