L’associacionisme valencià és el motor de la vertebració territorial, cultural i lingüística
Els darrers mesos hem tingut al País Valencià molt de moviment en la classe política. Des del conegut cas Gürtel que ha esguitat el PP i ha dut als tribunals al president de la Generalitat, fins a la moció de censura que ha fet el PSOE al consistori de Benidorm per llevar la batllia al PP -infringint el pacte antitransfuguisme signat pels dos partits. Sense oblidar, però, el debat reobert en un dels últims congressos del PSOE sobre el mot “País Valencià” de la seua nomenclatura -s’intentava defugir de les últimes reminiscències fusterianes per passar a dir-se Partit dels Socialistes Valencians.
Mentrestant, des del progressisme valencianista del Bloc tampoc hi ha hagut un resposta com cal. A pesar dels actes a favor de la llengua i la cultura valenciana -organitzant Correllengües i demés-, segueixen submergits en la seua ambigüitat endèmica pel que fa al conflicte nacional. Sense entrar a parlar de la visió que tenen de la qüestió social. En fer esment de la situació social -i per extensió, laboral- tampoc es pot oblidar les desenes d’ERO que s’han aplicat amb el vist-i-plau de la Generalitat, o si més no, sense una oposició molt encoratjada, el “Plan E” espanyol, el diàleg social… Malgrat les situacions esmentades, encara hi ha col·lectius que intenten vertebrar el nostre territori -els Països Catalans- a nivell identitari i social. A tall d’exemple cal esmentar la signatura d’un protocol d’actuació conjunta el setembre entre tres sindicats del territori (Intersindical Valenciana, Intersindical Alternativa de Catalunya, i STEI-Intersindical de les Illes Balears). A més, l’ILP “Televisió sense fronteres” que ACPV està tirant endavant perquè es puguen veure tots els canals en català (TV3, IB3, Canal 9…) a tots els Països Catalans. ACPV també ha marcat un calendari d’octubre ple de correllengües arreu de la geografia valenciana: Gandia, Elx, Castelló, la Vall d’Albaida, Sagunt…
Per la seua banda, l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanch -col·lectiu integrant de la Federació Escola Valenciana- també ha realitzat aquest setembre la vintena edició d’escoles d’estiu dedicada, en aquest cas, a la figura d’Ausiàs March.
En un vessant diferent, l’oci, també s’ha de tenir en compte la creació -el març passat- de la Coordinadora de Festes Major Autogestionades (CFMA). Aquest ens ha rebut ple suport de les diverses assemblees i casals de l’esquerra independentista, allà on s’han organitzat festes autogestionades. La CFMA tracta d’ajudar una vintena de viles, ciutats i barris a coordinar-se entre si i aquest estiu ha donat excel·lents resultats arreu dels Països Catalans. Per un altre cantó, diversos Centres d’Estudis Comarcals (CEC) -la Vall d’Albaida, el Camp de Túria, la Marina Alta i Calp- han encetat un cicle de conferències i exposicions sobre l’expulsió dels moriscos al País Valencià, commemorant el 400 aniversari. Amb aquests actes els CEC han volgut recobrar de la memòria històrica un esdeveniment cabdal que trasbalsà tot el país.
