La raó d’Estat per sobre els drets humans

La decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, d’avalar les il·legalitzacions de les formacions basques Batasuna, Euskal Herritarrok, Herri Batasuna i diverses llistes electorals, per part de l’Estat espanyol, desestimant els seus recursos és una molt mala notícia. Una mala notícia per la vulneració evident de drets democràtics que suposa, i una mala notícia perquè dóna suport a la política de guerra de l’Estat espanyol, que després de fer marxa enrere en el procés de negociació de Loiola, ha tornat a la vella recepta de la repressió en tots els fronts, política que inclou l’apartheid de l’esquerra independentista, malgrat que aquesta suposi, com ha demostrat en les darreres eleccions europees, la tercera força política al País Basc, amb el suport de més del 15% de la població.   

El Tribunal europeu, doncs, ha avalat la política de l’Estat espanyol, i ha tancat més portes a la possibilitat d’una pau que només vindrà per un procés de negociació política i pel reconeixement del dret a l’autodeterminació, un procés que aquesta decisió farà més difícil, allargant el conflicte, i en conseqüència, el patiment, tant per aquells milers de persones a qui es despulla dels seus drets a la participació, la llibertat d’expressió i d’associació, com dels qui rebran les lògiques respostes que aquesta repressió i imposició genera.  

La decisió, tanmateix, ens permet entendre i situar alguns dels esdeveniments dels darrers temps, com pot ser la sorprenent admissió ‘in extremis’ de la candidatura Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees. El fet que fos impulsada per diferents forces d’esquerra i nacionalistes d’altres pobles de l’estat, suposava estendre la persecució d’idees molt més enllà del País Basc. La proximitat de la decisió del Tribunal d’Estrasburg, probablement ja coneguda pel govern espanyol en les seves més altes instàncies, haurien pesat alhora d’assegurar el tret apuntant a la peça important: l’aval d’Estrasburg. Però al mateix temps demostra l’encert de la iniciativa solidària, que va permetre situar en aquesta escletxa una opció que ha demostrat la fal·làcia antidemocràtica que és la llei de partits espanyola, tornant a dibuixar, i malgrat les dificultats, un foto real de la voluntat democràtica del poble basc, una realitat que no es veu representada en les institucions actuals, completament mancades de legitimitat democràtica.  

Per altra banda, el fet que la decisió hagi estat molt més contundent que les anteriors en casos com al prohibició de partits turcs i kurds, és també significatiu. El fet que l’Estat espanyol sigui membre de la UE, a diferència del turc, contra el qual els drets humans són sovint només un pretext per evitar una presència incòmoda per a diferents estats, és un element prou aclaridor, que ens posa davant els nassos una realitat que sovint no hem volgut creure. Les institucions de la Unió Europea tampoc estan al marge de les pressions i influències polítiques dels estats, i també la raó d’estat hi té molt més pes que els drets democràtics dels ciutadans. Aquest és un fet que confirmen altres decisions recents, com l’aval a les mesures repressives contra els immigrants, inclosos ciutadans europeus, que clarament afavoreix la persecució del minories estigmatitzades i perseguides com la gitana, arran dels recents pogroms a països com Itàlia. L’aposta per les polítiques de retallades de drets en nom de la seguretat és ben ferma, i cal preveure, per tant, que en els propers anys s’estengui la persecució d’idees a diferents països d’Europa com una arma més dels estats contra els moviments d’alliberament nacional, opcions d’esquerres o minories nacionals senceres.

Si la Unió Europea ja es caracteritzava per unes institucions econòmiques i polítiques opaques, escassament representatives i amb escassa legitimitat democràtica, ara ens queda ben clar que també en l’àmbit judicial, fins i tot dels drets humans, el projecte europeu és un projecte per als estats i les classes dominants, i no cal esperar-ne cap garantia per als ciutadans quan els seus drets topen amb els veritables interessos d’aquests.