Les arrels franquistes de la repressió de la #primaveravalenciana
Sèrie: Tornen els franquistes | L’actuació policial contra els estudiants valencians ha deixat imatges que ens retornen a la dictadura. Alhora, les declaracions dels responsables d’aquesta violència policial confirmen que la seua mentalitat no ha evolucionat des de la fi de la guerra civil, quan l’esquema social el reduïen a bons i dolents, vencedors i vençuts, addictes i desafectes al règim.
Però no són només els discursos i els esdeveniments d’aquests dies allò que ens confirma la inexistència d’una “transició” democràtica, més enllà del dret a l’exercici del vot: els grans noms de la política actual estan ben arrelats en el règim franquista, i no només a Madrid, sinó a casa nostra, per bé que hagen passat desapercebuts.
De fet, la repressió d’aquests dies a València té una genealogia molt significativa que ens endinsa en la realitat de l’actual democràcia. Així, en primer lloc, trobem el cas del ministre d’Interior, Fernández Díaz, que és fill d’un militar destinat a Barcelona per a comandar la Guàrdia Urbana en l’època franquista. Però més destacats són els antecedents de Paula Sánchez de León, l’actual delegada del Govern i màxima responsable de l’actuació policial, que pertany a una de les famílies valencianes més influents del segle XX.
El seu currículum polític és breu, però intens. Nascuda el 1965, el seu ascens dins del Partit Popular s’ha produït de la mà de l’expresident Francisco Camps, fins el punt que molts la consideraven el seu delfí. Així, el 2008 fou nomenada consellera de Justícia i Administracions Públiques; el 2011 s’encarregà de la campanya electoral del Partit Popular i després de la victòria fou recompensada amb el càrrec de consellera de la Presidència, amb condició de vicepresidenta (2011). Durant el mandat de Camps fou també portaveu del Consell (2009-2011). La presència de Paula Sánchez de León al capdavant de justícia durant bona part del procés judicial que ha implicat l’expresident és un bon indici de l’estreta relació entre ambdós. I també la seua implicació directa en la persecució i prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià donen fe del seu tarannà.
Amb l’arribada del nou president, Alberto Fabra, Sánchez de León va poder conservar el càrrec en Presidència com una mena de testimoni del campsisme; però poc després, un cop instal·lats els conservadors a la Moncloa, fou nomenada, el desembre passat, delegada del Govern a València.
Cal no oblidar tampoc els càrrecs menors que ha desenvolupat en les institucions valencianes: ha sigut directora de Gabinet en les conselleries de Cultura i Benestar Social, assessora del president de la Generalitat, secretària autonòmica de Relacions amb l’Estat i Comunicacions, i secretària autonòmica de Cohesió Territorial. Una trajectòria per les entranyes del poder valencià que permeté dir a l’expresident Francisco Camps que Paula Sánchez de León coneixia “perfectamente bien” el funcionament de l’Administració.
Els avantpassats de Sánchez de León
Però allò que destaca del cognom Sánchez de León és la seua presència en la instauració del franquisme al País Valencià, com ha documentat l’historiador Andreu Ginés. Així, Joan Sánchez de León i Igual fou delegat de la Comissió d’Incorporació Industrial i Mercantil núm. 3, la principal entitat econòmica de la immediata postguerra que s’encarregà d’assessorar l’Exèrcit franquista mentre avançava sobre territori valencià i que posteriorment gestionà la represa econòmica. Durant aquest període també exercí de president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, que era l’entitat de representació patronal. Els mèrits de Sànchez de León i Igual eren, entre altres, ser un gran propietari de terres, (als anys trenta, els Sànchez de León estaven entre els 100 principals propietaris urbans, i també tenien terres agrícoles, especialment a les comarques de la Ribera). Era, també, president de l’empresa Ferrocarrils de Silla a Cullera, i membre del consell d’administració d’algunes de les principals empreses del moment, com l’elèctrica REVA i Ferrocarrils del Nord.
El fill de Sánchez de León i Igual, Antoni Sánchez de León i Prefaci, ocupà càrrecs igualment importants durant la postguerra. En concret, el trobem com membre de la comissió gestora de l’Ajuntament de València l’any 1939 i com a administrador de la Central Nacional-Sindicalista, el sindicat vertical d’inspiració feixista. Prèviament a la guerra, havia sigut dirigent destacat de la Dreta Regional Valenciana i durant el conflicte fou oficial en l’Exèrcit franquista. Igual que el seu pare, era membre del consell d’administració de destacades empreses valencianes, la majoria relacionades amb l’agricultura i l’exportació agrícola.
