L’Operació Pandora, exemple pràctic de la Síndrome de Sherwood
Es coneix com a síndrome de Sherwood el concepte creat i desenvolupat pel comissari general de coordinació territorial dels Mossos d’Esquadra, David Piqué, en el seu treball de final de màster (filtrat per La Directa) de polítiques públiques de seguretat. Es tracta d’una tesina que proposa solucions per eradicar el moviment okupa al districte de Gràcia, ja que es considera un factor de risc per la convivència i un focus d’inseguretat només solucionable per la via policial. Entre les principals idees de la tesina, Piqué proposa una estratègia a realitzar pocs dies abans d’una manifestació considerada antisistema de la qual s’esperi un gran poder de convocatòria. “Si la manifestació no es preveu prou violenta, es pot provocar una mica, amb detencions poc justificades i gens pacífiques, per escalfar l’ambient”, afirma Piqué, que segueix escrivint que “es poden fer batudes preventives als llocs on es troben habitualment persones properes a la ideologia dels convocants, amb l’excusa de buscar drogues o el que sigui necessari”, conclou. Precisament, l’operació s’ha dut a terme tres dies abans de la mobilització convocada arreu de l’estat contra l’aprovació de la Llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa.
L’advocat Eduardo Cáliz, que ahir va ser present a la roda de premsa feta pels ocupants de la Kasa de la Muntanya considera l’operatiu de l’Operació Pandora “un bon exemple” de la posada en pràctica dels plantejaments de Piqué. “Busquen una reacció per part del moviment anarquista i dels moviments socials en general del que els Mossos d’Esquadra consideren el col·lectiu antisistema”, afirma Cáliz. El material que la policia va confiscar en el transcrus de l’Operació Pandora consisteix en dispositius electrònics com telèfons mòbils i ordinadors portàtils, i també llibretes o quaderns, fet que segons Eduardo Cáliz evidencia que la voluntat dels Mossos era fer una batuda “purament inquisitiva” i veure si amb el registre dut a terme als diferents ateneus llibertaris obtenen indicis per a realitzar una investigació.
Criminalització del moviment llibertari
“L’objectiu de l’operació Pandora és criminalitzar els moviments socials i la dissidència política, a més del moviment llibertari i les cases ocupades”, afirma Cáliz, fet que encaixa perfectament amb la tesi de la síndrome de Sherwood. Eduardo Cáliz encara apunta un altre argument que, segons ell, justifica el desplegament policial de l’Operació Pandora, i és que aquest serveixi per distreure l’atenció mediàtica i ciutadana, per tal de crear una cortina de fum. En la vigília de la batuda, la titular del jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona va cridar a declarar l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, la seva dona Marta Ferrussola, i tres fills de la parella en qualitat d’imputats per la causa oberta pel frau fiscal que el mateix Pujol va reconèixer aquest estiu.
Tracte policial durant els registres
Un cop els Mossos d’Esquadra van efectuar el registre a la Kasa de la Muntanya van marxar sense fer cap detingut. Això contrasta amb el fet que els ocupants de la casa van ser obligats a romandre estirats a terra amb les mans al clatell força estona en presència dels agents policials fins que, segons afirma Eduardo Cáliz, la secretària judicial va tenir-ne consciència i va instar els Mossos a operar amb menys severitat. “Contrasta amb l’actitud que, per exemple, van tenir els Mossos en el registre fet a Can Vies a principis d’any”, relata Cáliz. “Allà ho van rebentar tot i els ocupants del centre social van haver de quedar-se a l’edifici, però se’ls va permetre circular-hi lliurement, menjar i anar al lavabo. El que ha passat aquesta vegada és una decisió presa per la policia que no correspon amb el protocol”, afirma l’advocat. El comportament dels agents té una relació directa amb un altre dels punts destacats dins el protocol que el comissari David Piqué dibuixa en la seva tesina: “La batuda estarà especialment mal feta per encendre els ànims, si és necessari”, explica a la setzena pàgina del seu treball de final de màster. Ara mateix, el tracte rebut durant l’operatiu no és, segurament, l’únic que ha encès els ànims del moviment llibertari i de molts altres moviments socials. Els detinguts durant l’operació, posats avui a disposició judicial, encara no saben formalment de què se’ls acusa ni quins eren els motius per dur a terme els registres, ja que l’expedient està sota secret de sumari. Un fet que segons Eduardo Cáliz constitueix “una vulneració del dret de defensa”.
Dissabte, dia per comprovar els efectes de l’operació
En la tesina de la síndrome Sherwood queden molt clars els objectius que la polica ha de tenir de cara a la manifestació posterior al que ell mateix defineix com a “provocació”, en aquest cas l’Operació Pandora. “La conseqüència previsible d’aquests comportaments previs i el disseny del dispositiu policial, és que acabarà amb una ‘batalla campal’” explica. I segueix: “Les unitats de policia ni es mouen i quan la violència comença a ser generalitzada, l’actuació policial s’endarrereix deliberadament fins que els danys produïts són socialment inacceptables. És aleshores quan es produeixen les càrregues policials que en cap moment volen ser dissuasiva [sic.], no es dissimula”.
Dissabte hi ha convocades diferents mobilitzacions en contra de la llei mordassa arreu dels Països Catalans, a localitats com Barcelona, València, Alcoi, Castelló, El Vendrell, Formentera i Villena, i després de l’encesa d’ànims caldrà esperar per veure si un cop atacat el “cor de Sherwood”, la teoria del comissari David Piqué tanca el seu cercle i les manifestacions i concentracions de dissabte acaben amb aldarulls i càrregues policials. Abans, caldrà valorar per part dels manifestants si les accions més contundents poden ser, precisament, una petita victòria pels cossos policials.
