Matisos dins el domini blau. Radiografia de les eleccions a la Ciutat de València

L’ascens de Compromís, EUPV i Els Verds es relaciona amb el descontentament amb el PSOE.

Els vots perduts pel PP no cal buscar-los en el blaversime, que s’aforna definitivament a València, sinó a UPyD.

Rita Barberà ha torna a revalidar la seua hegemonia electoral al cap i casal, però per sota d’aquesta majoria absoluta (52,54%) quelcom comença a moure’s. En unes eleccions on la participació ha crescut un 1%, i es queda prop del llindar del 70%, el Partit Popular ha patit una notable davallada de vots. En concret n’ha perdut vora 27.000 vots a la ciutat, això és, un 4,13% dels sufragis, i un regidor (es queda amb 20). La baixada en nombre i percentatge de sufragis resta amagada pel sever correctiu que ha patit el PSOE per part de l’electorat.

En efecte, el PSOE ha perdut prop de 54.000 vots i ha obtingut un 21,75% des vots, els pitjors resultats de la seua història a la ciutat, amb la pèrdua d’un 12% i de quatre regidors (es queda amb 8). Així doncs, malgrat la davallada el PP trauria un aventatge de pràcticament 122.000 vots al PSOE al cap i casal. La desfeta de Calabuig, candidat dels “socialistes valencians”, ha sigut total i en alguns districtes com ara Ciutat Vella s’ha quedat en poc més del 14%.

Aquesta davallada dels dos partits majoritaris a la capital no s’explica, però, amb un ascens significatiu del vot en blanc (2,18%) i del vot nul (1,28%). Per entendre el fenomen cal revisar els resultats dels anomenats minoritaris.

A l’entrada de Compromís (9,03%) i EUPV (7,17%) al consistori, cal tenir en compte les sorprenents xifres obtingudes per UpyD (2,83%) i Els Verds (1,3%). Així doncs, l’ascens de Compromís, EUPV i Els Verds es relacionaria directament amb el descontent de la ciutat vers el PSOE. Amb les xifres a la mà aquests partits amb els de Calabuig sumarien un percentatge lleugerament més alt al que el PSOE i EUPV obtingueren a les municipals de 2007, en les que el Bloc donà suport a la candidatura de Carme Alborch i no es presentà.

Cal assenyalar que els resultats de Compromís, EUPV i Els Verds són excel·lents. Els Verds tenien fins el moment una presència a la ciutat era més aviat testimonial. Per la seua banda, EUPV ha obtingut quasibé 10.000 sufragis més que en 2007, pràcticament un ascens de més d’un 30%, amb el que obté novament representació (dos regidors), tot i l’escissió d’Iniciativa pel Poble Valencià. Tanmateix, la sorpresa de la jornada foren els resultats de Joan Ribó (Compromís) que amb més de 35000 vots se situa com a tercera força amb un 9,03% dels vots i restant ben prop del quart regidor. El cas de Compromís és més espectacular si tenim en compte que no entraven en cap travessa electoral i que totes les enquestes el situaven fora de l’Ajuntament.

Pel que fa a UdyD, ha obtingut 11.243 vots a la Ciutat de València. Si observem amb detall els seus resultats se n’adonem que el nombre més alt de votants prové de districtes amb forta presència de les anomenades “classes mitjanes” (Benimaclet, Campanar, Ciutat Vella, Extramurs i Algirós), on supera el 3%; i també dels districtes “benestants”, grans feus del PP: L’Eixample i, en especial, el Pla del Reial (on obté un 4,41% i supera a EUPV). En canvi en els barris més clarament de classe treballadora de la ciutat el seu percentatge és inferior. D’ací que es puga extreure que el vot d’UPyD prové majoritàriament dels conservadors descontents amb el Partit Popular. La resta de vots perduts pel PP caldria buscar-los entre el vot en blanc, el vot nul, i la resta de petits partits que es presenten a les municipals. Tanmateix, no cal buscar-los en el blaversime que s’afona definitivament a València, el seu feu més important. Si el 2007 la suma de Coalicion Valenciana (Cva) i Unió Valenciana (UV) era al cap i casal d’al voltant de 8000 vots i un 2,14%; en les de 2011, sense la competència d’UV, l’electorat ha donat l’esquena a Sentandreu (Cva), que s’ha hagut de conformar amb poc més de 2000 vots i un míser 0,56% dels sufragis.

El vot de Compromís, per inesperat, també mereix que fem un esguard més detingut als districtes de la ciutat. En general Compromís ha tingut un percentatge més alt (entre un 9,6 i un 12%) als barris populars amb presència de l’anomenada classe mitjana -Ciutat Vella, Campanar, Benimaclet, Extramurs i Algirós-, en els quals hi ha una major conservació de la llengua. Als barris més obrers i on hi ha hagut major immigració passada i present Compromís cau fins el 7-8%, amb l’excepció de Patraix i Saidia on arriba al 10% i al 9’6% respectivament. Mentre que als barris més adinerats els resultats són desiguals, obté més del 8% a l’eixample, i un 6% al Pla del Reial.

Si sumem els vots de Compromís i EUPV és important destacar que els sector polític a l’esquerra del PSOE cal dir que mai ha tingut tanta representació a la ciutat. Entre els dos partits han obtingut percentatges realment alts en alguns barris. Compromís és majoritari en tots els barris excepte al districte de Poblats Marítims (on n’hi ha arrelat un nucli històric del PCPV molt fort i actiu des de la transició). La tendència és la mateixa que en el cas de Compromís, el percentatge de vots conjunts més alt es dóna als barris populars i s’acurta la distància conforme més tradició obrera i immigració espanyola i recent ha tingut el barri. Lògicament, aquest sector de les esquerres s’estavella als barris més burgesos, amb un 10,74% conjunt a Pla del Reial.

En total el percentatge de vots conjunts a l’esquerra del PSOE ha sigut elevat a: Benimaclet (20,59%), Ciutat Vella (19,18%), Algirós (18,70%), Patraix (17,81%), Campanar (17,2%), Saidia (17,08%) i Poblats Marítims (17,02%). Aquests són també els barris on en la passada legislatura s’han donat lluites populars importants. On menys vots han obtingut conjuntament són als districtes de Pla del Reial (10,74%), Poblats del Sud (13,72%), L’Eixample (14,32%), Poblats de l’Oest (14,49%), i l’Olivereta (14,66%). La resta de districtes, en general barris obrers, els vots de les esquerres oscil·len entre el 15% i el 17%.

El trencament del bipartidisme és la principal novetat que presenten les eleccions municipals a València. Les forces municipals a l’esquerra del PSOE tenen durant aquesta legislatura l’oportunitat d’aportar nous aires a l’Ajuntament del cap i casal. Resta per vore si sabran aprofitar la feblesa del PSOE per postular-se com alternativa o, pel contrari, faran de sidecar del grup majoritari de l’oposició. En bona part el futur polític dels “socialistes valencians” pot dependre d’això.