L’expulsió del Frente Atlético, una mesura previsiblement insuficient

L’Atlético de Madrid ha fet públic aquesta tarda a través d’un comunicat al seu web la decisió del club d’expulsar el frente Atlético de les grades del Vicente Calderón i expulsar de per vida els socis detinguts arran de la mort de Francisco Javier Romero Taboada, ‘Jimmy’, membre dels Riazor Blues del Deportivo de La Coruña. La mort del gallec es produeix en un moment en què la violència relacionada amb l’esport a l’estat espanyol té lloc, cada cop més, fora dels recintes esportius. Al llarg de la temporada 2012-2013, l’última de què es disposen dades, la Comissió estatal contra la violència a l’esport va presentar 250 propsotes de sanció per aldarulls fora dels estadis, mentre que en la temporada 2002-2003 aquestes tot just arribaven a 50.

Si vas a qualsevol estadi de futbol, podràs comprovar el gran nombre de càmeres i mesures de seguretat que hi ha”, assenyala Baptista Silanes, membre d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) i de la seva Comissió per l’antiracisme i antifeixisme al futbol En efecte, la legislació actual obliga els clubs a controlar l’interior dels recintes esportius i el seu exterior, però tot el que passi a més distància deixa de ser responsabilitat de les entitats esportives. Un fet que genera més impunitat, fa molts més complicada la identificació dels ultres en cas d’incidents i converteix la violència del futbol en un tema global: “és necessari un treball conjunt entre clubs, federacions, classe política i de la societat en general”, afirma Silanes. “A Anglaterra s’ha treballat així i s’ha eradicat la violència als estadis i pràcticament també fora dels recintes esportius”, afegeix el membre d’UCFR.

Què és un grup ultra?

Pels aficionats al futbol, la definició d’un grup de seguidors sota l’etiqueta d”ultres’ no representa necessàriament connotacions violentes. De fet, el concepte ultra fa referència a la manera d’animar l’equip, amb molta constància, força i sense parar en tot el partit. Ara bé, a partir dels anys 80 la vessant política va començar a fer camí entre els grups ultra de diferents equips del futbol estatal. Als 80, l’extrema dreta va trobar un camp per créixer dins els estadis de futbol, afirma Baptista Silanes: “Els Boixos Nois i las Brigadas Blanquiazules als Països Catalans, o els Ultrassur a Madrid van introduir a través de les grades una ideologia que estava perduda i no tenia ressò”, afirma Baptista Silanes.

La majoria de joves que van apuntar-se a aquests grups van acabar combregant amb la ideologia feixista, tot i que en un principi la seva voluntat anés més lligada a la voluntat de pertinença a una comunitat que a qualsevol idologia política. Una estratègia que, sense anar més lluny, s’està repetint des de la temporada passada a les grades del Power8 Stadium de l’Espanyol, amb la presència d’antics Brigadas Blanquiazules i persones vinculades a nous moviments d’ultradreta que han començat el seu intent de politització de la Curva Jove, provocant el seu trencament.

Jimmy no va morir en una baralla

Des del diumenge al matí, diferents mitjans de comunicació han presentat la mort de Jimmy com la conseqüència d’una baralla entre dues aficions violentes, però segons van manifestar fonts policials en declaracions a <>El primer toque> d’Onda Cero, els ultres de Frente Atlético i Riazor Blues no van quedar abans del partit per barallar-se, tal i com s’havia especulat inicialment. En canvi, entre els missatges interceptats per la policia, s’hi troba aquest difós pel Frente: hemos quedado a las siete en el lugar habitual. Sed puntuales. Prietas las filas. Atleti o muerte Unitat contra el Feixisme i el Racisme dubtava des del primer moment que la mort de Jimmy s’hagués produït en una simple baralla entre aficions, i per això ahir va convocar una concentració a la Rambla de Caneletes de Barcelona en memòria de Jimmy i de rebuig a l’atac feixista del Frente Atlético. “El que passa, és que si els mitjans de comunicació repeteixen que es tractava d’una baralla, al final aquest és el missatge que queda a la societat”, es queixa Silanes, “però érem coneixedors de la ideologia de la penya matalassera i dels seus antecedents, com l’assassinat d’Aitor Zabaleta”, afegeix.

Eradicar el feixisme del futbol, una lluita conjunta

Ara l’Atlético ha expulsat el Frente, però només això no servirà de res”, avisa Baptista Silanes. El fet que el club només pugui expulsar els socis amb causes obertes per actes violents és la principal raó que provoca l’escepticisme davant la mesura presa per la directiva del conjunt madrileny. Silanes assenyala el poc control que hi ha amb els carnets i les entrades com a causa principal que els ultres violents tinguin via lliure al Vicente Calderón i a qualsevol estadi de l’estat espanyol: “A mi potser no em permeten ser soci, però puc entrar amb el carnet o entrada d’algú altre, o fins i tot amb una invitació. L’expulsió del Frente Atlético és un pas necessari, però només amb això no anirem enlloc”, afirma el membre d’UCFR. Per trobar la solució, hi ha la possibilitat d’emmirallar-se de nou en Anglaterra. Allà, les entrades són nominals, una manera de tenir controlat qui entra i surt de l’estadi.

Tot i la insuficiència de l’expulsió dels ultres, els clubs tenen la sensació de tenir els deures fets un cop expulsen els violents del seu estadi. El pas següent, requeriria la implicació d’organismes estatals, com ara la Comissió Estatal contra la Violència a l’Esport, un ens que segons Silanes, “pocs cops entra en el problema de fons i actua una mica de cara a la galeria, multant els jugadors per ensenyar missatges en samarretes, per exemple”. Ara bé, la Comissió sovint s’empara en el marge d’actuació que li permet la legalitat espanyola, i és aquí on ens trobem amb el peix que es mossega la cua. “El que fa falta és una legislació clara i dura, i que tots els actors implicats es comprometin a aplicar-la. Ara, de moment, tothom mira a una altra banda”.

Però als camps de futbol també estem acostumats a veure violència de baixa intensitat, des dels insults en forma de crits de mico dirigits a jugadors negres, fins a insults homòfobs. La responsabilitat de la violència als estadis, segons Silanes, pot començar per aquí: “si un nen des de petit veu que el seu pare utilitza aquesta violència ho entendrà com quelcom normal, i podria decidir anar més enllà”, avisa.

Sens dubte, el rebuig de la violència per part de jugadors i entrenadors, les cares visibles i estrelles del futbol, també ajudaria a crear consciència, però de moment els posicionaments clars escassegen. Avui mateix, el tècnic de l’Atlético, Diego Pablo Simeone, s’ha limitat a respondre que ell està a l’Atlètic “per entrenar, no per prendre decisions”, al ser preguntat en roda de premsa per la necessitat d’expulsar el Frente Atlético del Vicente Calderón. En tirar d’hemeroteca, és fàcilment comprovable que el paper de jugadors i tècnics no només s’ha limitat històricament a tirar pilotes fora, sinó que en diverses ocasions han mostrat suport explícit a grups ultres d’extrema dreta. Els casos de Luis Enrique amb els Boixos Nois, o de Luis Figo amb els Ultrassur, són només dos exemples. Ara bé, potser caldria començar per revisar el currículum del president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, antic cap provincial a l’Aragó de Fuerza Joven, les joventuts de Fuerza Nueva.