La victòria del ‘sí’ dóna aire a la revolució veneçolana

Amb el 54,36% dels vots favorables, s’elimina la restricció per presentar-se a les eleccions veneçolanes.

L’ACCENT hem recollit valoracions tant des de Caracas com des dels Països Catalans sobre els reptes que té el procés bolivarià iniciat fa 10 anys.

“La gent dels populosos barris caraquenys del 23 de Enero i de Catia va sortir en massa quan es va conèixer la victòria del ‘sí’ i va omplir l’avinguda que va cap al palau presidencial veneçolà. La victòria en el referèndum s’ha viscut amb una gran emoció, ja que la gent tenia moltes ganes de poder tornar a celebrar una victòria bolivariana”. Ho explica a L’ACCENT el sociòleg basc Luismi Uharte, que viu a Caracas i és autor d’El sur en revolución (Txalaparta, 2008). L’emoció la justifica que el 2007 el procés que viu Veneçuela va perdre per primera vegada des de l’arribada de Chávez al poder, i que malgrat que a les eleccions municipals del novembre passat l’anomenat “chavisme” havia guanyat a nivell nacional, a la Gran Caracas va perdre. És per això que, segons Uharte, “hi havia una gran necessitat de tornar a prendre el carrer en una celebració, la victòria ha estat com una catarsi”.

Els resultats de les urnes
La població de Veneçuela estava convocada el diumenge 15 de febrer per decidir sobre la modificació dels articles de la Constitució del país que restringien a dues les vegades que una persona es podia presentar de manera consecutiva a un càrrec electe. Un 54,36% dels votants va donar suport a la reforma, cosa que significa que el president Hugo Chávez es podrà presentar a les eleccions presidencials previstes pel 2012. El ‘no’ va perdre, però va aconseguir un poc menyspreable 45,63% dels vots. La participació va ser molt elevada: fins a un 70% de veneçolans van acudir a les urnes.

“Avui ha guanyat la veritat contra la mentida, ha guanyat la constància d’un poble. Avui hem obert de bat a bat les portes del futur”, expressava un Chávez satisfet en conèixer el resultat des del balcó del Palau de Miraflores. I afegia: “Avui surt reforçat el socialisme bolivarià davant del món, avui surt reforçada la Revolució Bolivariana davant del món”.

Aquesta victòria dóna tranquil·litat al procés bolivarià per continuar treballant en el que Chávez va anomenar “èxits de la la Revolució aquests darrers 10 anys” i poder aprofundir-los de cara al futur: “Hem de revisar tot el que hem fet i començar a rectificar, a ajustar, a enfortir els aspectes econòmics i socials. Les missions socials encara s’han de reforçar més. I després estarem en condicions, en millors condicions, a partir de 2010, per continuar obrint nous horitzons, nous espais.

Anàlisi dels vots
El 54,36% s’ha aconseguit amb una mica més de 6 milions de veneçolans que van votar afirmativament. Això significa que els partidaris del procés revolucionari bolivarià han tornat a acudir a les urnes. Ara fa més d’un any, quan es va celebrar el referèndum constitucional, els vots per Chávez van caure a 4 milions, fet que es va interpretar com un vot de protesta perquè alguns sectors no estan prou contents amb els avenços del procés veneçolà i consideren que continuen pràctiques com la burocràcia i la corrupció, tant esteses abans de la primera victòria de Chávez el 1998. El resultat fins i tot supera la victòria amb 5,8 milions de persones que el 2004 van votar per evitar que Chávez hagués de plegar, tal com havia demanat l’oposició.

El sociòleg Luismi Uharte considera que “hi ha diversos factors que influeixen en l’augment de vots, però n’hi ha un de molt important que és que després de la derrota del 2007, els sectors que es van abstenir aleshores han tornat a participar a les eleccions per consciència política amb l’objectiu d’evitar que torni la dreta”. En aquest sentit, Uharte afegeix: “Molts diuen que l’augment respecte a 2007 s’ha d’interpretar sota la categoria del “No tornaran”, cosa que és relativament preocupant, ja que no és un vot per convicció i il·lusió amb el projecte, sinó de resistència i bloqueig contra l’enemic”.

Tot i haver sortit derrotada, l’oposició ha aconseguit superar el nombre de votants que li acostumen a donar suport (uns 4 milions): el ‘no’ ha obtingut més de 5 milions. Aquesta xifra és superior, fins i tot, al 4,5 milions que el desembre de 2007 van fer fracassar la reforma constitucional a les urnes. Luismi Uharte considera que “han aconseguit activar en termes electorals tot el seu potencial, i a més han atret sectors socials que estan molestos amb el funcionament de la gestió pública diària, ja que després de 10 anys de Revolució hi ha problemes amb la seguretat, les escombraries, en el transport, i això té un cost”.

Chávez anuncia el tercer cicle de la Revolució
Des del balcó de Miraflores, el president veneçolà va assegurar que amb la victòria del ‘sí’ començava el tercer cicle històric de la Revolució Bolivariana del 2009 al 2019: “Jo estic preparat, hem obert les portes del futur per continuar transitant el camí, i vostès saben quin camí és, és el camí de la dignitat de l’home, de la dona, de la dignitat del poble, i aquest camí no té altre nom, és el socialisme”.

La brigada solidària amb Veneçuela de l’esquerra independentista catalana (la Brigada Catalana-Veneçolana Alí Primera) també celebra la victòria: “Amb aquest nou triomf es consolida la força del procés revolucionari i es genera una nova estabilitat i un clima de legitimitat absolutament imprescindible per tal de continuar endavant amb algunes de les estratègies principals per la construcció d’una democràcia participativa protagònica i la justícia social i econòmica en una dimensió cooperativa i autogestiva”.

Tot i això, els membre de la Brigada consideren que encara hi ha reptes no assolits i amenaces al procés, i és per això que es preguntaven l’endemà del referèndum: “Com superar el culte a la personalitat i la importància central del Comandant per a la construcció d’un nou model de socialisme humà, democràtic i autogestionat? Com resoldre el problema del seu relleu com a líder, en mig d’una administració i unes institucions encara burocràtiques, corruptes i autoritàries? Com avançar en l’empoderament de les comunitats, la descentralització i el desmantellament progressiu de l’estat, quan l’estatalització és una línia de combat fonamental en l’actualitat?”.

Qui també assenyala les flaqueses del procés i es mostra escèptic amb l’eufòria de Chávez és Luismi Uharte: “Penso que és més retòrica que projecte real, a no ser que realment es reprengui l’aposta pel Socialisme de segle XXI, que es va llençar el 2005. Sincerament crec que hi ha un estancament, perquè s’ha esgotat la fase que va començar el 2003 amb les missions, i no detecto voluntat governamental per fer un salt qualitatiu”. Caldrà seguir de prop el procés per saber si assoleix els reptes que té davant ara que ha guanyat estabilitat amb la victòria en el referèndum.