La trampa i l’oportunitat
No deixa de sorprendre el canvi de l’actitud pública que, en relació a l’esquerra abertzale, han tingut determinats sectors en els darrers temps. L’aposta decidida d’aquest moviment per un canvi estratègic, la capacitat de impulsar una unitat independentista i d’esquerres i l’augment del suport popular demostrat en les darreres eleccions municipals després d’anys de treball il·legal, són segurament els principals elements que expliquen aquest canvi.
És igual si es tracta de córrer a fotografiar-se amb els seus representants quan visiten el país o d’anunciar acords polítics de cara a les Corts espanyoles: cada escenificació va encaminada a presentar-se com el principal aliat de l’esquerra abertzale, el seu equivalent polític als Països Catalans.
Des de la perspectiva de l’esquerra abertzale, però, em sembla que les coses es veuen d’una altra manera. Tant des del punt de vista d’on vénen (encara són un moviment il·legal), com des del de cap a on van (un escenari de resolució del conflicte), l’esquerra abertzale té avui interès en fotografiar-se amb tots els partits polítics i, si pot, en presentar acords públics amb ells. Des d’aquesta perspectiva, doncs, el fet que es fotografiï amb SI o amb ERC no és una qüestió de referencialitat, sinó una qüestió d’oportunitat i d’interès polític.
Però més enllà d’això, mirar de justificar la pròpia estratègia homologant-la a la de l’esquerra abertzale a partir d’aparèixer junts públicament és fer trampa. I encara és més trampa – i això ho comparteixen ERC i SI amb altres sectors de l’independentisme – mirar de justificar les pròpies apostes polítiques dient que “els bascos estan fent exactament el mateix que nosaltres”.
Senyores i senyors de l’independentisme correcte que, encara fa no tant de temps, amonestava i mirava amb mals ulls aquells qui tímidament (tampoc no es podia fer d’una altra manera) assenyalaven l’esquerra abertzale com un exemple a seguir: si l’esquerra abertzale és on és, si l’esquerra abertzale pot fer avui una aposta generosa per la unitat en el camí de la independència, en el camí de la transformació social, és per què durant més de 50 anys, i a través de l’estratègia armada que ara ha decidit abandonar per motius d’oportunitat política, ha estat construint organització popular de base en tots els àmbits de la societat amb un objectiu ben clar: una Euskal Herria independent i socialista.
Encara ara, quan l’objectiu és assolir majories institucionals per poder tirar endavant el seu projecte, segueixen sent la mobilització i l’organització els elements vertebradors irrenunciables del seu projecte polític.
Des d’aquesta modesta columna, els seguiré desitjant el millor.
