‘L’experiència de dos anys a l’Ajuntament de Figueres ens demostra que constantment s’actua sense ajustar-se a la legalitat’

El passat mes de juny, la CUP de Figueres va presentar una querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  contra Santi Vila, exalcalde de Figueres i actualment conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El cas, una generosa subvenció a una entitat privada, posa de manifest les irregularitats entre sector públic i privat, que han marcat tota una època i manera de fer als Països Catalans. L’ACCENT en parlem amb en Joan Font, regidor de la CUP a la capital de l’Alt Empordà

Quin és el motiu pel qual la CUP ha denunciat a l’exalcalde de Figueres i actual conseller de Territori Santi Vila?

La querella fa referència a tot el procés de construcció de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà. Antigament a la comarca hi havia una escola privada, i en un moment determinat es va decidir portar-la a Figueres i fer-la créixer afegint-hi una part pública amb estudis reglats. Hi havien de participar diverses institucions, l’Ajuntament havia de donar un terreny i una fundació privada (la Fundació Miquel) hi jugava un paper clau: finançar-la, construir-la i equipar-la. L’exalcalde Vila va arribar a l’alcaldia quan el procés estava a mitges, i va signar nous convenis que van canviar de dalt a baix les condicions tot i que durant tota la tramitació de l’expedient els principals serveis tècnics del consistori (secretaria general, intervenció i contractació administrativa) van elaborar una vegada i una altra informes contraris molt contundents en què s’alertava de les il·legalitats que s’estaven cometent.

Per un costat, es va cedir un terreny de propietat municipal a una entitat privada sense que en cap moment es fes un concurs públic, i sense justificar el perquè s’actuava així. I per l’altre, l’últim dels convenis signats estableix que diferents institucions faran aportacions econòmiques, entre elles l’Ajuntament de Figueres que hi posarà 800.000 euros. Els informes avisen que això suposa actuar en contra dels interessos públics i que, encara que es vulguin justificar perquè l’Ajuntament es quedarà alguns espais, el valor d’aquests és aproximadament la meitat del que hi aporta el consistori.

Per tot això creiem que s’han pogut cometre delictes de prevaricació i malversació de cabals públics i vam decidir presentar una querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Quins interessos concrets s’amaguen darrera la concessió d’un terreny i 800.000 euros a la Fundació Miquel?

La família Miquel és un dels màxims poders econòmics de l’Alt Empordà, propietària del grup Miquel Alimentació (supermercats Spar, Suma, Pròxim i venda a l’engròs) però també d’empreses immobiliàries o el holding Imcovest, i amb lligams amb diferents SICAVs. La Fundació Privada Miquel, tot i ser jurídicament una fundació, és una part més d’aquest grup empresarial, ja que té una estructura familiar en què la majoria de les empreses en són patrones.

Tot i que no podem saber exactament la naturalesa de la seva relació amb CIU perquè no en tenim proves, a Figueres es dóna per fet que ha finançat diverses campanyes electorals (també a altres partits amb opció de governar). Un cop a l’Ajuntament hem constatat el tracte preferencial del què disposen (que se’ls cedeixi un terreny municipal per fer una escola d’elit, que es llogui un local a la seva immobiliària i no s’utilitzi, que facin obres sense tenir la llicència i no s’actuï…).

En el cas de l’Escola d’Hostaleria acaben aconseguint la cessió del terreny i de l’escola per 50 anys havent pagat menys de 700.000 euros (les altres institucions van pagar gairebé el doble) i podent-ne llogar els espais fent negoci. A més, el conveni definitiu deixa oberta a la porta a que si en algun moment es modifica la qualificació urbanística del terreny (com ara que s’està elaborant un nou PGOU) la fundació se’l pugui quedar en propietat.

Es tracta d’un cas aïllat, o bé ha estat una tònica generalitzada en la relació entre públic-privat a la comarca?

No és un cas únic, però sí que és en el que més clarament es traspassa el límit de la legalitat. L’experiència de dos anys a l’Ajuntament de Figueres ens demostra que constantment s’actua sense ajustar-se a la legalitat, i hem constatat que a vegades es fan concursos públics a mida (per cedir un terreny municipal o per gestionar un poliesportiu). També hem vist fins a quin punt la gestió privada de serveis públics com la recollida i gestió de residus, la neteja viària i el manteniment de l’enllumenat o les zones verdes porten és una forma d’espoli de les classes populars per benefici d’una oligarquia.

Sospitem d’altres casos, però abans de portar-ho als tribunals volem estar molt segurs de tenir-ne totes les proves, que ningú ens pugui retreure fer un ús partidista dels jutjats.

Quina ha estat la resposta de la societat figuerenca a la denúncia?

La reacció que nosaltres hem rebut ha estat molt i molt positiva. Diversa gent ens ha agraït el pas fet, i hi ha una sensació generalitzada de que tothom sabia els favoritismes rebuts per la família Miquel però que ningú s’atrevia a denunciar-los.

També se’ns ha reconegut la seriositat de la querella i haver esperat a presentar-la a que haguessin passat les eleccions autonòmiques tot i que estava preparada des d’abans.

Quin és l’objectiu de la vostra denúncia, on voleu arribar?

La feina de la CUP sempre ha anat encaminada a defensar els interessos públics, el patrimoni públic i els diners públics, Per això ens plantegem dos objectius.

El primer és aconseguir la nul·litat d’uns convenis que creiem que no són legals. Això no vol dir ni molt menys que es tanqui l’escola, però sí que es tornin a definir les obligacions de cadascuna de les parts que ha intervingut en el procés.

El segon és conseqüència de la primera, i és que la Fundació Privada Miquel retorni els 800.000 euros que va rebre de l’Ajuntament. Que retornin als figuerencs.

Si, a més, el jutge creu que a més cal depurar responsabilitats polítiques perquè hi hagut qui de manera conscient ha gestionat una administració pública per afavorir un privat, evidentment hi estarem d’acord. Que serveixi d’avís.