Més dependència, més incompetència
Espanya està intervinguda pel comissariat europeu i de rebot, nosaltres estem intervinguts per partida doble. Focalitzar el problema de la nostra dependència només en Espanya és un error massa estès , perquè a la fi qui imposa els deures i cada vegada ens retalla més drets és qui decideix. La sobirania s’ha desplaçat, i ara és exercida més lluny de l’Estat que ens oprimeix secularment, perquè els que volem la independencia , i els que volen el federalisme o fins i tot els nacionalistes espanyols, tenim i tenen cada vegada menys competències. Tots decidim menys.
Fa molt temps que som víctimes d’un colonialisme que és el que ara mateix es fa evident a Grècia, endurit per la crisi, però que ja esbrinavem en els estira- i -arronsa competencials entre les institucions locals, autonòmiques, estatals i europees. L’Europa del capital fa anys determina com ponen les gallines i com han d’arribar els ous al mercat, la mida de les pomes i com s’han d’embolicar; quan ens hem de jubilar, les jornades laborals, les pensions , les grans superfícies, on han d’anar els nostres estalvis, de quina manera s’ha d’ensenyar i aprendre , etc. El gruix legislatiu onsevulla està determinat pels poders fàctics del capitalisme europeu en la seva expresió institucional i els governs es limiten a decidir si els retalls en els drets (competències efectives de la ciutadania) han de ser majors per tal d’atendre les “demandes dels mercats”,o sigui, del capitalistes. Els polítics esdevenen contables i executors d’allò que decideixen institucions alienes: les comunitats autònomes han aprovat que qualsevol autonomia o corporació local podrà ser objecte d’intervenció de l’Estat si no pot atendre les seves obligacions financeres, que són despesa prioritària, fins i tot quan l’Administració pateixi una “incapacitat de finançament” i no pugui pagar les seves despeses financeres.
CIU és a la dreta del PP en relació al retalls . La sobirania d’Artur Mas es redueix al “ nosaltres encara més” quan es tracta de restar diners al poble, i practica l’espoli fiscal que diu combatre ,quan aprova l’amnistia fiscal del PP, quan permet el frau fiscal , quan surt en defensa de la monarquia botiflera , quan es manifesta a favor de la recentralització de competències a favor de l’Estat a les Balears o al País Valencià com vol el PP, quan aprova les polítiques antisocials , o quan el seu conseller d’interior aplica l’autoritarisme : “ nosaltres encara més” d’un cos policial botifler perseguidor dels miquelets.
La sobirania es manifesta en la defensa de competències i quan a la ciutadania ens foten un euro ens prenen poder. Contra l’espoli social hem de visualitzar qui ens vol mal i no perdren’s en abstraccions. Denfensem el que ens és pròxim.
