L’orgull cega l’ull
El passat dimecres 26 d’octubre el Govern de Barcelona en Comú i el PSC havia d’explicar en una reunió amb els diferents grups municipals el seguiment del Pla de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona.
Posant a banda el concepte “Recursos Humans” per expressar de manera crua el que som les treballadores en aquesta societat capitalista, un company que treballa per un dels organismes de l’Ajuntament i jo mateix ens vam presentar a la reunió per veure el que ens havia d’exposar el regidor Eloi Badia i tres membres de l’àrea i de l’equip directiu.
Com que a la CUP Capgirem Barcelona som de mena popular no creiem que les regidores siguem per a res diferents, ni tocats amb una sapiència especial, a qualsevol altra companya de militància.
Com que som de mena sòbria les nostres companyes com, fins fa un any i mig les regidores i el personal de l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament, no cobren absolutament res. Senzillament militen en el seu barri, el seu districte o el seu sector emmarcats en l’Esquerra Independentista i/o la Unitat Popular.
I com que, a més a més, som de mena involucradora ens agrada que les companyes que treballen, estudien o participen en algun sector o lluita siguin les que donin la seva opinió, recullin la informació i exposin les seves conclusions dintre de la institució.
Per aquests mateixos motius qui millor que una persona que treballa per a l’Ajuntament en una reunió convocada pel Govern on s’anava a parlar de les condicions laborals de les seves treballadores.
Per aquests mateixos arguments la gran majoria de companyes que assisteixen a reunions, consells, taules, etc. dintre de la institució no cobren cap sou, ni dieta de l’Ajuntament, estan sindicalitzades i en alguns casos també són delegades sindicals.
La sorpresa en aquest cas, i explicat tot l’anterior, va arribar quan en entrar a la reunió 15 minuts tard (el poder sempre arriba tard) Eloi Badia i el seu seguici, aquest primer va informar que el nostre company no podia participar d’aquesta reunió. Segons el regidor, aquesta persona no era assessora cobrant de l’Ajuntament i a més era una persona amb un càrrec sindical.
Tot indica que, desgraciadament, es pot estar més institucionalitzat que la pròpia institució. I tot això en menys d’un any i mig de tocar moqueta.
Sorprès pel to del regidor davant de la resta de grups municipals vaig informar-lo que els interlocutors de la CUP Capgirem Barcelona els decidíem nosaltres i no el Govern, així mateix que aquesta persona no venia en representació de cap sindicat sinó del nostre grup municipal. En el mateix sentit, vaig apuntar estranyat per aquell zel oficialista del regidor.
Davant la insistència del regidor perquè el company abandonés la sala, vaig expressar que si marxava ell, marxaríem els dos conjuntament. Així va ser, donat que el veto va continuar, fet aquest que em va fer dir-li al regidor mentre sortia: “vosaltres aneu fent amics”.
Resulta extremadament greu que s’actuï d’aquesta manera des del Govern, que no es faci esmena d’error i que es tiri pilota amunt, obviant un comunicat del Secretariat Municipal de la CUP Capgirem Barcelona que declarava que no tindríem més reunions amb aquest regidor si no rectificava públicament al seu veto polític.
Diuen que l’orgull cega l’ull i sembla que aquest Govern no ha tingut prou amb el rebuig al seu PAM i a la caiguda de les Ordenances Fiscals en aquestes últimes dues setmanes per recapacitar a l’hora de buscar complicitats.
Per acabar-ho de rematar la ràtzia policial contra els venedors ambulants ha fet que el nostre grup municipal hagi dit clarament que mentre no s’aturi l’assetjament contra els més febles no ens asseurem a parlar del pressupost municipal per l’any 2017.
Sens dubte, sempre s’està a temps a recapacitar, però quan més es tarda en rectificar més s’equivoca i més difícil és fer marxa enrere.
Del Govern depèn no aïllar-se més.
Comunicats de la CUP-Cagirem Barcelona davant aquesta situació
