La revolució cubana des de la bitàcola

Alternativa Cuba, espai promogut per dos catalans, Oriol Plana i Oriol Tuson, com a proposta de guia de “viatge per la història i la revolució” cubana, entrevista per a L’ACCENT sengles protagonistes de la cada cop més nombrosa comunitat illenca de “blocaires en defensa de la revolució”, que recentment celebrava la seva primera trobada a nivell nacional i que, amb una presència tan o més important en altres plataformes de les anomenades xarxes socials, en particular Twitter, ha pres consciència de representar una escletxa, potser ja la més potent1, de transmissió de la realitat cubana, una perspectiva del país caribeny ben allunyada dels interessats tòpics i clixés que continuen inundant els mitjans de comunicació de masses capitalistes.

encuentro3“Va ser un moment molt oportú per a intervenir, col·laborar, compartir, unir criteris, per fer la crítica revolucionària i constructiva, aquesta que en aquests moments és tan necessària”. Ras i curt, així definia Raisa Martín, editora del periòdic digital Solvisión de la província oriental de Guantánamo, Cuba, i administradora del bloc La Guantanamera, el I “Encontre de Bloguers Cubans en Revolució”, celebrat a la Universitat de Matanzas Camilo Cienfuegos durant els passats 27 i 28 d’abril de 20122, amb la participació de més de 60 blocaires d’arreu de l’illa caribenya, una experiència “plena de vida, de provats reclams, sinceres respostes, coratge, valentia. Un lloc on ningú va manar callar ningú, on qui va parlar, va dir el que pensava, va suggerir idees, va propiciar el debat”, tot plegat en el marc d’una iniciativa que promet continuïtat perquè “va ser útil, valedora, susceptible a canvis, com la vida mateixa”.

En un “context de guerra mediàtica permanent”3, la periodista cubana no dubta en anar directe a l’arrel de la qüestió i denunciar aquelles persones que “reben diners per entrar a Internet i comentar sobre tot tipus de materials entorn a la revolució cubana”. Ho fa “des d’aquest espai, molt petit i personal, on publico sobre vivències personals, articles sobre Guantánamo, la meva ciutat, el Guantánamo real, cubà, més enllà de la base naval dels EEUU en territori robat”. Actualment es calcula que podrien interactuar a la xarxa de l’entorn de 1000 blocs administrats per autors cubans que, amb diferents interessos i al voltant de múltiples temàtiques4, conflueixen en el compromís de defensa de la revolució, ja sigui des de la pràctica periodística o bé com a simples aficionats, molts d’ells amb materials de gran qualitat5 que no dubten en difondre hàbilment mitjançant altres canals de comunicació 2.0, amb especial dinamisme des de Twitter. Tot plegat, assolint l’objectiu d’haver obert una escletxa gens menyspreable de lluita contra el que Martín descriu com “una agressió permanent, perquè senzillament no hi ha debat en busca de la veritat, sinó una tergiversació de la realitat cubana a l’exterior y aquesta veritat de Cuba és la que ens correspon defensar als blocaires revolucionaris”, punt en que coincideix amb Norelis Morales, a l’hora de destacar que “qualsevol anàlisi seriós ha d’implicar no aïllar-se del context, al qual sumaria un altre component, les campanyes mediàtiques contra els habitants de l’illa. Els blocs arreu del món són vigilants dels mitjans”. No són paraules buides responen a l’experiència d’haver tingut “la singular oportunitat d’haver fet notícies que han donat la volta al món i d’haver sentit, en la pròpia persona, el rigor del terrorisme mediàtic que arriba a qualsevol qui faci un periodisme que no compleixi disciplinadament les matrius d’opinió de les transnacionals de la informació, en particular sobre Cuba” i continua “amb totes les insatisfaccions que tinc amb el periodisme vist de manera general a l’illa, no s’ha de perdre de vista que els mitjans cubans tenen la missió de respondre a la immensa majoria del poble que no vol capitalisme, ni neoliberalisme, i sí que aposta per una societat més humana i justa.”

I és que precisament en un moment d’intens debat intern sobre el paper dels mitjans de comunicació a Cuba6, Morales, periodista i escriptora natural de Santa Clara que confessa obertament el seu “amor per aquesta professió”, autora del bloc Islamía i impulsora al mateix temps de l’espai de trobada Blogueros y Corresponsales de la Revolución, s’atreveix a sentenciar, des d’aquesta privilegiada situació, que “el millor periodisme avui s’està fent a la blocosfera, a pesar de les limitacions tecnològiques7”, al mateix temps que, lluny de fer el joc a aquells qui tracten de desacreditar-los amb l’etiqueta d’”oficialistes” del govern revolucionari, una “sobirana estupidesa que no m’esforço en desmentir”, opta per fer sentir l’orgull d’escriure “lliurement del tema que indiqui la meva consciència que pertany al meu poble, poble que ha donat lliçons de resistència i generositat dignes de les d’una epopeia”. D’aquesta manera, la trobada de Matanzas va suposar “un moment de tall, de veure el que s’havia fet… una mostra representativa de blocs consolidats i d’altres que comencen”, una oportunitat alhora per trobar-se i encetar “un diàleg horitzontal i democràtic” amb la voluntat de reforçar alhora el valor de compartir “aquest imaginari socialista” que Morales no dubta en destacar com a denominador comú del fenomen blocaire que va fer possible l’encontre que “esperem celebrar novament l’any vinent a la ciutat de Santa Clara”.

encuentro1Que hi ha vida més enllà del que ens expliquen les “transnacionals de la informació” ho demostra el periodisme crític i compromès que, com no podia ser d’altra manera, és més que mai una realitat en un país en revolució, un país on, tal com destaca Raisa Martín “hi ha defensors de Cuba que han convertit les seves bitàcoles en veritables mitjans de premsa”. Certament, és més que probable que els “blocaires cubans en revolució” reunits a Matanzas representin avui un molt més ric i nodrit encara espai d’avantguarda del periodisme produït a l’illa. Tot plegat sense deixar de precisar el sentit d’amplitud i complexitat que descansa en la raó de ser del moviment blocaire cubà doncs, tal com s’afanya a concloure l’editora guantanamera “no penso que els blocs hagin aparegut per a suplir qualsevol mitjà de premsa, parlem de coses completament diferents, els mitjans de premsa ofereixen materials en diverses sessions per als gustos dels consumidors, diguem-ne articles sobre educació, cultura, esports, política, el bloc és quelcom més privat, més petit… molt personal, els blocs ofereixen al món aquesta mirada més personal de Cuba”. Una mirada que sorgida precisament de la inquietud de “fer i administrar el meu propi mitjà de premsa, un repte que sentia havia d’assumir. Així veia la llum La Guantanamera, projecte que recentment ha assolit els cinc anys de vida i que pren el seu nom per ser el primer fet per una periodista de la més oriental de les províncies cubanes”. Orgull més que merescut.

En un país on “trinxeres d’idees valen més que trinxeres de pedres”, estem convençuts que el seu autor, José Martí, considerat per tots els cubans l’’”apòstol de la independència”, reconegut “autor intel·lectual del Moncada” pel mateix Comandante en Jefe, Fidel Castro Ruz, desitjaria llarga vida a la xarxa a projectes com els de Norelis Morales i Raisa Martín, de Guanahacabibes a Punta de Maisí, passant per Santa Clara i Guantánamo, tot donant la benvinguda a iniciatives com la dels joves universitaris de La Joven Cuba, propostes totes elles que han contribuït a fer de “la blocosfera cubana un lloc de confluència que tenen totes aquelles persones que en aquesta illa defensen Cuba des de qualsevol espai, sota qualsevol nom, qualsevol professió”, persones que no posen en venda la seva llibertat, que ni diuen “una mentida, ni em paguen per propalar un enunciat, ni deixo que coartin la meva llibertat personal i social, en definitiva, persones que, individualment i col·lectiva, defensen els ideals de la revolució des d’on faci falta, també des de la bitàcola.

Enllaços d’interès

Alternativa Cuba http://alternativacuba.blogspot.com

Solvisión http://www.solvision.cu

La Guantanamera http://la-guantanamera.blogspot.com

La Joven Cuba http://lajovencuba.wordpress.com

Blogs Cubanos http://blogscubanos.wordpress.com

Blogazo por Cuba http://blogazoxcuba.wordpress.com

Islamía http://islamiacu.blogspot.com

Blogueros y Corresponsales de la Revolución http://bloguerosrevolucion.ning.com

Notes:

[1] Potencial que els altaveus informatius del capital han intentat repetidament minimitzar, quan no desacreditar, malgrat no l’hagin pogut ocultar, fet que contrasta amb el fervor amb que s’ha impulsat i patrocinat, en aquest cas des de dalt, un moviment com aquest en sentit contrari. A finals de 2010 un “cable” aconsellava al Departament d’Estat dels Estats Units d’Amèrica (EEUU) ”Pensem que la jove generació de dissidents no tradicionals… pot desenvolupar un paper a llarg plaç en una Cuba post-Castro” (Jonathan D. Farrar, 18 de desembre de 2010). L’administració Obama ha aprovat milionaris fons dirigits a fomentar els “cibermercenaris” a l’illa amb l’objectiu de difamar sobre Cuba a través de les tecnologies de la comunicació, així com conformar plataformes digitals dissenyades expressament per evadir el control de l’Estat cubà. El mateix diari The New York Times publicava el mes de juny del 2010 que la Casa Blanca lidera un esforç global per crear una Internet a l’ “ombra” o “Internet en una maleta”, així com sistemes de telefonia mòbil per a “dissidents”, amb l’objectiu de “minar governs incòmodes…”

[2] La trobada fou convocada “pels joves administradors de La Joven Cuba”.

[3] El bloqueig de més de mig segle que els EEUU continuen practicant impunement contra Cuba va molt més enllà de l’esforç, tan criminal com infructuós en la consecució dels objectius a que respon, per ofegar l’economia del país i les condicions materials de la seva gent. També és un bloqueig tecnològic i de la informació que sens dubte ha aconseguit, amb molta més eficàcia que l’anterior, traslladar a gran part de l’opinió pública mundial una visió parcial, deformada i totalment estereotipada de la realitat del país i de la revolució en el seu conjunt.

[4] Malgrat les dificultats per trobar fonts fiables de recopilació de bitàcores que responguin a aquest patró, val la pena

estar atents a la tasca de recopilació que des de per Blogs Cubanos, s’està duent a terme en l’actualitat, un important treball d’inventari mogut pel repte de “llistar 1000 blocs que presenten la realitat cubana de forma amable o mitjançant la crítica constructiva i no toquen solsament temes d’actualitat política, sinó que parlen de cultura, d’educació, etc.”

[5] La trobada de Matanzas va reunir una mostra sociològicament molt completa de creadors de bitàcores, temàticament diversificada. Poc després de l’encontre i vist en retrospectiva, Blogazo por Cuba, difonia la reflexió que “malgrat aparentment Cuba compta amb una blogosfera relativament jove, sí que podem dir que està constituïda per persones preparades, plenes de desitjos d’escriure, d’explicar les seves experiències, de mirar els processos que ens envolten amb una òptica capaç de dir-ho tot pel seu nom i alhora criticar el que es considera mal fet…”

[6]  Lluny d’esquivar un debat de tal calat, Raúl Castro Ruz, Primer Secretari del Partit Comunista de Cuba (PCC) i President dels Consells d’Estat i de Ministres, aborda de ple, en el discurs de clausura de la Primera Conferència Nacional del Partit celebrada a La Habana els passats 28 i 29 de gener de 2012, la tasca de “promoure una major democràcia… afavorint que les discrepàncies siguin assumides amb naturalitat i respecte, incloent als mitjans de comunicació de masses”, afegint que “és necessari incentivar una major professionalitat entre els treballadors de la premsa… superar actituds simuladores i oportunistes sorgides, a l’empara de la falsa unanimitat i el formalisme, en el tractament de diferents situacions de la vida nacional”.

[7] En la línia de la nota 3, els EEUU han impedit sistemàticament l’accés a la banda ampla als habitants de l’illa, dany que en l’actualitat s’està pal·liant parcialment fent arribar el cablejat de fibra òptica per mar des de la República Bolivariana de Veneçuela, fet que desmunta de cap a peus l’estès tòpic de desinformació que pretén fer-nos creure que el govern cubà censura l’accés a Internet als ciutadans del seu país. Res més lluny de d’una realitat que, paradoxalment, és provocada per aquells qui la denuncien.