Marques
Miro la televisió (una JVC de fa set o vuit anys) i veig anuncis sobre anunciants, o el que és el mateix una anunci que em diu que he de consumir “marques”. Per norma general, no tinc tendència a triar productes en funció de les marques, ja que per norma general, les marques no ens haurien de fer decidir sobre productes, sinó les seves qualitats tècniques.
Diuen que les marques generen beneficis indirectes sobre la societat, que només les empreses potents desenvolupen nous productes, que generen investigació i per tant innovació i llocs de treball. No ho dubto. Però, què m’aporta a mi, el bífidus? Per què vull un raspall de dents elèctric? Podem viure sense Vanish Oxi Action Intelegence? Podem viure sense marques? No ho sé, espero que sí, en un futur.
Caldria una societat que pensés en la innovació i el progrés sense preveure un benefici econòmic comercial, sinó un benefici social, lliure de patents. Mentre això no sigui possible, o generalitzat, les marques ens aporten una informació que ens és útil a l’hora de decidir quin producte comprem en funció de valors ètics o polítics. Marques franceses com Citroën, Zoco o Yoplait i Miko, van ser i són, boicotejades per l’esquerra abertzale, per denunciar les extradicions de militants polítics a l’Estat espanyol. La Xarxa d’Enllaç amb Palestina ens ofereix un seguit de productes a boicotejar per debilitar les empreses que financen les massacres a Palestina. La contrajunta d’afectats diuen que Repsol Mata, i Coca-cola té turbulents negocis a Colòmbia que sovint acaben amb morts entre els sindicalistes més combatius. Els animalistes ens recorden quines són les empreses que es beneficien de la tortura animal. Aturem la Guerra ens proposa el seu boicot preventiu.
I qui més qui menys sap a cada barri o poble qui és el cacic de la farmàcia de torn, l’estanquer fatxa, o l’especulador que alhora té la botiga d’esports, o el bar que freqüenten els Mossos d’Esquadra i “picoletos”. També són marques a la seva manera, ja que estan marcades per la seva trajectòria. Alhora, hi ha certs productes que ens ofereixen certes garanties o que ens apropen a valors més humans (si és que això és possible en el mercat laboral). Consumim determinats productes en funció de l’idioma amb què se’ns adreci o publiciti, determinats iogurts de la Garrotxa que no li cal ni colorants ni cossos anorèxics per promocionar-los, llet de cooperatives del territori en detriment de multinacionals amb nom d’expresident de la Generalitat Principatina, o marques de rom que no tinguin lligams amb la CIA i les seves estratègies anticubanes. O encara més a prop d’aquestes lletres, observant quins productes, marques, establiments col·laboren amb publicacions com aquesta, insertant-hi publicitat, i no només amb criteris comercials.
